Psiquiatria

Dessenh anatomia del crani uman, Leonardo do Vinci.

La psiquiatria (del grèc psiqué, arma, e iatréia, suènh) es la branca de la medecina consacrada a l'estudi dels trèbles mentals amb l'objectiu de prevenir, evalurar, diagnosticar, tractar e restablir las personas avent de malautiás mentalas e assegurar l'autonomia e l'adaptacion de l'individú a las condicions de la son existéncia.

Istòria

L'estudi objectiu e rigorós dels problèmas mentals es relativament novèl. Dins sègle XIX sorgiguèt pel primièr còp lo concèpte de "malautiá mentala" e la psiquiatria faguèt son intrada definitiva dins la medecina. Fins al sègle XX los malauts mentals èran reclusits en asils ont recebián "de tractaments morals" per amendrir sa "confusion mentala" e "restituir la rason". Dins los ans 1930 s'introdusiguèron diferentas practicas medicalas controvesridas, coma l'induccion artificiala de convulsions (mejançant electrochòcs, insulina e d'autras drògas) o ablacion de partidas del cervèl (lobotomia o leucotomia). Ambedos procediments èran fòrça utilizat en psiquiatria, mas provocavan fòrça oposicions basadas sus de questions moralas, efèctes nocius o marrits emplec. Dins los ans 1950 de nòvas drògas, subretot los antipsicotics clorpromazina, foguèron realizats en de laboratòris e pauc a pauc prenguèron la plaça dels tractaments mai controversiats.

Especialitat medicala

Coma aisina al servici de l'èsser uman, la medecina val per la coneissença aquerida dins son mitan scientific aplicada per reduire la sofrença mentala associada amb los trèbles de la santat mentala. La psiquiatria adòpta un modèl medical per afrontar las malautiás mentalas, mas considèra tan los factors biologics coma psicologics, sociocultural e antropologics. Son objectiu es l'estudi de la malautiá mentala, los efièch bioquimics e del mitan sus la dinamica del comportament e cossí fan interaccion amb l'organisme per afrontar lo mond. Segont diferents modèls, son accion pòt se realizar dins un espital (psiquiatria espitalièra), en de consultacions extèrnas (psiquiatria ambulatòria) o en comunautat (psiquiatria comunitària).

Sosepecialitats

• Adictologia ( Conpren la dependéncia medicamentosa, amb: emplec de benzodiazepinas, trèbles per presa de substàncias ( alcoòl, estimulants, cambe, alucinogèns), jòcs patologics, e mai).
• neuropsiquiatria
• psiquiatria adulta
  
• psiquiatria de ligam o psicosomatica psiquiatrica
  
• pedopsiquiatra
• psiquiatria Geriatrica
• psiquiatria d'urgéncias
• psiquiatra Comunitària
• psicofarmacología
• psicoterapia
• psiquiatria Legala o judiciària
  
• psiquiatria biologica
• psiquiatria transculturala
• psiquiatria psicodinamica
• psicopatologia
• sexología
• tèbles psicotics
• trèbles de la conducha alimentària
• trèbles del sòm (medecina del sòm)
• trèblesde l'espèctre autistic.

Camp d'accion clinic

Las categorizacions utilizadas en psiquiatria an de relacions dirèctas amb la nocion de malautiá mentala. Aquela denominacion casèt en desuetud dins lo mitan universitari e professional, a causa de la carga estigmatitca de l'etiquèta de "malaut mental" e a que los problèmas mentals partejan d'elements etiolologics, nosologics e fenomenologics de las autras malautiás, preferissent la denominacion trèble mental.

L'Organizacion Mondiala de la Santat publica lo Manual de Classament de las Malautiás (CIE-10), ont la partida (la F) es consacrada subretoti als trèbles mentals, mai utilizat en Euròpa. E sul plan mondial, s'utiliza tanben lo Manual diagnostic e estatistic dels trèbles mentals (DSM-IV), publicat per l'Associacion Nòrd-americana de Psiquiatría, subretot pel continent american.

Tractaments

Los tractaments psiquiatrics se destrian en dos tipes: biologics e psicoterapeutics.

• Aqueles biologics son aqueles qu'agisson a nivèl bioquimic dins lo cervèl del pacient, coma es lo cas dels medicaments. Los medicaments psicotropics son lo tractament biologic mai comun utilizat ara.

• Aqueles psicoterapeutics son aqueles qu'utilizan de tecnicas coma la psicoterapia per melhorar la condicion del pacient. En mai, la psicoterapia es una aplicacion de la psicologia (subretot dins l'airal de la psicologia clinica), utila pel tractament de trèbles de santat mentala. De psiquiatres s'especializan dins de terapeuticas coma: las terapias cognitivas e compportamentalas, la terapia sistemica, la terapia psicodinamica o psicoanalitisi, la psicologia umanista, la terapia Gestalt.

Psiquiatres celèbres

De psiquiatres celèbres son: Julián de Ajuriaguerra, Eugen Bleuler, Joseph Breuer, Honorio Prim, Henri Ey, Christopher Shijango, Viktor Frankl, Karl Jaspers. Carl Gustav Jung, Erik R Kandel, Alois Alzheimer, Emil Kraepelin, Fritz Perls, Juan José López Ibor, Liegi Kanner, Emilio Garda e López, Hans Asperger, Egas Moniz, Braulio Moyano, Philippe Pinel, Kurt Schneider, Sigmund Freud e Elizabeth Kübler Ross,Omar Ezequiel Zambrano Cervantes.

La psiquiatria e la psicologia: sciéncias sòrres

En practica, la psiquiatria s'exercís per de mètges psiquiatres e la psicologia es una formacion universitària independenta exercida per de psicològs. La psiquiatria a coma element fondamental la realizacion d'un diagnostic, tractament e prevencion de las malautiás mentales. La psicologia s'ocupa de l'estudi de la conducha en diferents domènis: de la salut, esportiu, organizacional, juridic, neurocientific, social e educatiu. Sul plan scientific, la medecina e la psicologia son doas sciéncias diferentas amb d'objèctes d'estudi diferents mas qu'interagisson. La collaboracion es frequenta entre psicològs  psiquiatres, que lo tractament de diferentas patologias utiliza de terapias compartamentalas e de medicacions per obténer una melhora eficacitat.

Vejatz tanben

• Antipsiquiatria
• Antropologia
• Psicologia

Bibliografia

• Foucault, Michel (2007).  {{{títol}}}. 
• Hales, Robert E. (2009).  {{{títol}}}. 
• López-Ibor Amanissi, Juan J. & Valdés Miyar, Manuel (dir.) (2002).  {{{títol}}}. 
• Sadock, Benjamin J. & Sadock, Virginia A. (2008).  {{{títol}}}. 
• Vallejo Ruiloba, J. (2006).  {{{títol}}}. 
• Programa oficial de l'especialitat de Psiquiatría. BOE núm. 224, dimars 16 de setembre de 2008; pág 37916.
• Òrdre SAS/1620/2009, de 2 de junh, que s'apròva per el e publica lo programa formatiu de l'especialitat de Psicologia Clinica. BOE núm. 146, dimècres 17 de junh de 2009; sec. III, pág. 51210.