Asteraceae : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « {{Taxobox vegetal | Asteracèas | AsterNovi-belgii-flower-1mb.jpg | ''Aster novi-belgii'' }} {{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }} {{Taxobox | division | M... »
 
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
{{ortografia}}
{{Taxobox vegetal | Asteracèas | AsterNovi-belgii-flower-1mb.jpg | ''[[Aster novi-belgii]]'' }}
{{Taxobox vegetal | Asteracèas | AsterNovi-belgii-flower-1mb.jpg | ''[[Aster novi-belgii]]'' }}
{{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}
{{Taxobox | sosrègne | Tracheobionta }}

Version del 13 junh de 2013 a 17.23

Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Las asteracèas (Asteraceae), tanben aperadas compausadas, amassan mai de 23.000 espècias, per çò que son la familha d'angiospèrmes amb màger riquesa e diversitat biologica. La familha es caracterizada per presentar las flors dispausadas en una inflorescència compausat aperat capítol era quau se tròba entornejada d'una o mai de filas de bracteas (impliqui). Lo nom "Asteraceae" deriva del genre tipe de la familha Aster, tèrme que -a lo sieu còp- proven del grèc ἀστήρ que significa "estela" e fa allusion a la forma de l'inflorescència. Las compausadas presentan una considerabla importància ecologica e economica. Los membres d'aquesta familha se distribuisson dempuèi las regions polaras fins als tropics, en conquistant totes los abitats disponibles, dempuèi los desèrts shuts fins als pantanos e dempuèi las sèuvas fins als pics montanhuts. En fòrça regions del mond las compausadas arriban a integrar fins a 10% de la flòra vernaculara.