Anhanguera : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Linha 12 : | Linha 12 : | ||
'''Anhanguera''' |
'''Anhanguera''' siguèc un [[pterosaure]] que demoréc en eth miei deth [[cretacèu]]. Apertenguéc ara familha des ''Anhangueridae''. Es sues trobalhes fogueren trobades en Brasil e era sua longada d'ales éra de quate metres. |
||
En 1951 eth brasilièr L.I.Price descriguéc eth prumèr pterosaure sud-american. Es trobalhes éran ossi fossils d'un gran pterosaure damb ua longada d'ales d'aperaqui 3,5 metres. Price madeish diguéc qu'aguestes éran es restes d'ua esqueleta de pterosaure ena Formacion de Santana, en eth nòrd-est deth Brasil. |
En 1951 eth brasilièr L.I.Price descriguéc eth prumèr pterosaure sud-american. Es trobalhes éran ossi fossils d'un gran pterosaure damb ua longada d'ales d'aperaqui 3,5 metres. Price madeish diguéc qu'aguestes éran es restes d'ua esqueleta de pterosaure ena Formacion de Santana, en eth nòrd-est deth Brasil. |
||
Version del 30 abril de 2013 a 18.42
Anhanguera
[[Categoria:Article amb taxobox-- F6EBE4]]
| Règne | Règne de precisar |
|---|---|
| Classa | Archosauria |
| Òrdre | Pterosauria |
| Sosòrdre | Pterodactyloidea |
| Familha | Ornithocheiridae |
Anhanguera
Campos & Kellner, 1985
Espècias de reng inferior
- Anhanguera blittersdorffi Campos & Kellner, 1985
- Anhanguera santanae (Wellnhofer, 1985)
- Anhanguera cuvieri Unwin et al., 2000
- Anhanguera fittoni Unwin et al., 2000
Anhanguera siguèc un pterosaure que demoréc en eth miei deth cretacèu. Apertenguéc ara familha des Anhangueridae. Es sues trobalhes fogueren trobades en Brasil e era sua longada d'ales éra de quate metres.
En 1951 eth brasilièr L.I.Price descriguéc eth prumèr pterosaure sud-american. Es trobalhes éran ossi fossils d'un gran pterosaure damb ua longada d'ales d'aperaqui 3,5 metres. Price madeish diguéc qu'aguestes éran es restes d'ua esqueleta de pterosaure ena Formacion de Santana, en eth nòrd-est deth Brasil.
Aguesta Formacion de Santana tien 200 m més ei sonque ena part superior que se formaren fossils hè 115 milions d'ans, en eth lèu cretacèu, en un luoch proche dera costa.
Bibliografia
The Illustrated Directory of Dinosaurs and other prehistoric creatures, Greenwich Editions, 2005.