Mehmed Pacha Sokolović : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Matieu Sokolovic (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Matieu Sokolovic (discussion | contribucions)
Linha 11 : Linha 11 :
* Lo pònt vièlh de la ciutat de [[Višegrad]], bastit sus sa comanda s'anomena encuei oficialament ''Pònt Mehmed pacha Sokolović'' e es [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat|patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'Unesco.
* Lo pònt vièlh de la ciutat de [[Višegrad]], bastit sus sa comanda s'anomena encuei oficialament ''Pònt Mehmed pacha Sokolović'' e es [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat|patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'Unesco.


* Lo libre ''Lo Pònt subre Drina'' (Nom originau, en sèrbe : ''На Дрини ћуприја'') de l'escriveire sèrbe [[Ivo Andrić]] es consagrat a l'istòria d'aqueu pònt, despuei la partença de Mehmed Sokolović a [[Constantinòple]] fins a sa quasi destruccion per leis [[Àustria-Ongria|austriacs]] a la comencença dau sègle XX, avans la promiera guèrra mondiala.
* Lo libre ''Lo Pònt subre Drina'' (Nom originau, en sèrbe : ''На Дрини ћуприја'' en caractèrs [[Alfabet cirillic|cirillics]] ò ''Na Drini ćuprija'' en [[Alfabet latin|caractèrs latins]]) de l'escriveire sèrbe [[Ivo Andrić]] es consagrat a l'istòria d'aqueu pònt, despuei la partença de Mehmed Sokolović a [[Constantinòple]] fins a sa quasi destruccion per leis [[Àustria-Ongria|austriacs]] a la comencença dau sègle XX, avans la promiera guèrra mondiala.

Version del 2 novembre de 2012 a 00.43

Sokullupasa

Mehmed pacha Sokolović (Мехмед-паша Соколовић en sèrbe, Sokollu Mehmet Paşa en turc), naissut en 1505 ou 1506 a Sokolovići (Bòsnia), mòrt en 1579 a Istambol (Turquia), foguèt lo vizir Grand de Soliman lo Magnific, de Selim II e de Murad III de 1565 à 1579.

Originas

Mehmed Pacha Sokolović naissèt dins una familha sèrba de Bòsnia, pròchi la ciutat de Višegrad. Foguèt pres jove, segon la practica otomana dau devşirme, que consistissiá a prene un enfant mascle sus cinc dins lei familhas crestianas per lei formar per venir janissaris e foncionaris de l'Empèri.

Omenatges

  • Lo libre Lo Pònt subre Drina (Nom originau, en sèrbe : На Дрини ћуприја en caractèrs cirillics ò Na Drini ćuprija en caractèrs latins) de l'escriveire sèrbe Ivo Andrić es consagrat a l'istòria d'aqueu pònt, despuei la partença de Mehmed Sokolović a Constantinòple fins a sa quasi destruccion per leis austriacs a la comencença dau sègle XX, avans la promiera guèrra mondiala.