Espart

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L'espart o alfa (de l'arab halfa), estipa tenaça es una planta erbacèa vivaça de la familha de las poacèas, originària de las regions aridas de l'oèst del bacin de la Mediterranèa, que servís entre autre a fabricar de papièrs d'impression de qualitat. Aquesta planta es a l'origina dau quartier marselhés dau Valon deis Aufas, famós per la preséncia d'aufiers especializats per la cordariá dei batèus.

Per extension, lo tèrme designa lo papièr fabricat amb aquela planta.

Nom scientific: Macrochloa tenacissima (Loefl. ex L.) Kunth (synonyme : Stipa tenacissima L.), familha de las poacèas, sosfamilha de las Pooideae, tribú de las Stipeae.

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

L'espart fa de matas de gaireben un mètre de naut, formant de vasts espandiments dins las regions d'ariditat mejana.

Distribucion[modificar | Modificar lo còdi]

Aquela espècia es originària de l'Oèst del bacin mediterranèu: en Africa del Nòrd del Marròc a la Libia, e Euròpa del Sud (Espanha, Itàlia).

L'espart cobrís per exemple de vastas zonas dels nauts plans argerians.

Utilizacion[modificar | Modificar lo còdi]

Las grainas en grelhada se pòdon majar per l'òme.

Las fuèlhas mai joves d'espart fan de pasturas pel cavals, les dromedaris, mas la planta tròp rica en lignina pòt pas servir pels autres erbivòrs.

L'espart es una planta utilizada per sas fibras. Se'n fabrica una pasta de papèl reputada. Las fibras venent de sas fuèlhas pòdon, un còp filaldas, s'utilizar per realizar de còrdas. Al prima, la fuèlha es teissida per confectionar d'objèctes de espartariá: panièrs, coufins...

Aquela a tanben un interés ecologic per lutar contra l'erosion dins las regions d'estepas aridas.