Egalitat de genre

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

L'egalitat de genre, o egalitat dels sèxes, implica que los òmes e las femnas devon recèbre lo meteis tractament, almens qu'i aja una rason biologica per un tractament diferent. Es un concèpte clau de la Declaracion Universala dels Dreches Umans de las Nacions Unidas, que l'objectiu final es de porgir l'egalitat legala e l'egalitat sociala, subretot dins las activitats democraticas e assegurar l'egalitat de remuneracion per un trabalh egal.[1] Lo principi d'egalitat e de non discriminacion per rason de sèxe es una obligacion de drech internacional general, que liga totas las nacions, e, a causa del seu caractèr màger, s’establís totjorn coma un principi que deu inspirar lo rèsta dels dreches fondamentals.

Drech internacional[modificar | modificar la font]

Lo drech internacional enebís la discriminacion basada sul sèxe e n'assumís la defensa dempuèi l'adopcion de la Carta de las Nacions Unidas, signada a San Francisco lo 26 de junh de 1945, fasen de l'egalitat de las escasenças e de la non discriminacion los principes dels dreches umans.

Lo preambul de la Carta de San Francisco, qu'a coma fins de preservar la patz e la justícia e promòure lo progrès social, proclama que:

L'Organizacion de las Nacions Unidas finalizèt lo catalòg de dreches juridicament ligats per totes los estats membres mejans l’aprobacion, per la Comission de Dreches Umans, del tèxte que se nomena Carta o Declaracion Internacionala dels Dreches Umans, integrant:

  1. La Carta de San Francisco de 1945
  2. La Declaracion Universala de Dreches Umans del 10 de decembre de 1948
  3. Lo Pacte Internacional de Dreches Economics, Socials e Culturals
  4. Lo Pacte Internacional de Dreches Civils e Politics, ambedos aprovats lo 16 de decembre de 1966, tèxtes que configuran lo principi de non discriminacion coma un vertadièr principi estructural.

Se cal tanben destacar la Conferéncia de Viena de 1993 de las Nacions Unidas, qu’insistís, un còp mai, sus l'idèa que:

Aquela idèa tòrna èsser presenta en la Quatrena Conferéncia Mondiala de las Nacions Unidas sus la Femna que debanèt a Beijing en 1995. La Conferéncia met en evidéncia lo consens que i a entre l'universalitat e la globalitat dels problèmas de las femnas, e se destaca l'importància de l'egalitat e de la non discriminacion per rason de sèxe coma factor inevitable per bastir las societats del sègle XXI.[2]

Dins l'Estat Francés[modificar | modificar la font]

Lo principi d'égalitat dels genres o paritat es pausat en França per l'article primièr de la Constitucion francesa de 1958: « La lei favorisa l’egal accés de las femnas e dels òmes als mandats electorals e foncions electivas, e tanben a las responsabilitats professionalas e socialas. »

Dins l'Estat espanhòl[modificar | modificar la font]

La Constitucion espanhòla de 1978 (articles 14 e 9.2) coma l'Estatut d’Autonomia de Catalonha de 1979 (article 8), proclaman lo principi d’egalitat e non discriminacion e sollicitan los poders publics per promòure las condicions que la libertat e l'egalitat sián realas e efectivas, e merme los obstacles que n’empedisson o ne fan de dificultats al plen exercici, facilitant la participacion de totes los ciutadans e ciutadanas dins la vida politica, economica, culturala e sociala.[3][2]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. United Nations.
  2. 2,0 et 2,1 Informes d'impacte de gènere.
  3. Constitució espanyola de 1978]] (articles 14 i 9.2)

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Mary Braithwaite. Gender Mainstreaming in the European Structural Funds. Comission Europèa, 2000
  • Carmen de la Cruz. Guía metodológica Para integrar la perspectiva de género en los proyectos y programas de desarrollo.

Emakunde, 1998.