Vejatz lo contengut

Economia de Botan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Economia de Botan
MonedaNgultrum
Organizacions comercialasSAFTA
Estadisticas[1]
PIBUSD 3 789 milions (2008)
Reng PIB167ena granda[2]
Creissença del PIB6,6% (2008)
PIB per càpita5 600 (2008)
PIB per sectoragricultura 22,6%, industria 37,9%, comèrci e servicis 39,8% (2006)
Inflacion4,9%(2008)
IDHcap d'informacions
Populacion jol lindal de pauretat31,7% (2003)
Fòrça de trabalhcap d'informacions
Fòrça de trabalh per ocupacionagricultura 63%, industria 6%, comèrci e servicis 31% (2004)
Caumatge2,5% (2004)
Partenaris comercials[1]
Expòrts350 milions (2006)
Sòcis principalsÍndia 58,6%, Hong Kong 30,1%, Bangladèsh 7,3% (2007)
Impòrts320 milions (2006)
Sòcis principalsÍndia 74,5%, Japon 7,4%, Suècia 3,2% (2007)
Finanças publicas[1]
Deute extèrneUS$ 713,6 milions (2006)
RevengutsUSD cap d'informacions
Despensas350 milions (2005)

Botan es una de las economias pus flacas del mond, amb un fòrt deute extèrne. Se basa en lo sector primari e la venda d'energia electrica a l'Índia. Als darrièrs ans i a agut un aument del torisme, centrat en l'alpinisme e en seguir los passatges del del bodisme. Cal remarcar que lo govèrn limita la preséncia estrangièra dins unas paucas zònas del país. Las culturas principalas son lo ris, lo blat, lo milhòc, los fruches e las ortolalhas.

La balança comerciala es negativa. Impòrta sustot combustible e de produches industrials. Gaireben 90% dels escambis se fan amb l'Índia. Los seguents sòcis en importància son Hong Kong, Bangladèsh e Japon. D'Euròpa, lo país amb mai relacions es Suècia[1] (informacions de l'an 2007).

La manca d'infrastructuras, a causa de l'orografia, e la manca d'accès a la mar an dificultat o desvolopament del país. La devisa nacionala, lo ngultrum, depend totalament de la ropia indiana, gaireben cooficiala.