Dragon de Komodo

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Lo dragon de Komodo (Varanus komodoensis) es una espècia de lausèrt que demòra dins las islas de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang e Gili Dasami, en Indonesia centrala.[1] L'espècia aperten a la familha dels varans (varanids) e es lo lausèrt vivent mai gròs; pòt aténher una talha mejana de dos o tres mètres e pesa aperaquí setanta quilogramas.Òm atribuís aquela grandor inabituala al gigantisme insular, es a dire alfach que i aja pas d'autres animals carnivòrs que pòscan emplir lo ròdol ecologic de las islas ont vivon, e tanben al ritme metabolic bas del dragon de Komodo.[2][3] Amb sa granda talha, lo dragon es un superpredator que domina l'ecosistèma ont viu.[4] E mai que los dragons de Komodo s'alimenten principalament de carronhas, caçan tanben de predas, coma d'invertebrats, d'ausèls e de mamifèrs.

L'acoblament comença entre mai e agost, e pondon los uòus en setembre. Depausan aperaquí vint uòus dins de nises de megapòds abandonats, que son incubats pendent set a uèch meses e espelisson en abril, quora i a abondància d'insèctes. Los dragons de Komodo joves son vulnerables e, doncas, vivon quilhats suls arbres, protegits dels predadors e dels adults, que son canibals. Creisson entre tres e cinc ans e pòdon viure fins a cinquanta ans. Presentan una partenogènesi, un fenomèn per loqual una femèla pòt pondre d'uòus viables sens èsser estat fecondada per un mascle.

Los dragons de Komodo foguèron descobèrts pels scientifics occidentals en 1910. La siá granda talha e ferotja reputacion los faguèron venir populars dins las exposicions zoologica. A l'estat sauvatge, lo sieu domeni de distribucion s'es redusit pr'amor de las activitats umanas, e son listats coma espècia vulnerable per la UICN. Son protegits per la lei indonesiana, e un parc nacional, lo Parc nacional de Komodo, foguèt fondat per contribuir a l'esfòrç de conservacion.

Lo dragon de Komodo es tanben conegut coma varan de Komodo dins la bibliografia scientifica, malgrat que sian pas de denominacions gairas abitualas.[5] Los nadius de Komodo lo dison ora, buaja darat ('cocodril terrèstre') o biawak raksasa ('varan gigant').

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Trooper Walsh; Murphy, James Jerome; Claudio Ciofi; Colomba De LA Panouse. Komodo Dragons: Biology and Conservation (Zoo and Aquarium Biology and Conservation Series). Washington DC: Smithsonian Books. ISBN 1-58834-073-2.Modèl:Ref-llibre
  2. Chris Mattison,. Lizards of the World. Nova York: Facts on File, 1989 & 1992, pàg. 16, 57, 99, 175. ISBN 0-8160-5716-8.Modèl:Ref-llibre
  3. Burness G, Diamond J, Flannery T «Dinosaurs, dragons, and dwarfs: the evolution of maximal body size». Proc Natl Acad Sci U S A, 98, 25, 2001, pàg. 14518–23. DOI: 10.1073/pnas.251548698. PMID: 11724953.
  4. Tim Halliday (Editor), Kraig Adler (Editor). Firefly Encyclopedia of Reptiles and Amphibians. Hove: Firefly Books Ltd, p. 112, 113, 144, 147, 168, 169. ISBN 1-55297-613-0.Modèl:Ref-llibre
  5. Referéncia ITIS : TSN {{{1}}} (fr) (+ version anglesa (en))(anglès)Referéncia ITIS : TSN {{{1}}} (fr) (+ version anglesa (en))