Canibalisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pintura representant la practica dau canibalisme dins leis illas de Vanuatu au sègle xix.

Lo canibalisme[1] designa una practica que consistís en la consumacion parciala ò totala d'un individú de la sieuna espècia. L'expression s'aplica ai cas animaus (canibalisme animau) e umans (antropofagia).

Èra una practica frequenta dins divèrsei societats umanas, especialament dins leis Antilhas, en America dau Sud, dins leis illas dau sud de l'Ocean Pacific e en Africa Centrala, fins au sègle xix[2]. Foguèt activament combatuda per lei Europèus que l'utilizèron coma pretèxte per justificar lei conquistas dau periòde coloniau. Totei leis estats adoptèron a cha pauc de penas fòrça importantas per lo reprimir. Lo canibalisme es donc vengut fòrça rar mai es totjorn practicat per escasença dins certanei conflictes modèrnes (Guèrra Civila de Libèria...) ò dins lo cas d'una famina grèva.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (oc) Diccionari General de la Lenga Occitana. Acadèmia Occitana-Cònsistori del Gai Saber, 2008–2023, p. 144. 
  2. (en) Knauft, Bruce M. From primitive to post-colonial in Melanesia and anthropology. University of Michigan Press, 1999, p. 104.