Doctor Who

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
imatge deu Tardis, veïcul deu doctor qu'a la forma d'una cabina anglesa de polícia, de color blua
Lo TARDIS, simbèu de Doctor Who

Doctor Who es una seria televisada britanica de sciéncia-ficcion. La seria originau compta 679 episòdis de 26 minutas, 15 episòdis de 45 minutas e un episòdi de 90 minutas. Creada per Sydney Newman e Donald Wilson e difusida deu 23 de noveme 1963 au 6 de deceme 1989 sus BBC One. S'agís de la mei longa seria de sciéncia-ficcion deu monde. Una dusau seria, que hè seguida a la purmèira, es difusada despuish lo 26 de març de 2005 sus BBC One, despuish lo 5 de noveme de 2005 sus France 4 e despuish lo 3 de genièr de 2006 sus Ztélé. En Belgica es difusada despuish lo 16 de heurèr de 2008 sus La Deux. Consideradas com un tot, las duas serias comptan mei de 750 episòdis.

Sinòpsi[modificar | modificar la font]

Aquesta seria conta las aventuras deu Doctor, un extraterrèstre, un Senhor deu Temps (Time Lord) originari deu planeta Gallifrey. Dens la purmèira seria, exilhat per lo son pòple, viatja a bòrd d'un TARDIS (Time And Relative Dimension(s) In Space), una maquina podent viatjar dens l'espaci e dens lo temps. Particularament estacat a la Tèrra, es regularament acompanhat dens los sons viatges per companhons, per la màger part umans.

Lo TARDIS ten l'aparéncia d'una cabina de polícia (construccion tipicament britanica que sembla una cabina telefonica), lo sistèma de camoflatge demorant blocat.

Com tots los Senhors deu Temps, lo Doctor a lo poder de se regenerar, çò qu'explica la soa capacitat a cambiar de còrps quan es au ras de la mòrt.

Dens la segonda seria, lo Doctor es lo darrèir susvivent de la soa raça, aneantida per la grana Guèrra deu Temps contra los Daleks, los sordeish enemics deu Doctor.

Personatges[modificar | modificar la font]

Lo Doctor[modificar | modificar la font]

Actuaument, lo Doctor s'es regenerat 10 còps, e n'en es a la soa onzau incarnacion.

Caduna de las soas 11 incarnacions a avut los sons pròpis engenhs e caractèrs, en tot gardar la memòria de las soas precedentas incarnacions.