Discutir:Espanha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Autras discussions [+]
  • Supression -
  • Neutralitat -
  • Drech d'autor -
  • Article de qualitat -
  • Bon article -
  • Lutz sus -
  • De far -
  • Archius -
  • Traduccion

---> occitan (lenga mairala de la Val d'Aran e oficiala en tota Catalonha) En tota catalonha? Occitan e oficiala pas en tota catalonha

L'occitan es oficial a catalonha tota segon lo novèl estatut "Era lengua occitana, denominada aranés en Aran, ei era lengua propria d'aguest territòri e ei oficiau en Catalonha, cossent damb çò qu'establissen aguest estatut e es leis de normalizacion lingüistica". art 7 de l'estatut.

--Gavach 27 de decembre de 2006 a 09:59 (UTC)

Lo gentilici "espanhòl" (en espanhòl español) sembla ser d'origen ... provençal.--Jol 16 de julh de 2007 a 18:44 (UTC)

estremeñu[modificar la font]

I a pas de nom en occitan per aquesta lenga ? Mertyl 30 de julh de 2008 a 12:29 (UTC)

Desplaçament provisòri de l'anciana seccion Geografia[modificar la font]

Demografia[modificar la font]

Mapa d'Espanha

Article detalhat : Geografia d'Espanha

Mapa de las Comunautats autonòmas d'Espanha

Al 1èr de  genièr de 2018[1], Espanha compta 46 722 980 abitants.

Las 15 comunas pus pobladas son:

  1. Madrid 3 265 038
  2. Barcelona 1 620 343
  3. Valéncia 791 413
  4. Sevilha 703 021
  5. Saragossa 666 880
  6. Malaga 568 030
  7. Múrcia 447 182
  8. Palma de Malhòrca 409 661
  9. Las Palmas de Gran Canaria 383 343
  10. Bilbao 352 700
  11. Alacant 331 577
  12. Còrdoa 328 659
  13. Valhadolid 313 437
  14. Vigo 297 241
  15. Gijón 277 559

Las aglomeracions mai grandas son (en 2005) :

  1. Madrid 5 843 041
  2. Barcelona 4 686 701
  3. Valéncia 1 623 724
  4. Sevilha 1 317 098
  5. Malaga 1 074 074
  6. Bilbao 947 581
  7. Astúrias (Gijòn-Oviedo) 855 199
  8. Alacant 711 215
  9. Saragossa 683 763
  10. Baia de Cadix (Cadix-Jerez) 638 076
  11. Las Palmas de Gran Canaria 616 903
  12. Múrcia 563 272
Relèu d'Espanha

Espanha compta 8 111 comunas, demest elas, 3 enclavas en territòris estrangièrs : los pòrts de Ceuta e Melilla adorsadas a Marròc; e Llívia dins los Pirenèus Orientals (Catalonha Nòrd). De contencioses d'importàncias divèrsas pertocant la sobeiranetat de las Illas Chafarinas, Peñón de Alhucemas, Peñón de Vélez de la Gomera e — pus recentament — l'illòt Perejil an refregit las relacions entre Marròc e lo Reialme d'Espanha. D'autra part, Espanha revendica lo ròc de Gibartar.

Frontièras d'Espanha :

Mai d'un flume travèrsa Espanha; demest eles, Minho, Douro, Èbre, lo Tage, Guadalquivir, Guadiana, Júcar e Segura ; son relèu en planòls nombroses li balha fòrça flumes costièrs, per exemple la fòrça istorica Bidassoa.

Referéncias[modificar la font]

  1. [1]

Idiòma valencian[modificar la font]

L'idiòma oficial en la Comunitat Valenciana es l'espanhòl e al bòrd del valencian. Lo catalan es pas oficial aicí.

Article nombre 6 de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana:

1. La lengua propia de la Comunitat Valenciana es el valenciano.

2. El idioma valenciano es el oficial en la Comunitat Valenciana, al igual que lo es el castellano, que es el idioma oficial del Estado. Todos tienen derecho a conocerlos y a usarlos y a recibir la enseñanza del, y en, idioma valenciano.

Demandi que modifiquen aquò, se vos plai. --Kipsde (d) 21 de junh de de 2018 a 17.34 (UTC)

Bonjorn, lo valencian es un dialècte dau catalan. I a donc ges de necessitat de cambiar leis informacions dins l'article. En revènge, es possible d'apondre una precision sus l'existéncia d'un nom diferent per lei dialèctes meridionaus dau catalan. Coralament, --Nicolas Eynaud (d) 22 de junh de de 2018 a 09.59 (UTC)