Diogo Gomes

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Estatua de Diego Gomes a Praia (Santiago, Cap Verd)

Diogo Gomes (1402-1420? – 1502), tanben conegut coma Diogo Gomes de Sintra, èra un navegador e explorator portugués del sègle XV mai conegut per son exploracion de l'estuari de Gambia e son afirmacion "descobert" l'illa de Santiago, de Cap Verd.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Se conéis pauc del detalhs segurs sus Gomes são conhecidos. Vertat que nasquèt en Portugal al començament sègle XV, la data de naissença es estimada1402-1420.[1] Foguèt al servici de Enric lo Navegador, que l'envièt en expedicions de descobèrtas per la còsta ocidentala d'Africa. En 1440 foguèt nomenat collector de las doanas realas. D'entre los viatges qu'efectuèt, participèt, amb Gil Eanes e Lançarote de Freitas de l'expedicion militara de 1445 dins l'illa de Tider, près del Cap Blanc.

Nomenat grafièr de carga reala (12 de junh de 1451), contunhèt de servir a l'encòp l'Infant e la Corona.

Segon Teixeira da Mota, Diogo Gomes naveguèt en 1456 fin a la boca del rio Grande, canal de Geba. Al retorn pasèt lo riu Gambia fins a Cantor, cercant d'informacions sul comèrci de l'aur e sus la rotas que ligavam las regions aurifèras de Senegal, del Naut Niger e de l'establiment comercial de Tomboctó fins a las rotas saharianas que desbocavam sul litoral marroquin. Pendent aquela espedicion, Diogo Gomes capitanejava una esquadra de tres naus. Benlèu dins lo seu retorn toquèt l'archipèla del Cap Verd, que la descobèrta la reinvidica la companhiá de l'italian Antonio da Noli[2]. Encara abans la mòrt d'Enric (1460), tornèt sus còsta africana ont explorèt lo riu de Barbacins (Salum).

Après la mòrt de l'Infant sarrèt los seus ligam amb la Cors, obtenguèt lo títul de cavalhièr. En 1463 aguèt la carga de escudièr d'Alfons V de Portugal. Exerciguèt la carga d'elevaire de Sintra, del 28 d'octobre de 1459 fins a 1480, fasent tanben l'exerci de jutge dels "Feitos das Coutadas, das Caças e Montarias" de Sintra (25 de març de 1466) carga que cumulèt amb aquela de jutge de las Sisas da vila de Colares (confirmal lo 5 de març de 1482).

E mai se sap pas exactament la data de mòrt, existís una traça de pagament que la senua veusa faguèt per son alma, en 1502.

Òbra[modificar | Modificar lo còdi]

Foguèt l'unic navegador del cercle de l'Infant a nos daissar de memòrias de las seunas navegacions. Foguèron transmetidas oralament a Martin Behaim, a una epòca clau per Portugal, que seriá autor del "Globo de Nuremberg" (c. 1492), una de las influéncias de Cristòl Colomb dins lo seu projècte de navegar fins a l'Oriente per l'Occident.

Behaim escriguèt aquelas nòtas en latin amb lo títol de "De prima inuentione Guinee" ("Sus la primièra descobèrta da Guinèa"), inserida dins lo "Manuscrito Valentim Fernandes". Aquel recit, tanben nomenat como "Relação de Diogo Gomes", es essencial per l'estudi del començament de la navegacion maritima portuguesa. Lo manuscrich compren doas autras partidas: "De insulis primo inventis in mare Occidentis" e "De inventione insularum de Açores", aquela darrièra es l'unic recit contemporanèu de la descobèrta dels Açòres pels portugueses.

En tèrmes d'istoriografia foguèt contestada l'atribuicion del recit oral de Diogo Gomes a Behaim. Dins un estudi introductiu d'una edicion recenta del tèxte, lo latinista Aires Nascimento torna a Diogo Gomes la paternitat, demonstrant la manca de consisténcia de las autras atribuicions e apontant que lo manuscrich representa un apograf ont l'estampaire morau introduguèt de correccions preparatòrias a una edicion que jamai se realizèt.

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Thomas (2013), pp. 596.
  2. D'autres autors li atribuisson la descobèrta d'una de las illas de a Cap Verd lo jorn de San Vicenç (22 de Genièr) en 1462.

Bibliografia (pt)[modificar | Modificar lo còdi]

  • MOTA, Avelino Teixeira da. "Diogo Gomes, Primeiro Grande Explorador do Gâmbia (1456)". in: Actas da 2ª Conferência Internacional dos Africanistas Ocidentais, Lisboa, 1950, pp. 309-317.
  • SINTRA, Diogo Gomes de. Descobrimento Primeiro da Guiné (estudo preliminar, edição crítica, tradução, notas e comentário de Aires A. Nascimento. Introdução histórica de Henrique Pinto Rema). Lisboa: Edições Colibri, 2002. 174 pp.
  • CINTRA, Diogo Gomes de. "De Inventione Insularum de Açores" (1460). Códice da Biblioteca de Munique. Tradução in Arquivo dos Açores, vol. I. Ponta Delgada (Açores): 1878.
  • THOMAS, David; Mallett, Alexander. Christian-Muslim Relations. A Bibliographical History. Volume 5 (1350-1500). Leida: BRILL, 2013. ISBN 9004252789