Deodat de Severac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Deodat de Severac.
Dessenh de Jean Diffre.

Maria Josèp Alexandre Deodat de Severac, nascut a Sant Felitz de Lauragués (Lengadòc) lo 20 de julhet de 1872 e mòrt a Ceret (Valespir) lo 24 de març de 1921, foguèt un compositor de musica.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Eissit d'una familha de la noblesa, filh del pintre Gilbert de Severac, Deodat de Séverac faguèt sos estudis à Tolosa, puèi a Schola Cantorum de París, ont venguèt lo disciple de Vincent d'Indy e d'Albéric Magnard. Estudièt l'òrgue amb Alexandre Guilmant e venguèt l'assistent d'Isaac Albéniz. Fòrça tenent de sas racinas, s'installèt en Lengadòc, ont atirèt apuèi d'artistas coma Manolo Hugué, qu'encontrèt a París.

En 1900, escriguèt de poèmas sinfonics sur las sasons. Faguèt de melodias per las poesias de Baudelaire e de Verlaine e tanben de vèrses occitans e compausèt de musica corala amb arrengaments de tèxtes en catalan. Escriguèt doas opèras, Le Cœur du moulin, creada al Opéra-Comique de Paris lo 8 de decembre de 1909, e Héliogabale, creada a las Arenas de Besièrs en 1910 amb l'introduccion de la cobla catalana, grop d'instruments jogant las primes e los tenores (instruments de fusta semblant lo flaviòl). Sa musica per piano, d'estil fòrça personal, es sovent imatjada e colorada, coma dins lo Chant de la Terre, que descriu las amors rusticas, o las pèças En Languedoc e Baigneuses au soleil. La seguida Cerdaña, son cap d'òbra, illustra son amor pel territòri miègjornal.

Deodat de Severac èra lo cantoral d'una musica regionala e sostenguèt, en 1907, una tèsi sus La Centralisation et les petites chapelles. Claude Debussy diguèt que «sa musica sent bon».

Busto di Joseph Lamasson a Sant Felitz de Lauragués

Òbras principalas[modificar | Modificar lo còdi]

Fichièr àudio
En vacances
noicon
De dificultats per utilizar aqueles mèdias ?
De dificultats per utilizar aqueles mèdias ?
De dificultats per utilizar aqueles mèdias ?
Òbras per piano
  • Le Chant de la terre (1900)
  • En Languedoc(1904)
  • Baigneuses au soleil (1908)
  • Cerdaña (1904-1911)
  • En vacances (1912)
  • Sous les lauriers roses (1918)
Musica pel teatre
  • Le Cœur du moulin, poèma liric en dos actes (1908)
  • Héliogabale, tragèdia lirica en tres actes (1910)
Melodias
  • fòrça recuèlhs, que À l'aube dans la montagne (1906) e Flors d'Occitània (1912)

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Blanche Selva, Déodat de Séverac, ed: Delagrave, 1930
  • Vladimir Jankélévitch, La Présence lointaine ed: Seuil; París, ISBN 2020064510
  • Jean-Bernard Cahours d'Aspryn Déodat de Séverac, musicien de lumière. Sa vie, son œuvre, ses amis 1872-1921, ed: Atlantica-Séguier, 2001, ISBN 978-2840492351
  • Pierre Guillot : Déodat de Séverac : Écrits sur la musique, ed: Mardaga (1993). Déodat de Séverac : La musique et les lettres, ed: Mardaga (2002). Déodat de Sévérac, musicien français, ed: L'Harmattan (2010).
  • Mario d'Angelo, La musique à le Belle Epoque. Autour du foyer artistique de Gustave Fayet (Béziers, Paris, Fontfroide), ed: MAGFF, 2010, ISBN 2-909941-07-8

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]