Isaac Albéniz

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Isaac Albéniz (Camprodon, Ripollés, 29 de mai de 1860 - Cambon, (Bascoat), 18 de mai de 1909) foguèt un compositor e interprèta de piano catalan de renom internacional. Escriguèt d'òbras per piano, sièis opèras (mai una inacabada e tres d'esboçadas) e mai de doas dotzenas de cançons, e divèrses tèmas orquestrals e de musica de cambra. La peninsula Iberica e sos païsatges èran per el una font d'inspiracion inagotabla.

Albéniz moriguèt pro jove, als 49 ans, mas sa vida foguèt intensa e foguèt marcada per un contunh anar e venir entre fòrça vilas. Aquel caractèr obèrt, plural e divèrs, se rebat dins son cercle d'amics coma Fernández Arbós, Enric Granados, Enric Morera, Dukas e los pintres modernistas Ramon Casas o Santiago Rusiñol.

Mercés a sos esfòrces coma entrepreneire, director, pianista e compositor, venguèt lo primièr musician catalan de reputacion internacionala. Sa musica per piano, subretot la colleccion de poèmas sinfonics Iberia, espandiguèt lo timbre pianistic e son expressivitat.[1]

Los archius personals d'Isaac Albéniz son conservats a la Bibliotèca de Catalonha e al Musèu de la Musica de Barcelona, que los donèt de la felena del compositor (compren una documentacion biografica, d'exemplars manuscrits originals e d'objèctes personals).

Biografia[modificar | modificar la font]

Una enfança de mudança[modificar | modificar la font]

Monument a Isaac Albéniz Camprodon

Son paire Angel Albéniz èra foncionari de doanas de l'estat nomenat a Camprodon; sa maire èra Dolors Pascual, originària de Figueres. Pauc après sa naissença, la familha Albéniz s'anèt a Barcelona, ont comencèt los estudis de musica e piano amb lo mèstre Narcís Oliveras e, mai tard a París, amb Antoine François Marmontel d'en primièr e al Conservatòri un còp complit los uèit ans demandats. Foguèt un mainat prodigi que comencèt coma pianista a sonque quatre ans, dins un recital al Teatre Romea de Barcelona interpretant una fantasiá sus I vespri siciliani de Verdi. A 8 ans faguèt de concèrts dins fòrça vilas catalanas.

Lo 1869, son paire foguèt persecutat e acaba al burèu de doanas del pòrt de Almeria, ont perdèt sas pièjas politicas. La familha tòrna cap a Barcelona, alara qu'Albéniz (qu'a pas que uèit ans) es encara a Madrid, ont es acceptat malgrat son edat. Al Conservatòri de Madrid aguèt Eduardo Compta coma professor. Al mes de julhet, nòu cambiament de demorança, fins a Cacères. Isaac va de Cacères a Madrid regularament fins ont s'acabe lo destin de son paire, per assistir a las classas de solfègi de Feliciano Primo, e de piano der Manuel Mendizábal.

Pauc après, lo paire tòrna èsser nomenat a Madrid, ont muda encara un còp tota la familha. Isaac viatgèt per diferentas vilas castelhanas, interpretant un repertòri musical puslèu dificil, d'autors coma Scarlatti, Bach, Mozart, Beethoven, Schumann e Chopin. Comencèt tanben una vida aventurada que lo portèt de biais fòrça divèrses per Euròpa e America. A l'epòca, sa sòrre Blanca se suicidét al Pargue del Retiro de Madrid, ont èra membra del còr del teatre de la Sarsuela.

Lo 1872 realizèt una segonda fuga e s'anèt en America per visitar Argentina, Brasil e Puerto Rico.[2] Tres ans mai tard, en 1875, son paire foguèt nomenat Intervenent general del corrièr a L'Avana, Cuba, mas encara perdèt aquel trabalh e tota la familha li cal tornar a Madrid passat un an. Mas per Isaac totas aquelas escasenças èran un biais genial de se far conéisser e de visitar un nòu país. Pendent aquel periòde joguèt dins de vilas coma San Juan de Puerto Rico, Santiago de Cuba, e d'autres luòcs de L'Avana. Tanben pendent son sejorn a Cuba anèt als Estats Units d'America, ont amb d'estalvis completèt sa formacion. Es en America ont benlèu escriguèt sas celèbras cançons amb de tèxtes de Bécquer, que son trobadas de biais irregular e fragmentat e encara a de datas recentas: sas primièra edicion discografica data de 2014 e dins son libret dins las mans del productor Borja Còsta (dins lo libret "Rhymes by G.A.Bécquer: Complèti Edition" i a un bon estudi sus las confusions qu'existiguèron entre las diferentas versions de la particion), doncas Albéniz escriguèt doas versions, una pel cant e una autra per recitant e piano, genre al vam a l'epòca dins la musica de salon, donant tanben una informacion considerabla per çò qu'es de l'influéncia que lo jove Albéniz prenguèt de la musica americana pendent son sejorn a Cuba.

Proteccion reiala[modificar | modificar la font]

Albéniz vist per Ramon Casas (MNAC).

Mai tard mudèt a Leipzig, ont estudièt amb Salomon Jadassohn e Carl Reinecke. Sens sòus, tornèt en Espanha. L'an seguent (1876) lo prestigi d'Albéniz s'espandís dins los cercles aristocratics de Madrid. Alara aguèt una intervencion màger de Guillermo Morphy e Ferris, comte de Morphy e secretari particular d'Alfons XII), que, entosiasmat per aquel talent, li dobriguèt las pòrtas de la Cort. Morphy, critica, musicològ e compositor, utilizèt son influéncia perque li siá autrejat una pension reiala per estudiar al Conservatòri reial de Brussèlas (1879), ont perfeccionèt los estudis de solfègi e piano.

Segon son jornal, en 1880, Albéniz recebèt de leiçons de Liszt, leiçons que donava per tota Euròpa, e que lo compositor catalan recebèt coma membre de la cort d'estudiants qu'acompanhavan Lizst dins sos desplaçaments. L'amistat eissida d'aquela relacion durèt fins a la mòrt de l'ongrés en 1886. D'interpretacions posterioras dobtan de la validitat d'aqueles faches en argumentant que Liszt demorava a Weimar dins aquela epòca.

Foguèt premiat amb lo prèmi extraordinari de piano autrejat per Planté, Rubinstein e Von Bülow. Contunhèt l'activitat de concertista per la peninsula e America.

Retorn a Barcelona[modificar | modificar la font]

Isaac Albéniz e Enrique Fernández Arbós, en 1889

En 1883 s'establiguèt a Barcelona, ont se maridèt amb Rosina Jordana, son escolana, e qu'aguèron tres filhs: Alfonso, Laura Albéniz, illustratritz e pintora, e Enriqueta. Après se maridar, s'establiguèt pendent un periòde long lde sa vida a Tiana (Maresme). A Barcelona estudièt la composicion amb Felip Pedrell, que li transmetèt sa coneissenças del folklore espanhòl e l'inspirèt per escriure de musica coma la Suite Española, Op. 47 (1886). Lo cinquen movement d'aquela suite, nomenada Astúrias (Leyenda), es benlèu ara la pèça mai celèbra del repertòri de guitarra classica, pasmens se d'en primièr foguèt compausat per piano e mai tard transcrit per guitarra. Fòrça de sas autras composicions foguèron tanben transcritas per guitarra, sustot per Francesc Tàrrega. Albéniz un còp declarèt que preferissiá las transcripcions de guitarra de Tàrrega als sieus trabalhs originals de piano.

Fotografia d'Issac Albéniz realizada a Fòto Esplugues

De mai en mai, Albéniz incorporava las sieunas composicions dins sos recitals. En 1885 mudèt a Madrid ont sos trabalhs foguèron publicats pels principals editors musicals d'aquela epòca: Benito Zozaya e Antonio Romero. Per l'Exposicion Universala de Barcelona (1888), faguèt una seguida de concèrts. Tornèt a viatjar cap a Cuba, Mexic e Argentina per far de recitals de piano pel continent american. Viatgèt amb lo violonista Enrique Fernández Arbós per Belgica, Alemanha e Àustria, amb grand succès. Pendent lo decenni ochanta alternèt sas preséncias per Euròpa e Barcelona, ont foguèt lèu considerat un pilar de la musica.

La reputacion d'Albéniz coma pianista e compositor contunhèt créisser. A la prima de 1889 viatgèt a París per assistir als Concerts Colonne qu'interpretavan lo sieu Concèrt per piano, op. 78. Dempuèi París contunhèt fins a Anglatèrra, ont sas interpretacions foguèron fòrça astradas. En 1890 contactèt amb l'entrepreneire Henry Lowenfeld, que contractèt los servicis d'Albéniz coma interprèta e compositor. Alara, Albéniz s'anèt amb sa familha (son esposa Rosina e los tres filhs) a Londres e mejans Lowenfeld intrèt finala dins lo mond del teatre musical: trabalhèt pel Teatre Liric e mai tard pel Teatre Prince de Galles. En 1891 fa un concèrt al Saint James Hall ont debutèt lo violoncellista William Henry Squire.[3]

A la demanda de Lowenfeld, Albéniz compausèt The magic Opal, comèdia lirica dins l'estil de Gilbert e Sullivan, jogada al Liric lo 19 de genièr de 1893. Foguèt traducha mai tard en castelhan per Eusebio Sierra e presentada a Madrid en 1895 coma La Sortija; aquel meteis an, sa sarsuela San Antonio de la Florida amb libret de Sierra foguèt tanben interpretada a Madrid.

Contracte amb Money-Coutts[modificar | modificar la font]

Sos contactes teatrals a Londres cridèron l'atencion del poèta e dramaturg amator e eretièr d'una fortuna bancària de la celèbra firma de Coutts and CO, Francis Burdett Money-Coutts, qu'aviá crompat d'accions e en julhet de 1894 aqueriguèt lo contracte qu'Albéniz aviá amb Lowenfeld. Coutts, que l'ajuda financièra permetèt Albéniz de viure confortablament lo rèsta de la siá vida, èra interessat per escriure de librets. Sa collaboracion amb lo compositor produguèt Henry Clifford (jogat al Licèu en 1895), Pepita Jiménez (tanben jogat al Licèu lo 1896), e Merlin (compausat entre 1898 e 1902 mas pas producha de la vida de Albéniz), lo primièr opèra d'una trilogia titulada King Arthur (Lancelot demorèt incomplet en 1903, e Genevre, foguèt pas escriuch). Doncas, pendent aperaquí un decenni, Albéniz consacrèt tot son talent e energia a la creacion e a la produccion de musica de scèna. A aquel moment mudèt foguèt de Londres a París.

París[modificar | modificar la font]

Gabriel Fauré al piano, lo director Léon Jehin, amb Isaac Albéniz e sa femna Clara Sansoni

A París encontrèt Vincent de Indy, Ernest Chausson, Charles Bordes e mai tard amb Paul Dukas e Gabriel Fauré, que liguèt estrechament amb la comunautat musicala francesa. De 1898 a 1900 ensenhèt lo piano a la Schola Cantorum, d'entre sos escolans i a Deodat de Severac e René de Castéra, mas a causa de la sa marrida santant en 1900 tornèt al caud climat barcelonés. Comencèt un trabalh important amb Enric Morera per la promocion d'òbras liricas catalanas. Mas aqueles esfòrces atenguèron pas çò que los sieus trabalhs teatrals donavan, tornèt a París, sa musica èra acceptada, lausada e interpretada.

Albéniz amb sa filha Laura

La residéncia d'Albéniz a París començava a èsser un refugi pels artistas espanhòls (coma Joaquín Turina e Manuel de Falha), ont trobavan ajuda e encoratjament. La preocupacion de Albéniz per las formas musicalas mai longas produguèt un cambiament dins son estil de composicion dempuèi una basa leugièra - de las pèças atractivas de son començament de carrièra- cap a un art mai complèxe. E s'arrestèt de pas d'interpretar, pasmens sas aparessions mermèron tant èra absorbat per la composicion e produccion de sa òbras operaticas.

D'aquel periòde nos venon las cançons Il en est del amour e Deux morceaux de prose de Pierre Loti (Crépuscule et Tristesse) e de grops de poèmas de Coutts: Per Nellie (un ensems de sièis cançons); Art thou gone for ever, Elaine, Six Songs (que demora apas que Will you be mine? i Separated), e Two Songs (The Gifts of the Gods e The Caterpillar). D'aquel periòde existís tanben una mòstra de dobertura d'una cançon per metre en musica lo tèxte de la fabla de Jean de la Fontaine Conseil tenu par las rats, lo fragment que mena una cançon de Coutts, Laugh at loving, e de referéncias a d'autras cançons de Coutts que se trobèt pas la musica.

A mesura que Coutts començava a se cansar d'escriure de librets, Albéniz tornèt pauc a pauc al piano e a son païsatge natiu d'inspiracion. La Vega (1896-1898) entrevei son estil posterior, qu'espelís dins òbra màger Iberia (1905-1908). La textura de la composicion e lo lengatge que definís Ibèria son caracteristic de Quatre mélodies (dels poèmas de Coutts), lo darrièr trabalh vocal e las darrièras pèças completas d'Albéniz.

Darrièrs jorns a Cambon[modificar | modificar la font]

Ex libris Isaac Albéniz realizat per Ismael Smith can. 1921.

A causa de la nefritis que patissiá, lo 1èr d'abril de 1909, abandonèt París ont viviá alara, e amb tota la familha s'installèt a l'estacion balneària de Cambon (Bascoat) en cerca d'un climat mai adaptat.

Un mes après recebèt una visita esmoventa d'Enric Granados, que li joguèt la barcaròla Mallorca, qu'èra una pichona pèça concebuda pendent un viatge fach ambedós a las Balearas, una mena de se remembrar sens dire pas res. Aquel sejorn que passèt en companhiá de Granados foguèt los darrièrs jorns qu'Albéniz demorèt lucid. Moriguèt cap a las 8 del vespre lo 18 de mai de 1909 alara qu'anava far los 49 ans.

Los rèstes d'Albéniz partiguèron per Barcelona, ont arribèron en tren lo 5 de junh. Se celebrèt una ceremonia solemna que contunhèt fins a l'endeman. La Banda Municipala de Barcelona joguèt la marcha funèbra del calabrun dels dieus de Wagner, l'Orfeon Català cantèt de passatges del Requiem de Fauré e la Marcha funèbra de la sonata num. 2 de Chopin.

Cavòt d'Isaac Albéniz al cementèri de Montjuïc

Après lo cortègi passèt per las carrièras ondradas amb de bandièras catalanas a mièja asta. Mai de vint mila personas se jonguèron a la condolença.[4] Mai tard foguèt enterrat al cementèri de Montjuïc.

Òbras[modificar | modificar la font]

Periòde Títol Instrumentació Partidas / Indicacions Creacion
ÒBRAS SIMFONICAS
1886 ca. Suite caracteristica
Orquèstra (particion perduda)
Scherzo - 'En la Alhambra - Rapsodia cubana (a partir d'una pèças per piano) Saragossa, 1886. Albéniz, dir.
1888-89 Escènas simfonicas catalanas 2 flautas, 2 autbÒis, 2 clarinetas, 2 basso,s, 4 conets, 3 trombònes, tuba, tambors, percussion, celesta, arpa, còrda Fête villageoise catalane - Idili - Serenada - Final: Baile campèstre Madrid, Teatro de la Comedia, 7-3-1889. Orq. de la Sociedad de Conciertos; Tomás Bretón, dir.
1890 L'automne-Valse
Orquèstra (particion perduda)
Version orquestrala de la pèça per piano (de 1890) Madrid? Per la Sociedad de Conciertos, Tomás Bretón, dir.
1896-97 La Alhambra 2 flautas, picòlo, 2 aubòis, corn anglés, 2 clarinetas, clar. baissa, 2 bassoos, contrabasson, 4 cornets, 2 trompetas, 3 trombònes, tuba, tambors, percussion, arpa, còrda La vega - Lindaraja - Generalife - Zambra - Alarme! - [Sense títol] Òbra inacabada.
1898 Petite suite Sérénade Lorraine Inacabada: fragment
1899 Rapsòdia almogàver 2 flautas, picòle, 2 aubòis, corn angles, 2 clarinetas, clar. bassa, 2 bassons, contrabasson, 4 cornets, 4 trompetas, 3 trombònes, tubà, tambor, percussion, 2 arpas, còrda Inacabada
1899 Catalonia: suite populaire pour orchestre en trois parties 2 flautas, picòlo, 2 aubòis, corn anglés, 2 clarinetas, clar. bassa, 2 bassons, contrabasson, 4 cornets, 4 trompetas, 3 trombònes, tuba, tambors, percussion, 2 arpas, còrda París, Nouveau-Théâtre, 28-5-1899. Orc. de la Société des concerts de Paris; Albéniz, dir.
1905 Guajira: chant populaire cubain 2 flautas, picòlo, 2 aubòis, corn anglés, 2 clarinetas, clar. bassa, 2 bassons, 2 coenets, 2 trompetas, 3 trombònes, tambors, 2 arpas, còrda Inacabada: fragment
1907 Iberia (version orquestrala d'I. Albéniz) Orquèstra: 2 flautas, picòlo, 2 aubòis, 2 clarinetas, 2 bassons, 4 cornets, 2 trompetas, 2 trombòns, tuba, tambors, percussion, arpa, còrda Evocación (particion perduda) - El Puerto Niça, 2-1907. Orchestre de Léon Jehin; L. Jehin, dir.; 22-3-2001, Gijón, Teatro Jovellanos; Orq. Sinfonica del Principado de Asturias; José de Eusebio, dir.
MUSICA CONCERTANTA
1887 Rapsòdia espanyola per a piano i orquestra, opus 70 Orquèstra: 2 flautas, picòlo, 2 aubòis, 2 clarinetas, 2 bassons, 2 cornets, 2 trompetas, 3 trombònes, tambors, percussion, còrda (particion perduda; instrumentacion reconstruïda per Jacinto Torres (1997); autras orquestracions per George Enescu (1911), Alfredo Casella (1922) e Cristóbal Halffter (1960)) Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. Orq. Sociedad de Conciertos; T. Bretón, dir.; Albéniz, piano
1885-87 Primer concert per a piano i orquestra en la menor, opus 78 (Concert fantàstic) Orquèstra: 2 flautas, 2 aubòis, 2 clarinetas, 2 bassons, 2 cornets, 2 trompetas, 3 trombònes, tambors, còrda (l'orquestracion , en realitat, la realizèt Tomás Bretón) Allegro ma non troppo - Andante - Allegro Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. Orq. Sociedad de Conciertos; T. Bretón, dir.; Albéniz, piano
1892 Segon concert per a piano i orquestra Orquestra Allegretto Inacabat
MUSICA DE CAMBRA
1883 Suite de concert (perduda) 2 violons, viòla, violoncèl, contrabassa, piano Scherzo - Serenata morisca - Capricho cubano Santander, Casino del Sardinero, 8-1883. E. Fernández Arbós, violí; Albéniz, piano
1890 Berceuse (perduda) Violon e piano (a partir de la Berceuse de Rêves per piano) Leeds, 13-1-1891. Edgar Haddock, violí; Albéniz, piano
1890 Berceuse, opus 102 Violon o violoncèl e piano Trobada per Jacinto Torres en 1994
MUSICA INSTRUMENTALA
1869 Marxa militar Piano
1881 Pavana fàcil per a mans petites Piano 1881?
1882 Serenata napolitana (perduda) Piano Màlaga, 19-4-1882? I. Albéniz, piano
1882 Pavana-capricho, opus 12 (publicada com a Pavane espagnole) Piano Màlaga, 19-4-1882. I. Albéniz, piano
1882 Esudi impromptu, opus 56 Piano Alacant, Teatro-Circo, 26-8-1882. I. Albéniz, piano
1882 Barcarola, opus 23 (Barcarolle catalane) Piano Barcelona, Teatre Tívoli, 2-2-1883. I. Albéniz, piano
1884 Seis pequeños valses, opus 25 Piano Leggiero - Melancolico - Ben ritmado - Allegretto - Con brio - Allegro molto
1884 Sonata per a piano, núm. 1, opus 28 Piano Scherzo Inacabada: només se'n publicà el scherzo; orquestrada el 1886, passà a formar part de la Suite característica
1885 Estudi de concert, opus 29 Piano
1885 ca. Serenata àrab Piano (potser es una partida de la desapareguda Suite morisca, del mateis an)
1885 Estudi de concert en mi menor, opus 21 (Publicat el 1886 coma Deseo, opus 40) Piano
1885 ca. Primera suite antiga, opus 54 Piano Gavota - Minuetto Madrid, Salón Romero, 21-3-1886. I. Albéniz, piano
1885 ca. Seis mazurcas de salón, opus 66 (les dues primeres, publicades separadament el 1890 com a opus 140) Piano Isabel - Casilda - Aurora - Sofía - Christa - María
1883-94 Primera suite espanyola, opus 47 Piano Granada (serenada) - Cataluña (corranda) - Sevilla (sevillanas) - Cádiz (cançon) - Asturias (legenda) - Aragón (fantasiá) - Castilla (seguidilhas) - Cuba (caprici). (Cádiz, Asturias, Aragón e Castilla foguèron pas escrich: l'editor de 1911 apondèt, ne cambiant lo títol, per completar la suite; respectivament, son: Serenata espanyola op. 181, Prélude de Chants d'Espagne op. 232, Danza española núm. 1 op. 164, i Seguidillas de Chants d'Espagne) Madrid, Salón Romero, 24-1-1886 (Sevilla). I. Albéniz, piano
1886 Angustia: romanza sin palabras Piano
1886 Segona suite antiga, opus 64 (Suite ancienne) Piano Zarabanda - Chacona Madrid, Salón Romero, 21-3-1886. I. Albéniz, piano
1886 Set estudis en els tons naturals majors, opus 65 Piano do major - sol major - re major - la major - mi major - si major - fa major
1886 Minuet en sol menor Piano Publicat com a part de Dix pièces en un recueil, 1922
1886 Tercer minuet Piano
1886 Rapsòdia cubana en sol major, opus 66 Piano
1886 Sis danses espanyoles Piano re major - si bemoll major - mi bemoll major - sol major - la bemoll major - re major
1886 Tercera suite antiga Piano Minuetto - Gavota
1886 Sonata núm. 3, en la bemoll major, opus 68 Piano Allegretto - Andante - Allegro assai Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. Manuel Guervós, piano
1886 Rapsòdia espanyola, opus 70 2 pianos (exitís de version per piano e orquèstra, e per a un piano) Allegretto ma non troppo - Andantino ma non troppo - Fortissimo I. Albéniz i un pianista no identificat, pianos
1887 Rapsòdia espanyola, opus 70 (reduccion per un piano) Piano Allegretto ma non troppo - Andantino ma non troppo - Fortissimo Madrid, Salón Romero, 28-3-1887. I. Albéniz, piano
1886-87 Recuerdos de viaje, opus 71 Piano En el mar (barcarola) - Leyenda (barcarola) - Alborada - En la Alhambra (capricho) - Puerta de Tierra (bolero) - Rumores de la Caleta (malagueña) - En la playa (aquesta peça va ser publicada per separat el 1892 com On the water) Madrid, Salón Romero, 21-3-1886. María Luisa Chevalier, piano
1887 Sonata per a piano núm. 4, en la major, opus 73 Piano Allegro - Scherzino - Minuetto - Rondó Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. María Luisa Chevalier, piano
1887 Records: mazurca, opus 80 Piano
1887 Mazurca de saló en mi bemoll major, opus 81 Piano
1887 Sonata per a piano núm. 5, en sol bemoll major, opus 82 Piano I. Allegro ma non troppo - II. Minuetto "Del gallo" - III. Rêverie (Andante) - IV. Allegro Barcelona, 1888 (abans?). I. Albéniz, piano
1888 Vals champagne: vals de saló Piano Barcelona, Pavelló de França de l'Exposició Universal, 22-9-1888. I. Albéniz, piano
1888 Dotze peces característiques, opus 92 Piano Gavota - Minuetto a Sylvia - Barcarola (Ciel sans nuages) - Plegaria - Conchita (polka) - Pilar (vals) - Zambra - Pavana - Polonesa - Mazurka - Staccato (capricho) - Torre Bermeja (serenata) Barcelona, 15-8-1888 (les 11 primeres peces); París, Salle Érard, 25-4-1889 (Torre Bermeja). I. Albéniz, piano
1888 Amàlia: mazurca de saló, opus 95 Piano I. Albéniz, piano
1888 Ricordatti: mazurca de saló, opus 96 Piano
1888 Sonata per a piano núm. 7, opus 111 Piano Minuetto Inacabada
1888 La fiesta de aldea Piano
1889 ca. Segona suite espanyola, opus 97 Piano Zaragoza (capricho) - Sevilla (capricho)
1889 Serenata espanyola, opus 181 Piano (el 1911 va ser publicada com a part de Primera suite espanyola, op. 47 amb el títol de "Cádiz") Londres, Saint James' Hall, 14-3-1891. I. Albéniz.
1889 ca. Cádiz-gaditana Piano
1889 ca. Dues danses espanyoles, opus 164 Piano Aragón - Tango en la menor
1890. España: seis hojas de álbum, opus 165 Piano Preludio - Tango - Malagueña - Serenata - Capricho catalán - Zorcico
1890 L'automne-valse, opus 170 Piano
1890 ca. Zambra granadina, en re menor Piano Londres, Saint James' Hall, 12-2-1891. I. Albéniz.
1890 Mallorca (barcarola), opus 202 Piano Londres, Saint James' Hall, 7-11-1890. I. Albéniz.
1890-91 Rêves (Somnis), opus 201 Piano Berceuse - Scherzino - Chant d'amour Londres, Saint James' Hall, 14-3-1891 (Berceuse), 21-11-1891 (Scherzino), 27-1-1892 (Chant). I. Albéniz.
1891 Zorcico Piano
1892 Les saisons (també conegut com a Album of miniatures) Piano Le printemps - L'étè - L'automne - L'hiver Anglaterra. 1892? I. Albéniz
1891-94 Chants d'Espagne, opus 232 Piano Prélude - Oriental - Sous le palmier - Córdoba - Seguidillas
1896-97 Espagne: souvenirs Piano Prélude - Asturies París? I. Albéniz
1897 La vega Piano París, Société nationale de musique, 21-1-1899. José Viana da Motta
1903 Tres improvisacions en fa sostingut menor Piano Tiana, casa Albéniz, 1903. I. Albéniz (n'hi ha enregistrament en cera)
1905-08 Iberia: 12 nouvelles impressions en quatre cahiers Piano
"Primer quadern" Evocación - El Puerto - El Corpus en Sevilla París, Sala Pleyel, 9-5-1906. Blanche Selva, piano
"Segon quadern" Rondeña - Almería - Triana Donibane Lohizune, 11-9-1907 (Rondeña i Almería). Blanche Selva, piano; Barcelona, Teatre Principal, 5-11-1906. Joaquim Malats (Triana)
"Tercer quadern" El Albaicín - EL polo - Lavapiés París, Palau de la Princesa de Polignac, 2-1-1908. Blanche Selva, piano
"Quart quadern" Málaga - Jerez - Eritaña París, Société nationale de musique (Salon d'automne), 9-2-1909. Blanche Selva, piano
1907 Navarra Piano (completada per Déodat de Séverac el 1911; Jaume Pahissa va escriure un altre final) París, Société nationale de musique, 7-1-1912. Blanche Selva
1908 Yvonne en visite! Piano La révérence! - Joyeuse rencontre et quelques pénibles événements
1909 Azulejos Piano Preludio (completat per Enric Granados el 1910) Barcelona, Palau de la Música Catalana, 11-3-1911. E. Granados
MUSICA SCENICA
1881-82 Cuanto más viejo... (perduda) Sarsuela en un acte. Llibret de Mariano Zappino y Garibay Bilbao, Teatro Coliseo, 15-2-1882. I. Albéniz, dir.
1882 Catalanes de Gracia (perduda) Sarsuela: "juguete cómico-lírico en un acto". Llibret de Rafael Leopoldo Palomino de Guzmán Madrid, Teatro Eslava, 28-3-1882. I. Albéniz, dir.
1892 Poèmes d'amour: légendes bibliques Música incidental per a dotze "quadres vivents" de Paul Armand Silvestre; partitura per a flauta, oboè, trompa, harmoni, piano i corda Barnes (Anglaterra), Lyric Club, 20-6-1892
1892-93 The magic opal (partitura completa perduda; n'hi ha fragments i de la veu i piano) Òpera, comèdia lírica en dos actes. Llibret d'Arthur Law Londres, Lyric Theatre, 19-1-1893. Herbert Bunning, dir. (a Madrid, el 11-1894, al T. de la Zarzuela, com a La sortija)
1893 Poor Jonathan (partitura perduda; n'hi ha fragments) Opereta en dos actes. Llibret de Charles H. E. Brookfield, basat en l'opereta alemanya Der arme Jonathan de Karl Millöcker Londres, Prince of Wales' Theatre, 15-6-1893. I. Albéniz, dir.
1894 San Antonio de la Florida Sarsuela en un acte i dos quadres. Llibret d'Eusebio Sierra Madrid, Teatro Apolo, 26-10-1894. I. Albéniz, dir.
1893-95 Henry Clifford Òpera en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts, basat a la novel·la The war of the roses Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 8-5-1895 (en italià). I. Albéniz, dir.
1895 Pepita Jiménez Òpera, comèdia lírica en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts, basat a la novel·la de Juan Valera Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 5-1-1896 (en italià). Vittorio Vanzo, dir.
1902 La real hembra Sarsuela en tres actes, inacabada. Llibret de Cristóbal de Castro Només n'hi ha el preludi i les dues primeres escenes
1897-1902 Merlin Òpera en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts (tercera part de la trilogia King Arthur) Barcelona, Teatre Tívoli, 18-12-1950 (abreviada i en castellà), Josep Sabater, dir.; Madrid, Auditorio Nacional, 20-6-1998 (versió de concert), José de Eusebio, dir.; Madrid, Teatro Real, 28-5-2003 (completa i escenificada), José de Eusebio, dir.
1902-04 Launcelot Òpera en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts (segona part de la trilogia King Arthur). Inacabada Inacabada: hi ha la música dels dos primers actes (la del segon, orquestrada).
MÚSICA VOCAL
1886 ca. Cinco rimas de Bécquer, opus 7 Votz e piano; tèxte de Gustavo Adolfo Bécquer Besa el aura que gime blandamente - Del salón en el ángulo oscuro - Me ha herido recatándose en la sombra - Cuando sobre el pecho inclinas - ¿De dónde vengo...?
1887 Seis baladas sobre textos de la Marquesa de Bolaños, opus 7 Votz e piano; tèxte de Maria Paulina Spreca-Piccolomini, Marquesa de Bolaños Barcarola - La lontananza - Una rosa in dono - Il tuo sguardo - Morirò! - T'ho riveduta in sogno Madrid, Palau dels marquesos de Bolaños, 1887. M. P. Spreca-Piccolomini, veu; I. Albéniz, piano
1889 ca. Chanson de Barberine Votz e piano; tèxte d'Alfred de Musset
1896 To Nellie: sis cançons Votz e piano; tèxte de Francis Burdett Money Coutts Home - Counsel - May-Day song - To Nellie - A song of consolation - A son (Love comes to all)
1896 Are thou gone forever, Elaine? Votz e piano; tèxte de Francis Burdett Money Coutts
1896 Laugh at loving... Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts (incompleta)
1896 Will you be mine? / Separated! Votz e piano; tèxte de Francis Burdett Money Coutts 2 cançons que devián formar un cicle de sieis: Six songs
1897 Deux morceaux en prose Votz e piano; tèxte de Pierre Loti Crépuscule - Tristesse París, Société nationale de musique, 18-3-1899
1897 Il en est de l'amour Votz e piano; tèxte de Charles Albert Costa de Beauregard
1897 The gifts of the gods Votz e piano; tèxte de Francis Burdett Money Coutts
1903 The caterpillar Votz e piano; tèxte de Francis Burdett Money Coutts
1908 Four songs Votz e piano; tèxte de Francis Burdett Money Coutts In sickness and health - Paradise regained - The retreat - Amor, summa injuria
MÚSICA CORAL
1885 Domine in furore (psalm VI de l'Ofici de difunts) Cor a cappella Madrid, Auditorio Nacional de Música, 21-4-1994. Coro Nacional de España, Adolfo Gutiérrez Viejo, dir.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Alarcón Hernández, Joana; te a lo. Isaac Albéniz, artistas e mecenes. Barcelona: Musèu Diocesan de Barcelona, 2009. ISBN 9788493689551
  • Albéniz, Isaac. Impresiones y diarios De viaje. [Madrid]: Fundación Isaac Albéniz, DL 1990. ISBN 847506311X
  • Amat Cortes, Joan. Isaac Albéniz, un catalan universal. [Barcelona]: Cevagraf, DL 1998.
  • Aviñoa, Xosé. Albéniz. Madrid; Barcelona [èca.]: Daimon, Còp. 1986. ISBN 9686024867
  • Aviñoa, Xosé. La musica e lo Modernisme. Barcelona: Curial, 1985. (Bibliotèca de cultura catalana (Curial Edicions Catalanas); 58). ISBN 8472562530
  • Aviñoa, Xosé. Modernisme E Modernistes - Musica e Modernisme: Definicion e Periòde -. Lunwerg Editrises, 2001.
  • Clark, Walter A. Isaac Albéniz : retrati d'un romántico. Madrid. Turner Musica, 2002. (Turner Musica). 8475065066
  • Còsta, Borja. Rhymes by G.A.Bécquer: Complèti Edition. Low Whistle Remembres, 2014
  • Gauthier, André. Albéniz. Madrid: Espasa Calpe, 1978. (Clásicos De la musica). ISBN 8423953300
  • Guèrra y Alarcón, Antonio. Isaac Albéniz. Notas crítico-biográficas De tan eminente pianista. [S.L.]: Fundación Isaac Albéniz, DL 1990. ISBN 8475063128
  • Heras, Antonio de las. Vida de Albéniz. Barcelona: Ediciones Patria, [1942].
  • Iglesias, Antonio. Isaac Albéniz : su òbra para piano. 2 vòls. Madrid: Alpuerto, DL 1987. ISBN 8438101208
  • Kalfa, Jacqueline. Isaac Albéniz (1860-1909) : la vocation de la Espagne. Pares: Séguier, 2000. (Carré Musique; 4). ISBN 2840491826 (francés)
  • Marco, Thomas. Spanish Music in the Twentieth Century. 1993. (Anglés)
  • Martorell, Oriol; Valls, Manuel. Sintèsi istorica de la musica catalana. Sant Cugat del Vallès: Los libres de la frontièra, 1985.
  • Montero Alonso, José. Albéniz, España En "suite". Madrid: Editorial Silex, 1988.
  • Morales, Luisa; Clark, Walter A. Antes d'Iberia : de Masarnau a Albéniz : actas del Symposium FIMTE 2008 = Pre-Iberia : from Masarnau ton Albéniz : proceedings of FIMTE Symposium 2008. Garrucha: Leal; [Granada]: Centri de Documentación Musical de Andalucía, còp. 2009. (Seriás FIMTE; 3). ISBN 9788461353316
  • Pedrell, Felip. Concierto De Albéniz. Madrid: Fundación Isaac Albéniz, 1990.
  • Pérez Senz, Javier. Isaac Albéniz, 1860-1909. Cents Ans : un gèni romantic. Barcelona: Institut de Cultura, Departament de Cultura e Mejans de Comunicacion, 2008. (Quasèrns de l'Auditòri; 7). (Catalan)(castelhan)(anglés)
  • Reverter, Arturo. Albéniz-Arbós, historia D'una amistad. Madrid: Scherzo, 1989.
  • Romero, Justo. Isaac Albéniz. Barcelona: Peninsula, 2002. (Guías Scherzo; 14). ISBN 8483074575
  • Ruiz Albéniz, Victor. Isaac Albéniz. Madrid: Comisaría General de Musica, 1948.
  • Salazar, Adolfo. "Isaac Albéniz y los albores del renacimiento musical en España", en Revista de Occidente, t. 12 (Madrid, 1926), pp. 99–107.
  • Sempronio. Retraits de Ramon Casas. Barcelona: d'Edicions Polígrafa, 1970.
  • Tors, Jacinto. Las Clauas Madrileñas d'Isaac Albéniz. Imprenta Artesanal de Madrid, 2009.
  • Tors Mulas, Jacinto. Catálogo sistemático descriptivo De las obras musicales d'Isaac Albéniz. Madrid : Instituto de Bibliografía Musical, DL 2001. ISBN 8460728544
  • Villalba, Luis. Imagen Aluenhada d'un compositor-pianista. Madrid: Fundación Isaac Albéniz, 1990.
  • Albéniz : edición conmemorativa Del centenario d'Isaac Albéniz 1909-2009. [Madrid]: Ministerio de Cultura, Sociedad Culturala de Conmemoraciones Culturales, DL 2009.
  • Albéniz : leyendas y verdades : Conde Duque. Sala de las Bóvedas del 11 de noviembre de 2009 al 31 de enero de 2010. Madrid: Centri Cultural del Conde Duque. Ayuntamiento De Madrid, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2009. ISBN 9788496102514

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Burrows
  2. L'Enciclopèdia.cat.
  3. Enciclopèdia Espasa
  4. Verdaguer

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]