Dent de drac

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Dents de drac alemanda de la Linha Siegfried.

Lei dents de drac son un mejan de defensa anticarri destinat a entravar lo passatge de veïculs motorizats. Son generalament constituïts de blòts de betum piramidau d'una autor de 90 a 120 cm. De fondacions enterradas son de còps presentas[1]. Per èsser eficaç, dèvon èsser combinadas amb d'autreis armas coma de minas anticarri e integradas dins una defensa organizada que permet de canalizar lei veïculs enemics vèrs una zòna de destruccion onte d'unitats anticarri son posicionadas per lei destrurre.

Lei dents de drac son aparegudas durant l'entre doas guèrras quand la necessitat de bastir de defensas anticarri eficaças venguèt una necessitat per leis armadas modèrnas. Durant la Segonda Guèrra Mondiala, foguèron utilizadas per totei lei camps per renforçar sei posicions fortificadas. Aquelei combats ne'n demostrèron l'interès e lei dents de drac fan totjorn partida de l'arsenau anticarri modèrne.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Per exemple, la linha soís dei « Toblerones » èra compausada de 2 700 blòts de 9 t.