Crocoïta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia de cristaus de crocoïta.

La crocoïta es un minerau rar de color roge aranjat ò roge vermelh qu'a una duretat de 2,5-3,0 e una densitat de 5,99. Es formada de cromat de plomb (simbòl quimic : PbCrO4) cristallizat segon un sistèma monoclinic de classa prismatica. Forma de cristaus prismatics lòngs. Son esclat es adamantin.

La crocoïta es un minerau segondari dei zònas d'oxidacion dei jaciments de plomb. Pòu èsser associada ambé leis autrei mineraus eissits dei mecanismes d'oxidacion dei mineraus de plomb. A pas d'interès industriau mai certanei mòstras pòdon agantar una valor importanta gràcias a son roge viu que pòu recercar per de colleccionaires.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]