Critias

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Critias (vèrs 460, Atenas - 403 avC, Atenas) es un filosòf e un òme politic atenenc de la segonda mitat dau sègle V avC.

Nascut dins una familha nobla, foguèt format a la retorica per lei sofistas e venguèt benlèu un discípol de Socrates. Durant la darriera partida de la Guèrra de Peloponès (431-404 avC), venguèt una personalitat importanta dau partit aristocratic coma sostèn d'Alcibiades. Probablament ostracizat après la revirada deis expedicions militaras menadas per Alcibiades, poguèt tornar venir a Atenas après la desfacha de 404 avC. I venguèt alora un dei caps dau partit oligarquic.

Gràcias a aquela posicion, Critias foguèt chausit per leis Espartencs per far partida dei « Trenta » captaus encargats de redigir una constitucion oligarquica per Atenas. Critias venguèt rapidament un membre influent d'aqueu grop. Obtenguèt ansin l'execucion de Teramenes, lo cap de la faccion moderada dei Trenta, çò que li permetèt d'impausar sa volontat au rèsta dau conseu. Après aquel eveniment, lo regim dei Trenta venguèt una tirania, responsabla de chaples e de confiscacions. Aquò facilitèt l'insureccion dei partisans de la democracia dirigits per Trasibul. Critias foguèt tuat per leis insurgents a la batalha de Muniquia.

Considerat coma un intellectau brilhant avans son accession au poder, Critias aparéis dins tres dialògs de Platon. Pasmens, son ròtle dins la tirania dei Trenta a laissat l'imatge d'un cap crudèu e sanguinari e seis adversaris auràn pas de dificultats per restablir la democracia.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) D. Nails, The People of Plato: A Prosopography of Plato and Other Socratics, Hackett Publishing, 2002.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]