Cotopaxi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Cotopaxi

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
.
.
Altitud 5 897 m
País Bandièra: EqüatorEqüator
Massís .
Tipe estratovolcan
Activitat actiu
Darrièra erupcion d'agost de 2015 a genièr de 2016
Còde [1] 352050
Observatòri volcanologic Instituto Geofísico
Primièra ascension 28 de novembre de 1872 per Wilhelm Reiss e Ángel Escobar
Via pus aisida fàcia nòrd
Geologia
Edat 2 a 5 milions d'annadas
Ròcas andesita, basalt
Coordenadas geo.0° 40′ 48″ N, 78° 26′ 17″ E

Lo Cotopaxi (5 897 m) es un volcan actiu situat dins lo centre de l'Eqüator. Sa darriera erupcion coneguda se debanèt entre agost de 2015 a genièr de 2016. Lo volcan es considerat coma una menaça majora per sa region en causa de la preséncia d'un glacièr fòrça important a sa cima.

Geografia[modificar | modificar la font]

Situacion[modificar | modificar la font]

Cotopaxi es situat en bordura occidentala de la Cordilhèra Centrala (tanben sonada Cordillera Real).

Lo volcan donèt lo nom a la província de Cotopaxi, que lo capluòc es Latacunga, situat just al sud de la província de Pichincha, ont se situa Quito, la capitala del país. Latacunga se situa a aperaquí trente quilomètres al sud-oèst del volcan e Quito a seisenta quilomètres al nòrd.

Topografia[modificar | modificar la font]

Cotopaxi es un estratovolcan del còn gaireben perfièch, de 5 897 mètres d'altitud e dominant de 3 000 mètres las tèrras environentas. Es constituït de dos aparelhs volcaniques imbricats. La part basala, pus anciana, es una caldeira que s'afondrèt i a mai de 5 000 ans e que las rèstas son encara vesedoiras al nòrd e al sud-oèst jos forma de relèus en salhida. Aquela part anciana del volcan es sonada Picacho. La part pus recenta, situada en-dessús, forma lo còn terminal nomenat Incaloma. Cobrissent una superfícia de 280 km2 amb una longor de 22 quilomètres per una largor de 20 quilomètres, son volum es de 272 km3. Lo volcan es cobèrt de glaça e nèus eternalas tre 4 900 mètres d'altitud, sus una fàcia totala estimada a 27 km2[1]. Foguèron a l'origina de lahars destructors durant d'unas erupcions de Cotopaxi[2].

Tipe eruptiu e risques volcanics[modificar | modificar la font]

Cratèr de Cotopaxi.

Aquel volcan es de tipe explosiu, amb emission de cendres, de lapillis (de còps jos forma de coladas piroclasticas), veire de lavas de tipe andesiticas. Emetèt tanben de ponças constituïdas de riolita.

A un altitud de mai de 5 500 mètres, lo caractèr glaciari de la crèsta rend las erupcions extrèmament dangierosas car la lava se mesclant a la nèu lança sus las pendas de l'edifici volcanic de coladas de fanga murtrièras sonadas lahars . Aquel volcan enauçat es tant mai de crénher que la velocitat dels escampaments susprend las populacions de la val.

Lo cratèr du Cotopaxi essent leugièrament egulat a l'oèst, los lahars an tendéncia a prene lo camin de la vila de Latacunga, que foguèt mantun còps estralhada per de lahars.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Dominique Decobecq, « Cotopaxi », Le tour du monde en 80 volcans, sur lave-volcans.com, LAVE (L'Association Volcanologique Européenne) n° 66,‎ avril 1997
  2. ACTIV, « Nom : Cotopaxi », sur http://www.activolcans.info (consultat en 5 de setembre 2009)