Contravencion en drech penal francés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una contravencion, en drech penal francés es la categoria d'infraccions, la mens grèva — las doas autras categorias d'infraccions essent lo delicte e lo crime[1] — ont la pena pricipala riscada passa pas los 3 000 € d'amenda[2]. Aquel tipe d'infraccion, dich « contravencional », tòca pas sonque las infraccions de la seguretat rotièra (còdi de la rota), nimai a l'escrich donat a contravenent per l'agent verbalizator que constata l'infraccion comesa.

Los afars contravencionalas son jutjadas al tribunal de polícia o per la juridiccion de proximitat. L'autor d'una contravencion es un « contravenent ».

Regime de las contravencions[modificar | modificar la font]

Lo regime de las contravencions se determina per la Constitucion de 1958 e lo còdi penal.

Lo regime de las contravencions dins la Constitucion

L'article 34 de la Constitucion tractan del domèni de la lei, conten pas cap de referéncia a las infraccions contravencionalas — Al contrari del crimes e delictes. "La lei fixa las règles contenent: [...] la determinacion dels crimes e delictes e tanben las penas que li son aplicables".

L'article 34 enumerant limitativament lo domèni de la lei, las contravencions son donc del domèni del reglament. En efièch, l'article 37 de la Constitucion francesa dispausa dins son segond alinea: « Las matèrias autras qu'aquelas que son del domèni de la lei an lo caractèr reglamentari. »

Pasmens, segon l'article 34, lo legislator ne determina los grands principis — procedura penala e proteccion dels drechs fondamentals.

Lo regime de las contravencions dins lo Còdi penal

Lo regime de las contravencions es inclusit dins lo còdi penal:

Determinacion de las contravencions[modificar | modificar la font]

Las contravencions francesas son determinadas pel reglament [3], e mai precisament per decret en Conselh d'Estat[4]. Es donc l'autoritat reglamentària qu'es competenta per crear, modificar o suprimir de contravencions.

Classificacion de las contravencions Gravetat de l'infraccion (exemples de contravencions contra de personas)
1a classa Difamacion e injúria non publicas
2a classa damatge involontari a l'integritat fisica avent pas provocar d'ITT
3a classa Menaças de violéncia
4a classa Violéncias leugièras o pesucas sus l'animal o l'òme
5a classa Violéncia volontària avent provocat una ITT inferiora o egala a 8 jorns o mesa a mòrt volontària e crudèla d'un animal domestic.

Determinacion de las penas[modificar | modificar la font]

Lo legislator francés determina los grands principis de las penas contravencionalas, per exemple la pena principala, qu'aicí es l'esmenda, e las penas complementàrias. Pasmens, es l'autoritat reglamentària que determina, per cada contravencion, la pena aplicabla. Pòt donc agravar la pena d'una contravencion, o, al contrari, la mermar, fasent un cambiament de classa.

Pena principala exclusiva: l'esmenda contravencionala[modificar | modificar la font]

La sola pena principala envisatjabla per resòlvre una contravencion en França es l'esmenda. En efièt, la lei precisa que quand la pena prononciada es l'esmenda contravencionala, aquela pòt pas èsser comolada amb d'autras pena complementàrias[5]. Lo montant de l'esmenda contravencionala es determinat per la lei francesa[6] segon la classa de la contravencion comesa.

Classificacion de las contravencions Montant maxim de l'esmenda
1a classa 38 €
2a classa 150 €
3a classa 450 €
4a classa 750 €
5a classa 1 500 € (3 000 € en cas de recidiva)
  • I a pas de pena d'amenda contravencionala minim (al contrari de l'ancian còdi penal)[7].
  • i a pas d'agravacion del montant de l'esmenda contravencionala en cas de recidiva, levat quand lo reglament o prevei exprèssament (l'esmenda contravencionala es alara de 3 000 €), e fòra del cas ont la recidive d'una contravencion constituiriá un delicte.
  • Per las personas moralas lo "taus maxim de l'esmenda aplicabla a las personas moralas es egal al quintuple d'aquel previst per las personas fisicas pel reglament que reprimís l'infraccion" (art.131.41 CP)

Per personalizar la pena, l'esmenda pòt èsser acompanhada d'un subresèi simple, segon de modalitats especificas[8] o alara èsser fraccionada[9], per "motiu greu d'òrdre medical, familhal, professional o social".

Penas complementàrias[modificar | modificar la font]

Sortida d'un veïcul

En mai l'esmenda, d'autras penas pòdon èsser prononciadas, e eventualament se comular, per individualizar las penas. Existís per exemple las penas legalas seguentas[10] :

  • suspension del permés de conduire del condamat;
  • immobilizacion d'un veïcul del condemnat;
  • confiscacion d'armas, veire interdiccion de ne possedir;
  • retrach del permés de caçar;
  • interdiccion de redigir de chècs;
  • confiscacion de la causa que foguèt utilizada o èra destinada a cometre l'infraccion, o que n'es lo produch;
  • interdiccion de conduire unes veïculs terrèstres de motor;
  • obligacion de complir, als sieus despens, un estagi de sensibilizacion a la seguretat rotièra;
  • obligacion de complir, lo cas escasent als sieus despens, un estagi de ciutadanetat.

Procedura contenciosa[modificar | modificar la font]

Una procedura contenciosa en matèria de contravencion comença per una citacion dirècta o la comparucion volontària de las partidas, veire per una ordonança d'ajornament del jutge d'instruccion. Segon la classa de la contravencion, es lo tribunal de polícia o la juridiccion de proximitat que decidís del contenciós.

Tribunal de polícia[modificar | modificar la font]

Lo tribunal de polícia francés es la juridiccion de drech comun que coneis de contravencions[11]. Se compausa d'un jutge unic, venent del tribunal d'instància, d'un grafièr, e d'un offcièr encargat del ministèri public, qu'es lo procuraire de Republica o un dels sieus substituts[12].

Dins lo cas ont un avisat auriá comés de contravencions, qu'una al mens tòca la competéncia del tribunal de polícia[13], aquel tribunal de polícia que jutja de totas las contravencions comesas.

Existís 3 proceduras diferentas per jutjar una contravencion en França: la procedura ordinària, mai longa, la procedura simplificada, e la procedura per una esmenda forfaitària.

Procedura ordinària[modificar | modificar la font]

La procedura ordinària es la procedura que s'applica en l'abséncia de causida d'una autra procedura que siá aplicabla.

Procedura simplificada[modificar | modificar la font]

Sol lo ministèri public francés pòt demandar qu'una procedura simplificada siá engatjada a la plaça d'una procedura ordinària[14]. Aquela procedura se pòt aplicar a totas las contravencions, quitament aquelas comesas en recidiva. Solas las contravencions del còdi del trabalh, e las contravencions de la 5a classa comesas per un menor d'edat son pas eligibles a aquela procedura[15].

La caracteristica de la procedura simplificada es l'abséncia de debat contradictòri prealable. En efièch, lo jutge de la juridiccion de proximitat o del tribunal de polícia pòt pas donar son ordonància[16] penala sens entendre l'avisat. Lo legislator dispausa qu'es pas sempre util d'entendre l'avisat, per exemple quand la contravencion foguèt constatada per un agent de polícia. Pasmens, se lo jutge estima que lo debat contradictòri pòt èsser util, lo jutge pòt contunhar la procedura de biais ordinari[14].

Se contunha la procedura del biais simplificat, lo jutge poirà donar una ordonància de relaxa o de condemna, o d'una pena d'esmenda, o d'una o mai penas complementàrias.

Lo jutge francés es explicitament pas obligat motivar l'ordonància penala donada.[17].

Subretot, dins l'encastre d'una procedura simplificada, la lei francesa dispausa:

Aquò significa que l'ordonància penala es executòria per la pena que dona, e que pòt cridar a la fòrça publica per que la pena s'execute. I a pas d'apelacion nimai de recors en cassacion possibles. Pasmens, la victima a lo drech d'apelacion al subjècte de la sola reparacion personala de las consequéncias de l'infraccion. S'i a apelacion, se farà davant una cambra civila de la Cort d'apelacion.

Oposicion a l'execucion d'una ordonància penala[modificar | modificar la font]

Per limitar la portada d'aquela excepcion al principi del contradictòri, existís una procedura per formar oposicion a una ordonància penala donada d'aquel biais, permetent sonque de tornar a la procedura ordinària, contradictòria, davant la juridiccion competenta[18].

Lo ministèri public forma son oposicion dins un delai de 10 jorns après que l'ordonància penala es donada. E sonque a la fin d'aquel delai l'ordonància serà notificada a l'avisat. Aquel ten alara 30 jorn (a partir de la notificacion) per formar son oposicion[19] al grafi del tribunal competent.

Formar oposicion dona un efièit suspensiu: a la recepcion de l'avís d'oposicion a l'ordonància penala, lo comptable del Tresaur public arrèsta lo recobriment de l'esmenda[20].

Procedura de l'esmenda forfaitària[modificar | modificar la font]

Sancion pecunària en cas de violacion d'unas règlas juridicas.

L'esmenda forfaitària: l'autor d'una contravencion de las 4 primièras classas que la lista es fixada per decret, evita tot percaç pagant una esmenda d'un montant determinar de per abans dins un delai de 45 jorns a partir de la constatacion de l'infraccion o del mandadís de l'avís de contravencion. L'esmenda forfaitària es aplicabla a l'ensemble de las contravencions al còdi de la rota.

L'esmenda forfaitària es majorada quand los delais de pagament foguèron pas respectat pel contravenent.

L'esmenda forfaitària se pòt menorar per de contravencions al còdi de la rota (levat aquelas de l'estacionament) se lo contravenent ne paga lo montant dins los 3 jorns a partir de la constatacion de l'infraccion o los 15 jorns se l'avís de contravencion es mandat mai tard a l'avisat.

La procedura de l'esmenda forfaitària es pas aplicable en cas de constatacion simultanèa d'infraccions qu'una al mens pòt pas donar una esmenda forfaitària.

L'amenda forfaitària existís per las 4 primièras classas de contravencion.

Esmenda forfaitària

menorada

Esmenda forfaitària Esmenda forfaitària

majorada

Maxim
1a classa* pas cap 11 € (17 € en cas d'infraccion ligada a l'estacionament) 33 € 38 €
2a classa* 22 € 35 € 75 € 150 €
3a classa* 45 € 68 € 180 € 450 €
4a classa 90 € 135 € 375 € 750 €
* Levat contravencions en matèria d'arrèst e d'estationament.

Procedura per infraccion dins los transpòrts publics[modificar | modificar la font]

Quand una persona comés una infraccion dins los transpòrts publics, per exemple una « manca de presentacion ». L'accion publica s'atuda en cas de transaccion pel pagament d'una indemnitat forfaitària a l'espleitant (RATP, RTM, SNCF, …) Aquela infraccions son constatadas per d'agents jos jurament l'espleitant.

Lo montant de l'indemnitat forfaitària es variable segon los espleitants e las infraccions, sens poder passar los lindals decidits pel poder reglamentari per las diferentas infraccions sancionables. Lo montant se règla sul còp al contrarotlaire o dins lo cas contrari le contrarotlaire pòt reculhir los nom e adreça de l'avisat per redigir un verbal de contravencion. L'avisat poirà alara pagar mai tard l'indemnitat forfaitària, a que pòt s'apondre de costs de dossièr.

L'avisat pòt tanben mandar una responsa a l'espleitant, que se refusa d'i far drech la transmet al ministèri public: dins aquel cas, una procedura ordinària es engatja.

Juridiccion de proximitat[modificar | modificar la font]

La juridiccion de proximitat es una juridiccion que, fins al 1èr de març de 2005, avián una competéncia d'atribucion: podava conéisser sonque de las contravencions que l'autoritat reglamentària li aviá explicitament donat competéncia. Ara, la juridiccion de proximitat es la juridiccion de drech comun per conéisser de las contravencions de las quatre primièras classas, levats aqueles qu'un decret en Conselh d'Estat atribuís especialament al tribunal de polícia.

Se l'avisat es acusat d'una contravencion de las autras relevant pas mai de la competéncia de la juridiccion de proximitat, lo tribunal de polícia es lo sol competent per jutjar de l'ensemble de las contravencions.

Levat aquela distincion dins la classa de las contravencions jutjadas, la procedura aplicabla davant la juridiccion de proximitat dins un procès penal es identic a aquela aplicabla davant lo tribunal de polícia. La carga del ministèri public se realiza per oficièr del ministèri public qu'es un oficièr de polícia (gaireben sempre un comissari de polícia).

Se va a la juridiccion de proximitat per la procedura ordinària e simplificada, e tanben per la procedura de l'esmenda forfaitària.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « Les infractions pénales sont classées, suivant leur gravité, en crimes, délits et contraventions. » art. 111-1
  2. « Constituent des contraventions les infractions que la loi punit d'une amende n'excédant pas 3 000 euros. » art. 131-13
  3. Article 111-2, alinéa 2.
  4. Article R610-1 Voir sur Légifrance :
  5. Article 131-15, Voir sur Légifrance :
  6. Article 131-13, Voir sur Légifrance
  7. Article 465 de l'ancien code pénal
  8. Article 132-33, Voir sur Légifrance
  9. Article 132-28 Voir sur Légifrance
  10. Article 131-16, Voir sur Légifrance.
  11. Article 521 du code de procédure pénale, 1er alinéa, Voir sur Légifrance :
  12. Article 45 du code de procédure pénale, Voir sur Légifrance
  13. C'est-à-dire, serait de 5e classe.
  14. 14,0 et 14,1 Article 525 du code de procédure pénale, Voir sur Légifrance
  15. Article 524 du code de procédure pénale, Voir sur Légifrance
  16. Lorsqu'un tribunal statue à juge unique, la décision de justice rendue est appelée une ordonnance.
  17. Article 526 du code de procédure pénale, Voir sur Légifrance
  18. Article 527 du code de procédure pénale, Voir sur Légifrance
  19. Article 527 du code de procédure pénale, alinéa 5, Voir sur Légifrance
  20. Article 527 du code de procédure pénale, alinéa 6, Voir sur Légifrance :

Articles connèxes[modificar | modificar la font]