Congrès dels Deputats

Lo Congrès dels Deputats es la Cambra Bassa de las Corts Generalas, l'organ constitucional que representa lo pòble espanhòl. S'amassa en sessions dins lo Palais de las Corts, situat sus plaça de las Corts a Madrid.

Posicion constitucionala

Natura de la cambra

Composicion

Sala de Plen del Congrès.

La Constitucion espanhòla establís dins l'article 68.1 que lo Congrès dels Deputats se compausa d'un minim de 300 e un maxim de 400 deputats. Lo nombre actual es de 350 deputats per determat per Lei Organica de Regim Electoral General, aprovada en 1985.

Sistèma electoral

La Constitucion establís que los deputats son causits per sufragi universal, liure, egal, dirècte e secrèt. Las eleccions a de Corts Generalas se debanan cada quatre d'ans, o abans en cas d'eleccions anticipadas. Los membres del Congrès dels Deputats so elegit segon la representacion proporcionala amb listas barradas dins cada circonscripcion electorala.

Deputats per circonscripcion fixada per las eleccions generalas de 2016.

Existisson 52 circonscripcions electoralas plurinominalas pel Congrès dels Deputats, que se correspondon a caduna de las cinquanta províncias espanhòlas, en mai de las vilas autonòmas de Ceuta e Melilla. Segon la lei electorala espanhòla per província se garantís un minim dos sètis. Las vilas autonòmas de Ceuta e Melilla an caduna un. Alara, demòran assignats 102 sètis. Los autres 248 deputats s'assignan de forma proporcionala a la populacion de drech. Aqueste despartiment es diferent en cada eleccion e se realisa amb lo decrèt reial de convocacion de las eleccions. Dins las eleccions generalas de 2016 aguèt un escart de 2 deputats, dins la província de Soria, fins a 36, dins la província de Madrid.

Après las eleccions generalas, s'assignan los sètis a las listas electoralas dins cada circonscripcion. Per aquel despartiment s'utiliza lo sistèma D'Hondt en cada circonscripcion per separat. Aquel sistèma garantís que cap candidat elegit aja obtengut mens de vòts qu'un candidat pas elegit dins aquesta circonscripcion. Mai, existís un lindal electoral del 3 %, es a dire, un partit cal obténer almens lo 3 % dels vòtes valids emeses dins la circonscripcion per optar al despartiment de sètis.

La Lei Organica 5/1985 de 19 de junh del Regim Electoral General establís un minim del 3 % dels vòtes valids dins sa circonscripcion (comptan los vòtes en sèti al total, mas se comptan pas los nuls) per que un partit pòsca èsser considerat dins lo despartiment de sètis d'aquela circonscripcion. Aquel darrièr ponch a pas qu'aplicacion reala dins de províncias que son assignats almens 24 deputats, condicion qu'a l'ora d'ara sonque se realizan a Madrid e Barcelona. dins tot lo periòde democratic aquela clausula d'exclusion s'apliquèt sonque un còp, en 1993 amb lo Centre Democratic e Social, qu'aviá obtengut 2,99 % dels vòtes emeses dins la província de Madrid e al que li auriá correspondut un deputat s'aguès pas existit lo lindal electoral.

En març de 2011 se reformèt la Lei Organica del Regim Electoral General de tal biais que los partits sens representacion al Congrès e Senat an de cridar de signaturas d'electors qu'avalan sas candidaturas per poder se presentar a las eleccions generalas (Congrès e Senat), levat las condicions generalas. Se cal 0,1 % de signaturas del cens electoral de cada circonscripcion. Cada ciutadan pòt pas que signar per una candidatura. Lo Conselh Electoral determinarà los detalhs de l'acamp de signatura.

Criticas

Circonscripcions sosrepresentadas (en roge) e sobrerepresentadas (en blau) en las eleccions generalas de 2016.

Jos aquel sistèma, las províncias pauc pobladas son sosrepresentadas pr'amor que se lor assignan mai de sètis qu'aqueles que recebràn se los sètis seriá estat repartit estrictament en proporcion a la populacion de cada província. Del meteis manièra, las províncias fòrça pobladas son subrerepresentadas.

Lo sistèma tend tanben a favorir los grands partits. Malgrat l'emplec d'un sistèma de representacion proporcional, que facilita en general l'apareicion de pichons partits, lo sistèma d'eleccion del Congrès dels Deputats favorís en la practica la creacion d'un sistèma bipartidista. Aquò per diferentas rasons:

• La granda disparitat de populacion entre las províncias, e malgrat que las províncias pichonas son sobrerepresentadas, lo nombre de deputats assignats a caduna d'elas es pichon e tend a anar a al dos principals partits.

• Lo lindal electoral del 3 % agís pas que dins de províncias que causisson mai de 30 deputats, es dire Madrid e Barcelona. Dins lo rèste de circonscripcions, ont se repartisson mens de sètis, la vertadièra barrièra per dintrar dins lo Congrès es significativament màger. Per exemple, la barrièra efectiva dins las províncias amb 3 sètis es del 25 %.

• Lo nombre mejan de sètis per circonscripcion es un dels mai basses d'Euròpa. Aquò es a causa de l'emplec de las províncias espanhòlas coma circonscripcion electorala, que fa qu'aja un grand nombre de circonscripcions. En consequéncia, lo nombre de vòtes inutils es fòrça grand. Es dire, i a un grand nombre de vòtes que pòdon pas afectar al resultat pr'amor que son estats emeses per qualque partit pichon qu'atenh pas de representacion dins la circonscripcion a ont son estats emeses los vòtes.

• Lo sistèma D'Hondt que s'utiliza per repartir los sètis favorís leugièrament los grandes partits, comparat amb d'autras formulas electoralas coma lo sistèma Sainte-Laguë o lo sistèma de Hamilton. Pasmens, l'influéncia del sistèma D'Hondt dins la bipolarizacion del sistèma electoral es pro limitada.

• La talha del Congrès dels Deputats es relativament pichona, çò que pòt favorir la manca de proporcionalitat e favorir los grands partits.

Mandat

Lo mandat dels deputats s'acaba quatre ans après son eleccion o lo jorn de la dissolucion de la cambra, que se pòt debanar al meteis temps o non de la dissolucion del Senat; lo drech de dissolucion aparten al rei d'Espanha, que l'exercís a la demanda del President del Govèrn, après deliberacion del Conselh de Ministres, e jos l'exclusiva responsabilitat d'aquel. Se dissòlv tanben la cambra de forma automatica dins lo cas de legislatura fallida, dos meses après una session d'investidura falhida, dins aquel cas lo Rei dissòlv la cambra amb confirmacion del President del Congrès. Pendent son mandat los Deputats comptan amb una seria de garantidas e privilègis per la realizacion de sas foncions segont establit dins l'Article 71 de la Constitucion.

Organs del Congrès

Dins l'exercici de l'autonomia que la Constitucion reconeis dins lo Congrès dels Deputats, la cambra se regís pel Reglament establit per ela en 1982 e que configura una seria d'organs de govèrn per exercir las competéncias correspondentas.

Organs de trabalh

Distribucion de sètis dins lo Congrès dels Deputats. Localizacion de la Taula, del Govèrn e dels grops parlamentaris.

Los organs de trabalh del Congrès dels Deputats son lo Plen, las Comissions, la Deputacion Permanenta e los Grops Parlamentaris.

Lo Plen es l'organ central del Congrès dels Deputats, amb que la cambra exercís sa volontat. Es la reünion de totes los membres de la cambra constituida coma cal quand son de presents la mitat mai un dels membras. Aquel organ representa l'unitat de la cambra e fonciona mejans las sessions plenàrias que pòdon èsser de dos tipes: ordinàrias e extraordinàrias.

Las sessions ordinàrias son totas aquelas realizadas dins los dos periòdes de sessions: de setembre en decembre, e de febrièr en junh. Se convòcan segon d'un calendari ja fixat. Las sessions extraordinàrias son aquelas convocadas a la crida del president del Govèrn, de la deputacion permanenta o de la majoritat absoluta dels membres de la cambra. En aquelas se presenta un òrdre del jorn determinat e la session se claus quand se tractan totes los ponchs de l'òrdre del jorn.

Las Comissions son d'organs de trabalh de basa del Congrès. Son compausadas per un nombre proporcional de deputats en foncion de l'importància numérica dels diferents grops parlamentaris dins la cambra. Las comissions se classifican en permanentas e non permanentas, legislativas e non legislativas.

Las Comissions permanentas legislativas estudian e dictan los projèctes e de proposicions de lei. Lo Plen del Congrès pòt lor conferir la competéncia legislativa plena en relacion a un afar, que pòdon aprovar o refusar definitivament lo projècte o proposicion de lei en question. Lo Reglament del Congrès establís 17 Comissions permanentas legislativas. Las Comissions permanentas non legislativas an de foncions non ligadas a la produccion legislativa. Lo Reglament del Congrès establís 3 Comissions permanentas pas legislativas e permet que lo Plen ne crea d'autras a començament de cada legislatura. Dins la Legislatura X existiguèron 8 Comissions permanentas non legislatibas.

Las Comissions non permanentas son aquelas creadas amb una intencion especifica e tematica e la durada es fixada per avança pel Plen del Congrès. Dins la  Legislatura X i q una unica Comission non permanenta.

La Deputacion Permanenta es l'organ de contunhitat que preten que lo poder legislatiu siá de contunh constituit. Sa foncion de gardar los poders de la cambra entre de periòdes de sessions (genièr, julhet e agost) o quand son mandat s'acaba per expiracion o dissolucion. Dins aqueles tres de cases, la Deputacion Permanenta es una prolongación temporala de la cambra. La Deputacion Permanenta es presidida pel president del Congrès. Es compausada per un nombre proporcional de deputats en foncion de l'importància numérica dels divèrses Grops Parlamentaris. Deu èsser compausada al minim de 21 membres.

Los Grops Parlamentaris amassan de membres de las cambras que se jonhon segon lor afinitat ideologica o pertenença a un meteis partit politic. Lo Reglament del Congrès establís un minim de 15 deputats per poder formar un grop parlamentari. Pasmens permet tanben que se pòsca formès un grop parlamentari amb de formacions politicas amb un nombre non inferior a cinc deputats e que represente al 15 % dels vòtes emeses dins la circonscripcion que se foguèsse presentat o alara al 5 % de l'ensemble nacional. La constitucion dels grops parlamentaris se realiza al començament de cada legislatura. Los deputats que s'inscrivon pas coma de membres de cap grop parlamentari fan alara partit del Grop Mixte.

Organs de direccion e administracion

Lo President del Congrès dels Deputats ten la representacion de la cambra e es causit pel Plen per la tota la legislatura. Presidís totes los autres organs colegials del Congrès e las reünions jonchas de las ambedoas cambras de las Corts Generalas.

La Taula del Congrès es compausada pel president, quatre vice-presidents e quatre secretaris causit pel Plen segon l'importància numérica dels diferents grops parlamentaris, que la foncion primordiala es dirgir e ordenar lo trabalh de tot lo Congrès, es l'organ de govèrn intèrne.

Lo Conselh de Pòrtavoses del Congrès dels Deputats es compausat pel president e lo pòrtavotz de cadun dels Grops Parlamentaris, mai un membre del Govèrn e d'autre de la Taula del Congrès, e lo personal tecnic se cal. Sa foncion principala es de fixar l'òrdre del jorn de las sessions del Plen.

Foncions de la camèra

Escut del Congrès dels Deputats d'Espanha.

Lo Congrès dels Deputats foguèt dotat per la Constitucion de l'exercici d'unas foncions determinadas, que pòdon aver un caractèr concurrent, contrenhent o exclusiu:

• Exercís en concurrencia amb lo Senat la representacion del pòble espanhòl, lo poder legislatiu, la foncion budgetària e lo contraròtle de l'accion del Govèrn.
• Exercís amb caractèr constenhent lo poder legislatiu, dins los cases ont lo Senat introduga d'emedanents o opause son vetò a quin projècte que siá o proposicion de Lei, avent dins aqueles cases torna afirmar lo projècte inicial per que pòsca èsser enviat al Rei recebre sa sancion, podent o far per majoritat absoluta après son retorn pel Senat o per majoritat simpla dos meses après lo dich retorn.
• Exercís amb exclusivitat las foncions de autreg e retirada de la fisança dins lo Govèrn, sus proposicion al Rei al la nomacion de quatre magistrats del Tribunal Constitucional e de proposicion al Rei de la nominacion de sièis membres del Conselh General del Poder Judicial.

Foncion politica

Lo Congrès dels Deputats accèpta o refusa al President del Govèrn, pepausat pel Rei, al primièr vòte per majoritat absoluta après quaranta uèch oras per majoritat simpla.

Contròtla tanben l'accion del Govèrn mejans d'interpellacions e de questions, que quin que siá membre pòt sometre dins lo Govèrn e que iniciar una mocion per que la cambra manifeste sa posicion, atal en adoptant una mocion de censura o refusant un afar de fisança que li pòsca sometre lo Govèrn, qu'en ambedós cases se veirà obligat a demissionar se la cambra vòta desfavorablement.

• Las interpellacions e de questions als membres del Govèrn, en Plen o en Comission; las proposicions autras qu'aquelas de lei, las mocions e las resolucions que, essent aprovadas, obligan lo Govèrn.

• La mocion de censura, es aquela que pòt sometre una desena partida dels deputats e que dins lo cas d'èsser aprovada supausa la retirada de la fisança de la cambra dins lo Govèrn; la mocion deu d'inclure lo nom d'un candidat a la Presidéncia del Govèrn, e dins lo cas de son adopcion, çò que pòt sonque aver luòc pel vòte favorable de la majoritat absoluta de la cambra, aquel serà investit e lo Rei procedirà a lo nomenar President.
• L'afar de fisança, es aquela que lo President del Govèrn somet al Plen del Congrès per verificar lo supòrt que li ofrís la cambra davant una iniciativa o un afar de politica generala; dins lo cas de refús pel Plen, lo Govèrn aurà de presentar sa dimission al Rei.
• Lo Debat sus l'Estat de la Nacion: es pas reconegut en la Constitucion ni pels reglaments parlamentaris, mas venguèt una practica (se tracta d'un debat similar al Debat sus l'Estat de l'Union d'Estats Units). Es l'explicacion del President del Govèrn sus la politica generala, lo govèrn determina lo moment de lo prepausar.

Après l'interviencion del President venon los pòrtavoses dels grops parlamentaris en començant pel grop majoritari de l'oposicion e s'acaba pel grop mixte, lla durada de l'intervencion depend del nombre de deputats.

Foncion legislativa

Exemplar de la Constitucion conservat l Congrès dels Deputats.

Lo Congrès dels Deputats a l'iniciativa legislativa, amb lo Senat e amb lo Govèrn (el qual exercís lo poder legislativ de biais indirecte, e la diferéncia es que las leis del Govèrn s'impulsan mejans un Projècte de lei). Pòt en mai recebre de proposicions de Lei remesa per las Assembladas Legislativas de las Comunitats Autonòmas o per 500.000 ciutadans màgers d'edat (Iniciativa legislativa populara en Espanha).

Lo Congrès organiza los projèctes de Lei, es dire, d'iniciativas remesas pel Govèrn, e de proposicions de Lei, e encara, las iniciativas remesas pel Senat o iniciadas pel quita Congrès. Dins totes los cases pòt introduire d'amendaments dins totes aqueles tèxtes.

En mai, lo Congrès ratifica o refusa los amendaments introdusidas dins los projèctes e proposicions de Lei e accèpta o lèva lo vetò opausat pel Senat, dins ambedós cases sul pic per majoritat absoluta o passat lo delai de dos meses per majoritat simpla. Pamens l'aprobacion de projèctes e proposicions de Lei Organica demenada sempre lo vòte favorable de la majoritat absoluta del Congrès dels Deputats.

Sedença

Lo Palai de las Corts es lo bastiment ont ten sedença lo Congrès dels Deputats. Se situa sus la Plaça de las Corts, a Madrid. Es un del bastits emblematic del Madrid del sègle XIX, d'estil Neoclassic.

Istòria

Precedents

Scèna parlamentària del Congrès dels Deputats a la mitat del sègle XIX pee Eugenio Lucas Velázquez.

Lo Congrès dels Deputats a per precedent mai ancian es dins l'Estatut Real de 1834, autrejat per la reina María Cristina, regenta pendent la minoritat d'edat d'Isabèl II, e qu'establiguèt pel primièr còp en Espanha lo bicameralisme de las Corts, se dividient en dos Estas: aquel dels Pars del Reialme e aquel dels Procuradors del Reialme.

L'Estat dels Procuradors del Reialme aviá un caractèr electiu e una composicion que correspondiá clarament a la representacion de las Vilas e Borgs a drech de vòte en las Corts del Regim Ancian.

Dins la Constitucion de 1837, aprovada coma consequéncia de la Motinariá de la Granja de San Ildelfonso que forcèt a la reina regenta a la sancionar, prenguèt pel primièr còp lo nom de "Congrès dels Deputats" la Cambra Bassa de las Corts Generalas.

La seguentas Constitucions de 1845, 1856, 1869 e 1876 gardèron la configuracion del Congrès dels Deputats coma una cambra de representacion populara, qu'a vegada s'atribuiguèt preeminencia sul Senat en matèria de fòrças armadas e de contribucions e crèdit public e contraròtle politic als membres del Govèrn.

Periòde actual (dempuèi 1977)

Legislatura Constituenta (1977-1979)

Legislaturas de las Corts Generalas (dempuèi 1979)

Vejatz-vos tanben: Legislatura I d'Espanha, Legislatura II d'Espanha, legislatura III d'Espanha, legislatura IV d'Espanha, legislatura V d'Espanha, legislatura VI d'Espanha, legislatura VII d'Espanha, legislatura VIII d'Espanha, legislatura IX d'Espanha, legislatura X d'Espanha, legislatura XI d'Espanha, legislatura XII d'Espanha

Congrès de la Legislatura XII

La Legislatura XII d'Espanha comencèt lo 19 de julhet de 2016 quand se constituiguèron las Corts Generalas.

Resultats de las eleccions

Dins las eleccions generalas de 2016 lo Partit Popular obtenguèt una majoritat simpla de 137 sètis (14 de mai que dins las eleccions de 2015). Seguit del Partit Socialista Obrièr Espanhol amb 85 sètis (5 de mens qu'en decembre), la coalicion Units Podèm, qu'agropava a Podèm e Esuèrra Unida entre d'autres, amb 45 sètis (en 2015 atenguèron 42 e 2 respectivament) e Ciutadans amb 32 sètis (8 mens qu'en 2015). Puèi demorèron los partits e de coalicions d'entorn autonomic; En Comun Podèm obtenguèt 12 sètis, Compromís-Podèm-EUPV: A la valenciana e Esquerra Republicana de Catalonha-Catalonha atenguèron 9 cadun, Convergéncia Democratica de Catalonha mantenguèt los sieus 8 sètis, En Marea e lo Partit Nacionalista Basc ne perdèron un cadun e demorant amb 5 deputats, e Euskal Herria Bildu e Coalicion Canariana mantenguèron lor representacion amb 2 e 1 sètis respectivament.

Organs

Taula del Congrès dels Deputats

Carga	Titular	Lista
Presidenta	Ana Pastor	PP
Primièr vice-president	Ignacio Prenes	C’s
Segonda Vice-presidenta	Micaela Navarro	PSOE
Tresena Vice-presidenta	Rosa Romero	PP
Quatrena Vice-presidenta	María Gloria Elizo	Units Podèm
Primièra Secretària	Alicia Sánchez-Camacho	PP
Segond Secretari	Juan Luis Gròs	PSOE
Tresen Secretari	Marcelo Expósito	En Comun
Quatren Secretària	Patricia Reyes	C's

Grops parlamentaris

Dins Legislatura XII se presentèron davant la Taula del Congrès un total de sèt peticions de registre de grops parlamentaris. Sièis d'elas foguèron aprovadas: los grops Populars al Congrès, Socialista, Basc (EAJ-PNB), Esquerra Republicana, Ciutadans e Units Podèm. D'autra costat, los deputats del Partit Democrata Europèu Catalan ensagèron de formar grop pròpri mas lor foguèt refusat e s'integrèron al grop mixte. Los deputats de Coalicion Canariana, Union del Pòble Navarrenc, Forum Asturias, Euskal Herria Bildu, Nòva Canarias, atal coma los deputats de Compromís que se presentèron dins las listas d'A la valenciana, s'incorporèron dirèctament al grop mixte.

Grops parlamentaris al Congrès dels Deputats

Grop	Partits	Pòrtavotz	Cap	Deputats
Popular dins loal	PP: 134	Rafael Hernando	Mariano Rajoy	134
Socialista	PSOE : 84	Antonio Hernando	Vacant	84
Confederal De Units Podèm-En Comun Podèm-En Marea	Units Podèm: 50 En Comun: 12 En Marea: 5	Íñigo Errejón	Pablo Iglesias	67
Ciutadans	C's: 32	Juan Carlos Girauta	Albert Rivera	32
Esquerra Republicana	ERC: 9	Joan Tardà		9
Basc (EAJ-PNB)	EAJ-PNB: 5	Aitor Esteban		5
Grop Mixte	PDECAT: 8 Compromís: 4 UPN: 2 EH Bildu: 2 CC: 1 FAC: 1 NC: 1	Francesc HomsJoan BaldovíCarlos Casimiro SalvadorOskar MatuteAna María OramasIsidro Manuel MartínezPedro Quevedo		19
Total	350

Indemnitats e cargas

En 2016, l'indemnitat dels 350 de deputats es de 39 394,18 èuros bruts per an. A aquela basa s'apondon una seria d'indemnizacions e complements addicionals. Los presidents de comissions parlamentàrias obtenon 20 034 èuros de mai per an. Se un deputat presidís mai d'una comission, la compensacion es pas mai que per una. Los pòrtavoses titolars dels grops parlamentaris obtenon 37 338 èuros de mai per an, e los pòrtavoses adjonchs 29 218 èuros de mai. Los membres de la Taula del Congrès recebon de beneficis en mai en foncion de la cargue: lo president del Congrès recep 127 673 èuros en mai per an, los vice-presidents 40 992 èuros de mai, e los secretaris 34 160 èuros de mai. Existisson tanben d'indemnizacions per desplaçaments per totes los deputats. Aquelas indemnizacions de desplaçament dependon de la circonscripcion. Los deputats elegits fòra de Madrid recebon 25 534 èuros de mai per l'an, e aqueles de Madrid 12 187.[28][29]

Atal, en 2015 lo deputat mai pagat foguèt Jesús Posada, amb una indemnizacion totala de 192 623 èuros per l'an, combinant la basa, l'indemnizacion de desplaçament, la presidéncia d'una comission e la presidéncia del Congrès. E los deputats amb una indemnizacion mai bassa recebèron 51 582 èuros per an, combinant la basa e l'indemnizacion de desplaçament en Madrid.[28]

L'indemnizacion de basa e totas las compensacions extraordinàrias que recebon los deputats son declarats al revengut, levat las indemnizacions de desplaçament.[28] Los deputats son obligats a presentar una declaracion de bens e rendas al començament de la legislatura. Malgrat aiçò, aquesta declaracion es pas contrastada amb las donadas d'autres organismes de l'Estat, coma Isènda, ni a valor documentari a d'efèctes legales.[31]

Fins a 2011 los deputats podián optar al 80 % de la pension de retirada per aver servit pendent sèt ans dins lo Congrès, e se retirar amb la pension maximala avent cotizar pendent onze ans. Ara aquò es abrogat e lo deputats devon complir los meteis temps de cotizacion qu'un trabalhador normal.[32]