Corts Generalas d'Espanha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Las Corts Generalas d'Espanha (Cortes Generales) son un organ constitucional espanhòl constituit e regulat pel Títol III de la Carta Magna. Segon ela, son representan lo pòble espanhòl, en avent una configuracion bicamerala asimetrica, compausadas per:

Representant lo pòble espanhòl, exercisson los aspèctes essencials de la sobeiranetat nacionala: tenent lo poder legislatiua, apròvan lo budgèt de l'Estat, contrarotlant l'accion del Govèrn e exercisson lo rèste de las foncions que lor atribuís la Constitucion.

Natura[modificar | modificar la font]

La Constitucion espanhòla, segon lo principi de la separacion dels poders expausat per Montesquieu, definís e regula los tres de poders basics: legislatiu, executiu e judicial. Lo primièr a a son cap las Corts Generalas, lo segond a lo Govèrn de la Nacion e lo tresen a los tribunals de justícia.[1]

Segontes la configuracion derivada de la Constitucion, las Corts Generalas son un organ complèxe de natura representativa, deliberanta, inviolabla e de contunh.

Poders e autoritats[modificar | modificar la font]

Las Corts Generalas, coma representantas del pòble espanhòl, possedisson una seria de poders e autoritats que li son atribuidas per la Constitucion e que poirián pas aparténer legitimament a una autra institucion a causa de la sieuna natura e per causa qu'Espanha es un Estat social e democratic.

Poder legislatiu[modificar | modificar la font]

Lo poder legislatiu consistís a elaborar e votar las leis. Tradicionalament, la practica e la letra de las diversas constitucions establiguèron lo principi que «l'autoritat de far las leis residís dins las Corts amb lo rei».[1] Aquel principi aguèt una màger o mendre aplicacion veraia segon la tendéncia conservatritz o progressista del moment, e pareis que se referís ara a Espanha coma un Estat democratic, que la forma politica de govèrn es la monarquia parlamentària, e ont al rei li defauta totalament l'autoritat per poder presentar o empachar de proposicions legislativas; e li autreja la Carta Magna la prerrogativa, de biais simbolic, de «sanccionar e promulgar las leis», que deurà o realizar inevitablament al tèrme de quinze jorns amb sa seguenta e immediata publicacion (article 91), se conformant atal l'acte sanccionaire coma una mena de foncion nominala: la sanccion e promulgacion reala es pas vist coma un poder, mas coma un acte complementari e de realizacion obligatòri, que lo monarca pòt pas d'esperel s'opausar. Atal la sanccion reiala es una forma de certificacion de la lei que foguèt aprovada per l'organ legislatiu.[2]

La Constitucion conferís tot lo poder legislatiu a las Corts Generalas; aquel poder compren las facultats d'elaborar e aprovar las leis e de las modificar o de las desfar mejans d'autras leis. Las Cambras de las Corts Generalas exercisson aquel poder de biais conjunt, procedissent e votant successivament las proposicions de lei emetidas de quina que siá d'elas, lo Congrès dels Deputats procedissent e votant d'en primièr e puèi lo Senat los projèctes de lei que remet lo Govèrn. Dins lo cas de que lo Senat presenta d'amendaments al projècte de lei, lo Congrès dels Deputats los aprovarà o refusarà tots o uns d'els per majoritat simpla, e se lo Senat per majoritat absoluda s'opausa a un projècte o proposicion de lei, se deu tornat a la Cambra bassa, qu'o pòt ratificar per majoritat absoluda o après dos meses e l'aprovar per majoritat simpla.

Lo poder legislatiu a una unica limita: l'encastre constitucional. En vertut del principi de la ierarquia de las normas, las leis pòdon pas venir contràrias a la letra o l'esperit de la Constitucion, e dins aquel cas lo Tribunal Constitucional poirà declarar la sieuna nulitat. Pasment, es important de soslinhar que las leis gaudisson de la pressumpcion de constitucionalidad fins a que lo Tribunal Constitucional la declare pas contrària e que la validitat de las leis, un còp aprovat per las Corts Generalas e sancionat pel rei, pòt pas èsser contradicha o combatuda pels tribunals ordinaris.

L'elaboracion e aprobacion de las leis se realiza al sen de cada Cambra seguent çò establit dins lo sieu respectiu reglament, mas donat lo tipe de configuracion de bicameralisme imperfècte demòra clarament establida la superioritat del Congrès dels Deputats sul Senat dins lo procediment de formacion de la volontat legislativa de las Corts Generalas.

Ambedoas Cambras an l'iniciativa de las leis, mas lo Senat deu se remetre al Congrès dels Deputats per son procediment dels projèctes de lei que pren en consideracion, alara demòra una camèra de segonda lectura; pòt emendar o s'opausar los projèctes de lei aprovats pel Congrès, mas deu levar lo veto o refusar los emendaments per majoritat absoluda, o alara per majoritat simpla un còp passats dos meses.

Las leis aprovadas per las Corts Generalas son sens efièch fins a que recebon la sanccion reiala e la promulgacion per l'òrdre del rei, que decrèta mai sa publicacion sul pic; aquela sancion e promulgacion es, coma los autres actes del rei, un acte obligatòri envolopa que lo cap de l'Estat pòt pas discutir nimai decidir, e que doncas requerís contra-signatura; alara demòra exclús un possible drech del rei a s'opausar a un projècte de lei, levat en situacion teorica que se pretenguèsse sancionant una lei que, de forma flagrante e coneguda, serà pas ratificada favorablament per las Corts Generalas.[3]

Autoritats de contraròtle de l'accion politica del Govèrn[modificar | modificar la font]

BOC (pdf).

Un regim parlamentari se caracteriza, en mai de la division dels poders, pel manten d'una seria de mecanismes qu'asseguran la comunicacion entre lo poder legislatiu e lo poder executiu. Aquel objècte se complís mejanç l'abilitacion del legislatiu per contrarotlar l'accion politica del Govèrn, l'obligant a comptar amb la fisança de las Corts per contunhar lo desvolopant de son activitat. Dins la Constitucion, lo Títol V descriu las relacions existissentas entre lo Govèrn e las Corts Generalas, establissent dins l'article 108 que lo Govèrn respond solidariament de sa gestion politica davant lo Congrès dels Deputats.[1]

Ambedoas Cambras impulsan e contraròtlan l'accion del Govèrn mejanç de questions e d'interpellacions e dirigisson son accion dins un sens determinat mejanç de resolucions e de proposicions non legislativas, a que lo Govèrn deu se plegar sujetar en vertut del principi de responsabilitat de l'executiu davant lo legislatiu (sistèma parlamentari).

Questions, interpellacions e mocions[modificar | modificar la font]

La question constituís un element important de contraròtle e d'informacion. Sorgiguèt en Anglatèrra e consistís en sollicitar d'esclariments dins lo Govèrn per saber s'un fach es verai, se una informacion es arribada a l'executiu, o s'es exacta, se lo Govèrn adoptao va adoptar de mesuras sus d'afar determinats.

Las interpellacions constituisson lo biais normal, mai corrent e vigorós de verificacion. Las interpellacions son d'origina francesa e diferisson de las questions al subjècte de la demanda d'esclariment fa referéncia subretot a la conducha o a las intencions d'un ministre o de tot lo gabinet e son destinadas a determinar un debat sus l'orientacion politica seguida. Se diferéncia de la question per dos aspèctes: l'interpellacion implica una critica a la conducha tant per accion coma per omission del Govèrn o de los sieus membres. Tanben difèra al subjècte del procediment, l'interpellacion pòt donar luòc a una mocion, que se somet al vòte s'es aprovada, obliga lo Govèrn a agir dins lo sens del tèxte aprovat. La question a una portada fòrça mai limitada.

Comissions d'enquesta[modificar | modificar la font]

Las Corts Generalas exercisson de facultats de natura politica coma la constitucion de comissions d'enquesta, la comparucion e interrogatòri d'autoritats e de particulièrs sus d'afars d'interès general e l'aprobacion de resolucions non legislativas.

Las comissions d'enquèsta se realizan en consequéncia de l'activitat de vigiléncia o de contraròtle de las Corts. L'objectiu es reculhir l'informacion necessària sus quina que siá afar d'interès public que pòsca servir, per una resolucion seguenta de las Corts o per exigir de responsabilitats al ministre correspondent.

La Constitucion reconeis dins ambedoas cambras lo drech de nomenar, ensems o a despart, de comissions d'enquestas sus quina que siá afar d'interès public. Las conclusons de las dichas comissions son pas  receptible pels tribunals, ni tòcan a las resolucions judiciàrias, sens perjudici que lo resultat de l'enquèsta siá comunicat al Ministèri Public per l'exemple, se s'escai, per d'accions oportunas. Pasmens, se reconeis lo caractèr obligatòri de comparéisser a requisicion de las Cambras e permet que la lei organiza de sanccions per acomplir pas la quita obligacion.

Question de fisança e censura[modificar | modificar la font]

Lo Congrès dels Deputats, mai, a en mai confiat la foncion de sosténer lo Govèrn, acordant e retirant la fisança de las Corts Generalas en el, o realizan mejan lo vòte d'investitura del president de Govèrn, de mocions de censura e de questions de fisança. La pèrda de la fisança del Congrès dels Deputats obliga dins lo Govèrn a presentar sa demission al rei.

Autoritat sus l'impòst[modificar | modificar la font]

Segon lo principi tradicional que solament lo rei podiá impausar de tributs amb lo consentiment de las Corts, lo constitucionalisme espanhòl de totjorn reservèt a aquelas la facultat d'impausar de prelèvament e de cargas sus la nacion. Ni lo rei ni quin que siá foncionari pòt exigir lo pagament de quina contribucion que siá que de per ababs serà votada e autorizada per las Corts Generalas.

Las Corts Generalas exercisson a l'ora d'ara aquela autoritat mejans de leis especialas, en vertut qu'aquelas se taxa de bens e de dreches tan variats coma l'alcoòl, lo tabac, los idrocarburs, lo patrimòni de las personas e sas rendas e beneficis.

Autoritat budgetària[modificar | modificar la font]

Seguent lo principi soslinhat dins la seccion precedenta, l'autoritat budgetària de las Corts Generalas ten la facultat de realizar l'assignacions dels fons del domèni public e supausa l'obligacion de quina que siá autra autoritat o foncionari public de se sosmetre a l'autorizacion exprimida per realizar de despensas tocant al budgèt de l'Estat.

L'unica excepcion a aqueste principi es lo privilègi constitucional del rei de recebre una quantitat globala del Budgèt General de l'Estat, que pasmens se pòt pas dividisar en partidas e pòt pas èsser fiscalizada o contarotlada, e que lo rei a lo drech de distribuir coma o jutja oportun.

Autoritats en matèria de politica internacionala[modificar | modificar la font]

Dins aquela matèria, las autoriats de las Corts son escrichas dins los articles 93 e 94 de la Constitucion, qu'establisson l'autorizacion mejanç la lei organica de realizar de concvencions d'artribucion, per l'exercici, donant de competéncias derivadas de la Constitucion a una organizacion internacionala. S'establís tanben la prealabla autorizacion de las Corts Generalas per s'obligar mejanç de tractats o d'acòrdis internacionals segon los cases.[1]

Autras[modificar | modificar la font]

Fin final atribuiguèron una intervencion limitada al respècte de la Corona, devent se reünir ambedoas Cambras en session jonta per recebre, coma parlament de la Nacion, lo jurament del rei e per lo proclamar, per recebre lo jurament del prince d'Astúrias e dels regents, per nomenar los membres de la Regéncia dins lo cas que aja pas degun previst per la Constitucion, tanben d'assegurar a succession al Tròn dins lo cas de que la linhada atal prevista per la Constitucion s'èra atudada. Mai, a la facultat per reconéisser l'incapacitat del rei e poder proïbir exprèssament la celebracion de matrimòni de las personas qu'ajan drech a la succession al Tròn.

Garantias constitucionalas[modificar | modificar la font]

Garantias de las Cambras[modificar | modificar la font]

En gatge del liure exercici de sa foncions, la Constitucion utiliza una formula qu'es dedicada pas mai que pel paragon reial, declarant que «las Corts Generalas son inviolables». L'inviolabilidad de las Corts Generalas pòt pas èsser aflaquida ni trencada per cap autoritat o persona que siá, que son juridicament inatacablas.

La Constitucion garantís l'autonomia plena d'ambedoas Cambras de las Corts Generalas, al declarar que las meteissas «establisson los sieus pròpris Reglaments, apròvan de biais autonòm lo sieu budget e, d'un comun acòrdi, regulan l'Estatut del Personal de las Corts Generalas».

Lo gatge de l'autonomia de las Cambras se complèta amb la proscripcion de tota intervencion exteriora dins la vida parlamentària, reconeissent a las cambras l'autoritat exclusiva de causir los sieus respectius presidents e los autres membres de las sieunas còlas e dels quita presidents per l'exercici, e segon las Cambras, totes los poders administratius e autoritats de polícia pels sieus sites respectius

A subjècte de sa libertat de foncionament, la Constitucion prevei dos periòdes ordinaris de sessions de reünion de las camèras: lo primièr, de setembre cap a decembre; e lo segond, de febrièr cap a junh. Poiràn tanben s'amassar en de sessions extraordinàrias a la demanda del Govèrn, de la Deputacion Permanenta o de la majoritat absoluda dels membres de quina que siá Cambras.

Fòra de las reünions prevista reglarament en a la Constitucion, las reünions de parlamentaris ligaràn pas las Cambras e poiràn pas exercir sas foncions ni gausir dels sieus privilègis.

Garantias de senators e deputats[modificar | modificar la font]

Per garantir la libertat individuala d'accion dels membres de las Corts Generalas, la Constitucion establís que «degun poirà èsser membra de las doas de cambras simultaneament, ni acumular lo verbal d'una Assemblada de Comunautat Autonòma amb aquela de Deputat al Congrès», per tòca de facilitar l'engatjament mai complet possible pels prètzfaches parlamentaris de la part dels representants del pòble.

Lo gatge de la quita libertat individuala contunha amb la proïbicion que los membres de las Corts Generalas sián ligats per mandat imperatiu, es dire, pòdon optar e votar liurament segons los sieus pròpris critèris e mai ven contrari als desirs de los sieus respectius partits politics e electors.

Fin final, aquel gatge se complèta amb l'inviolabilitat constitucionala dels senadors e deputats per las opinions manifestadas dins l'exercici de las sieunas foncions; amb l'immunitat proceseduralas qu'empedís sa detencion levat en cas de flagrant de delicte e son inculpacion o audicion sens autorizacion prealabla de la sieuna Cambra; amb son privilègi de jurisdiccion davant la Sala penala del Tribunal Suprèma; e amb la reconeissença del drech a percebre un subsidi, que serà fixat per la sieuna Cambra.

Composicion de las Cambras[modificar | modificar la font]

Faciada del Palai del Senat, Madrid.

Senat[modificar | modificar la font]

Lo Senat es la cambra de representacion territoriala, que se combina a la representacion de las comunautats autonòmas e de las províncias.

Cada comunautat autonòma designa un senator e d'autre mai per cada milion d'abitants de lo sieu territòri respectiu, la desigancion ven a l'assemblada legislativa o a l'organ colegial superior de la comunautat autonòma, atal coma es establit dins cada estatut d'autonomia.

Dins cada província son causits quatre senators al sufragi universal, liure, egal, dirècte e secrèt pels votants de caduna d'elas, segon la lei electorala; dins las províncias insularas, cada illa o grop d'illas, amb Cabildo o Conselh Insular, constituís una circonscripcion podent elegir de senators, son tres dins cadunas de las illas màgers —Granda Canària e Tenerife, en Canàrias, e Malhòrca, dins las Balearas— e un per cada de las seguentas illas o gropa d'illas: Eivissa-Formentera e Menorca, dins las Balearas, e El Hierro, Fuerteventura, La Gomera, La Palma e Lanzarote, dins Canàrias; las vilas autonòmas de Ceuta e Melilla causisson caduna d'elas dos senadors.

Lo Senat es elegit per quatre ans, de biais que lo mandat dels senadors s'acaba quatre ans après son eleccion o lo jorn de la dissolucion de la Cambra.

Congrès dels Deputats[modificar | modificar la font]

Faciada del Congrès dels Deputats, Madrid.

Lo Congrès se compausa d'un minim de 300 e un maxim de 400 deputats —a l'ora d'ara son 350—, elegits per sufragi universal, liure, egal, dirècte e secrèt, dins los tèrmes establits per la lei. Son d'electors e elegibles totes los espanhòles que gausisson del plen emplec de los sieus dreches politics.

Per l'eleccion dels deputats, la circonscripcion electorala es la província. La lei organica de Regim Electoral General distribuís lo nombre total de deputats, assignant una representacion minima de basa de dos deputats per cada circonscripcion, un en Ceuta e un en Melilla, e distribuissent los autres en proporcion a la populacion.

L'eleccion seguís dins cada circonscripcion de critèris de representacion proporcionala, prenent lo sistèma D'Hondt que permet d'evitar los fraccionamient problematics assurant l'estabilitat de la Cambra. Aquel metòde a una contrapartida negativa: nòi als partits minoritaris —segon la circonscripcion ont son—, crea lo concèpte de «vòte util», que pòt condicionar lo vòte dels ciutadans, e favoriza lo bipartidisme.

Lo Congrès es elegit per quatre ans, de biais que lo mandat dels deputats s'acaba quatre ans après son eleccion o lo jorn de la dissolucion de la Cambra.

Foncionament[modificar | modificar la font]

Regim[modificar | modificar la font]

La regulacion fondamentala del foncionament de las Corts Generalas se tròba dins la Constitucion e dins los reglaments de caduna de las cambras.

Durada[modificar | modificar la font]

La legislatura es lo temps normal de la vida de cada de las Camèras, que durada es de quatre ans, levat dins lo cas de dissolucion anticipada.

Lo periòde de las sessions es caduna de las estapas de trabalh dins cada legislatura. Cal soslinhar que las Cambras se reünisson annalament en dos periòdes ordinaris de sessions, una de setembre cap a decembre e d'autre de febrièr cap a junh.

Luòc[modificar | modificar la font]

en acòrdi amb la Constitucion, s'sstablís Madrid coma capitala, lo sèti de las Corts Generalas es dins aquela vila, que siá pel Congrès coma pel Senat. Ambedós luòcs gaudisson del privilègi d'inviolabilidad de l'article 66.3 de la Constitucion.

Plen e comissions[modificar | modificar la font]

Lo foncionament de las Cambras se debana al plen e dins de comissions, amb las limitas establidas dins la Constitucion —per exemple, dins los cases de leis organicas e tracts internacionals—. Lo plen es la reünion de totes los membres d'una Cambra, jos la presidéncia del sieu Burèu respectiva; las comissions son caduna de las seccions operativas en que se dividisson los deputats o los senadors, jos la direccion d'un burèu pròpri.

Dissolucion[modificar | modificar la font]

  • Per causa de sas relacions amb lo Govèrn. Lo President del Govèrn, amb deliberacion prealabla del Conselh de Ministres, poirà prepausar la dissolucion de las Corts, que serà decretada pel rei.
  • Per d'exigéncias constitucionalas:
    • Expiracion del tèrme de legislatura, de quatre ans, que las Corts vendràn dissolgudas e se deurà procedir sul còp a la convocacion d'eleccions generalas.
    • Quand una revisin totala de la constitution es prepausada o una reforma parciala coma o prevei l'article 168 de la Constitucion, se realizarà a l'aprobacion per majoritat de dos terces de cada Cambra e a la dissolucion immediata de las Corts.
  • Per d'autras causas especialas.

Las Corts Generalas exercisson totes los sieus poders e autoritats mejans de l'elaboracion e l'aprobacion de las Leis, mejanç la proposicion de las nominacions dels titularis d'unes organs de l'Estat al rei e d'autras formas.

Al subjècte de las competéncias ligadas a la Corona, coma l'autorizacion per declarar la guèrra e far la patz o la proclamacion del rei davant las Corts Generalas, las Cambras se reünisson en session jonta jos la presidéncia del president del Congrès dels Deputats.

Unas decisions d'una impotança particularas mas non pas de caractèr legislatiu, coma l'evaluacion del necessitat de l'Estat d'armonisar de disposicions divèrsas de las comunautats autonòmas sus una matèria determinada, son presas per majoritat de caduna de las Cambras; la Constitucion distribuís l'iniciativa per aqueles cases de forma desequilibrada, en favor del Senat dins la majoritat dels cases, mas ordena que los desacòrdis sián resolguts per una Comission Mixta compausada en egal nombre de senators e deputats, mas se la proposicion elaborada per ela condusís pas a l'acòrdi d'ambedoas cambras la decision finala ven al Congrès per majoritat absoluta.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Notas[modificar | modificar la font]

  1. 1,0, 1,1, 1,2 et 1,3 (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant, Escuela de Hacienda Pública (ISBN 84-7196-696-7[à vérifier : ISBN invalid]) Error de citacion : Balise <ref> non valide ; le nom « EHP » est défini plusieurs fois avec des contenus différents Error de citacion : Balise <ref> non valide ; le nom « EHP » est défini plusieurs fois avec des contenus différents Error de citacion : Balise <ref> non valide ; le nom « EHP » est défini plusieurs fois avec des contenus différents
  2. « página del congreso de los diputados »
  3. Artículo 91 de la CE.

Referencias[modificar | modificar la font]