Comunicacion de camp pròche

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La comunicacion de camp pròche o NFC (de l'anglés near field communication) es una tecnologia estandardizada qu'a coma intencion de facilitar l'interconnexion de dispositius e l'escambi de donadas dins un entorn limitat. Nais a partir de l'identificacion per radiofrequéncia (RFID), tecnologia qu'utiliza d'ondas de ràdio per transferir de donadas dempuèi una etiqueta o una carta cap a un lector que la pòsca identificar o pistar sens besonh de cap de contacte entre eles.

Figura 1:Dispositiu mobil dotat de la tecnologia NFC interagissent amb un aficha intelligenta

Istòria[modificar | modificar la font]

La tecnologia NFC se basa sus l'identificacion per radiofrequéncia (RFID), una tecnologia sens fils qu'es en desvolopament dempuèi fa gaireben quatre decènnis, que comencèt a èsser utilizada pendent la Segonda Guèrra Mondiala. RFID Permet l'usatge d'un objècte (nomenat tag RFID) que s'apond a un produch, animal o persona amb l'intencion de l'identificar e de lo seguiment en utilizant d'ondas ràdio. Una de las caracteristicas principalas de la tecnologia NFC es que combina las foncions emetritz e receptritz dels  tags RFID dins un unic dispositiu. Mai, d'èsser una estenduda del RFID es compatible amb tota sas infrastructura ja presentas. En 2004 sorgís lo NFC Forum que, en se basant sus aquestz estandard, crèa una sèria de protocòls que normalizan la NFC per garantir la interoperabilitat dels dispositius de diferents fabricants.

  • 1983: S'assocïa lo primièr brevet amb los sigles RFID concedit al cercaire Charles Walton, especializat dins l'estudi de las radiofrequéncies.
  • 1997: Primièra forma patentada e usada a joguinas dels personatges de Star Wars per Hasbro. Lo brevet foguèt enregistrat originalment per Andrew White e Marc Borrett a Innovision Research and Technology (Brevet WO9723060). L'engenh permetiá las comunicacion de donadas entre doas unitats fòrça pròcha.
  • 2002: S'inventa la tecnologia NFC per las entrepresas mai importantas dins lo mond dels dispositius mobils e electronics.
  • 2003: La tecnologia NFC es aprovada coma un estandard ISO/IEC e ECMA.
  • 2004: Nokia, Philips, Sony e NXP Semiconductors establisson lo NFC Forum.
  • 2006: Se començan a establir las especificacions per las etiquetas NFC.
  • 2006: Sorgisson las especificacions per las afichas intelligentes
  • 2006: Sortís a la venta lo primièr telefòn mobil amb tecnologia NFC: lo Nokia 6131.
  • 2009: Lo Forum NFC incorpòra a sa tecnologia los estandards P2P, URL e Bluetooth.
  • 2010: Sortís a la venta lo primièr telefòn mobil amb sistèma operatiu Android: lo Samsung Nexus S.
  • 2011: Google fa una mòstra publica sul foncionament de la tecnologia NFC e unas de sas aplicacions mai interessantas.
  • 2011: NFC recèp lo supòrt del sistèma d'expleitacion dels telefòns mobils Symbian amb lo lançament de la version Symbian Anna.
  • 2011: Google pòrta al mercat Google Wallet, un sistèma de pagaments qu'utiliza la tecnologia NFC dins las cartas de credit de Mastercard.

Caracteristicas e especificacions tecnicas[modificar | modificar la font]

Dispositius
NFC es una tecnologia de comunicacions sens fils de corta portada e de nauta frequéncia que permet l'escambi de donadas entre dos dispositius pròches. Aqueles dispositius recebon lo nom de Iniciator (qu'es a l'origina de la transmission) e Cibla (lo receptor). L'iniciator genèra un camp de radiofrequéncia qu'alimenta lo receptor. Aquò permet que los receptors pòscan aver de formas simplas e de talhas pichonas, coma etiquetas, adesius, pòrtaclaus o de cartas qu'an pas de batariás o de fonts d'alimentacion.
Frequéncias
NFC Fonciona en la benda de frequéncias de 13,56 MHz, çò que fa que s'aplica pas las restriccions e demanda pas cap de licéncia per son usatge.

Coma es una tecnologia que deriva del RFID, que s'utiliza en multiplas aplicacions en mitan reals, NFC pren en carga los tauses variables de transferiment per assegurar l'interoperabilitat amb l'infrastructura ja existenta. Ofrís a l'ora d'ara de tauses de transferiment de donadas de 106, 212 e 424 Kbps, e mai se s'espèran valors mai elevadas per los ans venents.

Etiquetas NFC
Las etiquetas NFC contenon de donadas e malgrat que la majoritat son de lectura sola, unas pòdon èsser enregistrablas. Pòdon servar de biais segur las donadas personalas coma las informacions de las cartas de credit, PINs e de contactes del net, entre d'autras. Lo NFC Forum definís quatre tipe d'etiquetas que provisisson diferentas velocitats de comunicacion e capacitats en tèrmes de configurabilitat, memòria, seguretat, retenguda de donadas e la resisténcia a l'escritura. Aquelas etiquetas ofrisson a l'ora d'ara entre 96 e 4.096 bytes per memòria.
Magnetisme
NFC se basa sul principi de induccion electromagnetica que dos circuits inductius pròches partejan l'energia essent plaçats dins sos respectius camps pròches (simulant la foncion d'un transformador), podent transmetre atal de donadas a distàncias d'unes centimètres.
Distàncias de trabalh
La distància teorica de trabalh amb las antenas estandardas compactas atenh 20 cm e en practica se parla puslèu d'unes 4 cm.
Biais de foncionament
Supòrta doas menas de foncionament: actiu e passiu.
Actiu
Ambedós dispositius genèran lo sieu pròpri camp electromagnetic e los alternan per transmetre sas donadas. Un dispositiu desactiva lo sieu camp lo temps de recebre l'informacion. Dins aquel bais, los dispositius devon anbedos dispausar de fonts d'alimentacion.
Passiu
Sonque un dels dispositius genèra lo camp electromagnetic e l'autre s'profècha de la modulacion de la carga per poder transferir las donadas. L'iniciator de la comunicacion es encargat de generar aqueste camp.
Codificacion
NFC utiliza dos tipes de codificacion diferents per transmetre las donadas. S'un dispositiu transmet a 106 kbps, utiliza una version modificada de la codificacion Miller amb 100% de modulacion. Dins los autres cases, s'utiliza la codificacion Manchester amb una part de 10% de la modulacion.
Coordinacion
Los dispositius NFC son capables de recebre e transmetre de donadas al mèsme temps. D'aqueste biais, se pòdon detectar de possiblas errors se la frequéncia del senhal recebut coincidís pas amb la frequéncia del senhal transmés.

Tecnologias ligadas[modificar | modificar la font]

La possibilitat de comunicacion sens fils basats en ondas de radiofrequéncia donèt luòc al desvolopament de nombrosas tecnologias basadas dins lo mèsme principi fisic. Dins la seguenta taula se detalhan e comparan aquelas que complètan o an un domèni d'aplicacion equivalenta a la NFC.

NFC RFID WiFi Bluetooth ZigBee IrDA
Taus de transferiment
106 - 424 Kbps
106 - 424 Kbps
11 - 200 Mbps
1 - 480 Mbps
20 - 250 Kbps
1 Kbps – 100 Mbps
Frequéncia de foncionament
13,56 MHz
13,56 MHz
2'4, 5'25, 5'6, 5'8 GHz
2'4 GHz
868/915 Mhz
2'4 GHz
Nombre maximal dispositius
2
2
Indefinida
8
Indefinida
2
Temps de inicializacion
< 0,1 ms
< 0,1 ms
< 0,1 ms
6 s
< 0,1 ms
0,5 ms
Portada
< 20 cm
< 3 m
< 100 m
< 30 m
< 500 m
< 5 m
Seguretat
Donada per la proximitat entre dispositius
Donada per la proximitat entre dispositius
Determinada pels mecanismes de encriptació que s'utilizen
Determinada pels mecanismes de encriptació que s'utilizen
Determinada pels mecanismes de encriptació que s'utilizen
Donada per la requeréncia qu'ambedós dispositius sián en la linea de vision
Consomacion d'energia
Minim o inexistent
Minim o inexistent
Naut per dispositius alimentats amb batariás
Naut per dispositius alimentats amb batariás
Fòrça bas
Bas
Objectiu
Simplificar l'interaccion entre dispositius electronics
Realizar seguiment d'objèctes e contraròtle d'accès
Remplaçar de cables en rets vastas, fondamentalament de tipes LANs
Remplaçar de cables per connectar dispositius electronics prèps
Contraròtle e monitoreig sens fils
Remplaçar de cables per connectar dispositius electronics prèps
Exemples d'aplicacions
Escambi de tarjetes personals electronicas en sarrant dos telefòns mobils
Contraròtle d'inventari en supermercats
Connexion entre dispositius d'un burèu (Pcs, imprimeiras, èca.) dins d'una meteissa bastissa o dins bastissas prèpas
Connexion de periferics (teclat, ratolí, èca.) a una PDA dins la meteissa abitacion
Sensors Que accionen de mecanismes dins lo mond de l'agricultura
Transferéncia d'archius entre un telefòn mobil e una PDA
Figura 3: Taula comparativa de las desparièras tecnologias de comunicacion sens fils

Comparason amb Bluetooth[modificar | modificar la font]

Bluetooth es un protocòl de comunicacion de corta portada amb naut nivèl de seguretat. Foguèt desvolopat per Telecom Vendor Ericsson. Opèra a la banda ISM (Indústria de la Sciéncia e la Medecina sens licéncia), qu'es de 2,4 GHz. Bluetooth Es una comunicacion basada en paquets amb l'arquitectura de Master e Slave e se pòdon connectar fins a sèt dispositius a l'encòp.

NFC Trabalha amb de velocitats inferioras a aquestas ofèrtas per Bluetooth, mas consoma fòrça mens d'energia e demanda pas l'apàriament prealable dels dispositius.

Lo temps de configuracion de NFC es mai rapid que lo de l'estandard Bluetooth. Puslèu que de realizar de configuracions manualas per identificar los dispositius, la connexion entre eles es establida de forma gaireben automatica: unes 0'1 segondas.

NFC opèra a 13,56 MHz e pòt trabalhar amb de velocitats de donadas de fins a 424 kbps, alara que lo Bluetooth opèra a la frequéncia de 2,4 GHz e lo taus maximal taxa es de 2.1 Mbps. Bluetooth pòt trabalhar a unas distàncias compresas dins un rai de fins a 10 mètres, alara que NFC es dessenhada a trabalhar a de distàncias d'unes 20 cm. Aquó poiriá semblar un ponch negatiu per la tecnologia NFC, mas aquel fach redusís la probabilitat de d'intercepcions non desiradas. Aquò la fa mai adaptada a de zònas ont i a fòrça gents amb de dispositius del mèsme tipe, donc que la correlacion d'un senhal amb lo dispositiu de transmission fisica (e per extension amb lo sieu usatgièr) es malaisida.

A subjècta de la consomacion d'energia, NFC n'utiliza mens que los dispositius Bluetooth, e subretot quand los dispositius son pas alimentats (per exemple, un telefòn mobil que seriá apagat) aquesta consomacion aumenta considerablament, alara qu'alimentar las etiquetas passivas demanda d'energia.

Organismes, estandards e projèctes[modificar | modificar la font]

Estandards[modificar | modificar la font]

La tecnologia NFC foguèt estandarditzada per ISO/IEC (International Organization for Standardization/International Electrotechnical Comision), ETSI (European Telecommunications Standards Institute) e ECMA (European Computer Manufacturers Association). Aquestes estandards especifican los esquèmas de modulacion, codificacion, velocitat de transferiment e lo format de la trama de l'interfàcia de radiofrequéncia per dispositius NFC, e tanben los esquèmas de inicializacion e de las exigéncias del contraròtle de collisions pendent l'inicialitzacion del procès de comunicacion. Definisson tanben lo protocòl de transpòrt, e tanben los metòdes d'activacion de protocòl e d'escambi de donadas.

Forum NFC[modificar | modificar la font]

En 2004, un ensems d'entrepresas internacionalas, lideradas per Nokia, Sony e NXP Semiconductors, constituiguèron lo NFC Forum, una organizacion sens tòca lucrativa e la mission que n'es preparar l'usatge de la tecnologia NFC desvolopant d'especificacions, assegurant l'interoperabilitat entre dispositius e servicis e informant lo mercat sus aquesta tecnologia. En junh de 2013 lo Forum NFC dispausava del supòrt de 190 entrepresas associadas.

Alternativas amb MicroSD e SIM[modificar | modificar la font]

Que los usatgièrs de telefòns mobils non equipats de nièras o tecnologia NFC pòscan dispausar de sos servicis se creèron una sèria de dispositius complementaris coma las cartas MicroSD o las SIM. Caldriá de las incorporar a quin telefòn mobil que siá, quin que siá son sistèma d'expleitacion, e d'apondre una aplicacion dessenhada per gerir aquel novèl element. Pasmens, lo taus de remplaçament dels terminalas es tan rapid que sembla pas necessari de se consacrar fòrça a resòlvre aqueles problèmas.

Autres organismes[modificar | modificar la font]

  • Organismes coma lo GSMA (GSM Association) son tanben implicats dins diferentas iniciativas, assegurant l'interoperabilitat globala dels servicis NFC o promovent la forma de pagament mejançant de dispositius mobils.
  • StoLPAN
  • SCP (Smart Cardet Platform)
  • GlobalPlatform
  • EMVCo

Comoditat e avantatges[modificar | modificar la font]

L'evolucion de la tecnologia RFID dins l'airal de l'NFC a donat luòc a un ensems d'aplicacions realas que son non solament tecnicament realizablas mas tanben comercialament viablas. NFC Ofrís una relacion còst-benefici apropriat al mercat tecnologic actual e complís amb los estandards acordats internacionalament. Lo principal atrach de la tecnologia NFC es que permet diferentas formas de comunicacion e transaccions d'un biais fòrça comòde e intuitiu per l'usatgièr. Al respècte d'aquesta simplicitat d'usatge, se pòt establir una analogia amb los autres dispositius d'usatge quotidian coma aqueste per exemple de quichar un interruptor o dobrir una pòrta. Atal que, podèm dire qu'aquela tecnologia ofrís lo servici desirat a l'usatgièr mejanç d'accions simplas coma "tocar" o "sarrar" un dispositiu NFC a un autre, permetent atal l'usatge de quin servici que siá o l'interaccion electronica amb de gents de totas las edats o capacitats.

Aspèctes de seguretat e vulnerabilitat[modificar | modificar la font]

NFC ofrís una seguretat intrinseca a causa del limitat rai de comunicacion entre iniciator e la cibla (unes centimètres). Atal, quitament s'aquò fa dificult lo fach de panar d'informacions, de cap de baias se garantís qu'una comunicacion via NFC pòsca pas èsser raubada. Unas de las menaças mai comunas son las mencionadas en seguida:

  • Espionatge e escotas secrètas
  • Modificacion de donadas
  • Ataca de transmission
  • Corrupcion de donadas
  • Ataca de l'Òme del mièg
  • Donadas sens chiframent
  • Pèrda o panatòri
  • Insercion de donadas

Garantir la seguretat de las transmissions de donadas per NFC exigís la cooperacion de fòrça partidas importantas dins d'aquel projècte: los provesidors dels dispositius deuràn aparar encara mai fòrtament los terminals amb una fòrta criptografia e de protocòls de autentificacion; los clients o d'usatgièrs deuràn far un excellent usatge de contrasenhas e antivirus e se caldrà tanben vigilar a la bona mantenença e a la seguretat dels sistèmas de transmission utilizats.

Aplicacions[modificar | modificar la font]

Existisson fòrça aplicacions de NFC que se pòdon gropar en tres grands grops segon sa fin principala:

Demanda de servici[modificar | modificar la font]

Aquelas aplicacions consistisson al fach que l'usatgièr tòque amb son dispositiu NFC (per exemple, un telefòn) una etiqueta NFC que s'encontra dins un luòc determinat. D'aqueste biais, l'etiqueta transferís al terminal una pichona quantitat de donadas (tèxt, URL, numèro de telefòn o quina autra informacion brèva) que permetràn a l'usatgièr de realizar una accion. Unes exemples d'aqueste tipe d'aplicacions:

  • Afichas intelligentes (smart posters) dins la via publica promovent un produch, servici, eveniment, eca. que donan una URL a l'usatgièr ont pòt obténer mai d'informacion sul produch o servici publicizat, o alara reservar las dintradas per l'eveniment.
  • Informacion addicionala sus produchs dins un comèrci quand l'usatgièr tòca un produch especific amb sonlo sieu dispositiu NFC.
  • Contraròtle de la temperatura o de la lutz d'una abitacion sens aver de se mòure del luòc ont la persona se trapa (amb d'etiquetas plaçadas sus de mòbles e que l'usatgièr pòt tocar amb son dispositiu NFC).
  • Registre de visitas realizat pel personal de gardia o seguretat d'una bastissa a mesura que fa la reconeissença rotinària per totas las zònas definidas dins lo local.
  • Etiquetas NFC personalizadas, ont l'usatgièr pòsca especificar una informacion que serà utilizada per d'autres dispositius quand se vòl utilizar son servici: per exemple, etiquetas que contenon de numèros telefonics e que son ligadas a de fotografias.

P2P: Peer-to-peer[modificar | modificar la font]

Aquel tipe d'aplicacions utilizan NFC coma mecanisme per establir la comunicacion entre dos dispositius qu'an de besonh d'escambiar de donadas.

  • Transmission de donadas dempuèi una camèra munerica a una estampadoira: mejanç NFC s'establís una connexion per Bluetooth qu'es ela que s'utiliza per transmetre las fotografias.
  • Escambi de cartas personalas mejanç una connexion Bluetooth establida per NFC.
  • Configuracion automatica d'una connexion Wi-Fi en luòcs publics: l'usatgièr tòca amb son telefòn mobil una etiqueta plaçada sus la taula que li transmet la configuracion de la ret e en seguidam tòca son ordinator personal per la configurar e començar la connexion.

Pagaments e crompa de bilhets e dintradas[modificar | modificar la font]

Aquel tipe d'aplicacions son aquestas que donèron subretot luòc als estandards NFC. Que dempuèi fa temps s'utilizavan las cartas sens contacte per unas transaccions comercialas e crompa de bilhets en mejans de transpòrt, la nòva tecnologia NFC foguèt definida per manténer la compatibilitat amb las aplicacions existentas. Unes exemples:

  • Pagaments en maquinas automaticas e parcmètres.
  • Consulta de credit en cartas pel transpòrt sens besonh d'aver d'anar dins un luòc especific per obténer aquesta informacion.
  • Pòrtamoneda electronica: realizar totas las transaccions comercialas en utilizant lo telefòn mobil, en evitant l'utilizacion de cartas plasticas.

Autras[modificar | modificar la font]

  • Videojòc per mobil
  • F2F
  • PayPal
  • Google Wallet
  • Document d'identitat
  • Carta d'accès
  • Automobila en pertatge
  • claus d'ostelaria

Telefòns equipats de l'NFC[modificar | modificar la font]

  • Android
  • Ovi store/S40 & J2ME
  • J2ME
  • Bada
  • MeeGo
  • BlackBerry
  • Windows Mobile 6.0
  • Windows Mobile 8.0
  • Windows Mobile 8.1

Referéncias[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

  • http://Www.nfc-forum.org/òme/
  • http://Www.xataka.com/moviles/nfc-que-se-y-para-que-sirve
  • http://sammyhub.Coma/2011/11/15/samsung-develops-secu-nfc-chip-for-secure-mobile-payments/
  • http://Www.xataka.com/accesorios/nfc-frente-a-bluetooth-tonto-lo-ultimo
  • http://Www.nfcon.es/2011/11/15/aplicaciones-de-la-tecnologia-nfc-segun-fujitsu-it-compass/
  • http://Www.xatakamovil.com/futuro/cuando-nfc-se-una-a-las-aplicaciones-de-internet-movil-sera-imparabla-entrevista-a-pedro-martinez-director-de-desarrollo-de-negòcii-de-nxp
  • http://Www.aplicacionesmovil.com/aplicaciones-celular/aplicaciones-nfc/
  • http://Www.finanzas.com/noticias/empresas/2011-12-02/610264_telefonica-selecciona-giesecke-devrient-para.html
  • ISO/IEC 18092:2004. ISO. .[1]
  • http://Www.nfcworld.com/
  • http://Www.nfcrumors.com/
  • http://Www.nfctimes.com/
  • http://Www.nfcnews.com/
  • http://Www.nearfield.org/
  • http://news.bbc.co.uk/1/i/technology/6168222.stm