RFID

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Fig.1 Xip Rfid "passiu" encapsulat en usatge pels unifòrmes e dins lo domèni texil. Resisténcia estudias per laveriás (veire 'sector texil').

L'Identificacion per Radiofrequéncia o RFID (de l'anglés Radio Frequency Identification) es un sistèma de cartas d'identificacion amb lectura sens contacte. Las aplicacions mai comunas son per exemple la substitucion dels còdis de barras e de las cartas magneticas.[1][2]

Foncionament[modificar | modificar la font]

Concèpte[modificar | modificar la font]

Se compausa d'un interrogator (o sistèma de basa que legís e escriu de donadas disponiblas) e un transmetor (que respond al interrogator). Lo foncionament basic es lo seguent:[3]

  1. Lo interrogator genèra un camp de radiofrequéncia, abitualament commutant una bobina a nauta frequéncia. Las frequéncias usualas de 125 kHz fins a la benda ISM de 2.4 GHz.
  2. Lo camp de radiofrequéncia genèra un corrent electric sus la bobina de recepcion del dispositiu, aquel senhal es rectificat e d'aquel biais s'alimenta lo circuit. Quand l'alimentacion ven sufisenta lo circuit transmet sas donadas.
  3. L'interrogator detècta las donadas transmesas per la carta coma una pertorbacion del quita nivèl de senhal.

Lo senhal recebut pel interrogator dempuèi la carta es a un nivèl de -60 dB en dejós deo portaire de transmission. Lo reng de lectura es abitualament entre los 30 e 60 cm de distància entre l'interrogator e la carta.

Tipe de interrogators:

  • Sistèmas amb bobina simple: la mèsma bobina servís a transmetre l'energia e las donadas. Son mai simples e bon mercat mas se deu téner besonh aver l'etiqueta fòrça près.
  • Sistèmas interrogators amb doas bobinas: una per transmetre l'energia e l'autra per transmetre las donadas. Son mai cars mas donan de nautas prestacions.

La màger part dels sistèmas utilizan una memòria EEPROM ont s'emmagazinan de donadas.

De sistèmas utilizan encriptafia de clau publica per aténher seguretat.

Podèm d'un autre costat trobar de sistèmas anticollision que permeton de legir diferentas cartas al mèsme temps. Dins lo cas ont diferentas cartas son pròchas de l'interrogator e que vòlgan transmetre al mèsme temps, se produirà una collision. L'interrogator detècta la collision e comanda que s'arrète la transmission de las cartas pendent un temps d'espera. Respondrà après a cada carta de biais separat mejanç un algorisme fòrça complèxe.

Frequéncias[modificar | modificar la font]

Benda Regulacions Portada Velocitat de donadas Seccion de la nòrma ISO/IEC 18000  Nòtas Còst aproximat per grands volums (2006) VOS $
120–150 kHz (benda LF) Sens regulacion 10 cm Bassa Part 2 Identificacion Animal, collection de donada usina $1
13.56 MHz (benda HF) Benda ISM

golbala

10 cm–1 m Bassa a moderada Part 3 Smart Cardets (ISO/IEC 15693, ISO/IEC 14443 A,B). Cartas de memòria pas totalament compatibla ISO (Mifare Classic, iCLASS, Legic, Felica ...). Cartas compatiblas ISO amb Microprocessor (Desfire EV1, Seos) $0.50 a $5
433 MHz (benda UHF) Short Range Devices 1–100 m Moderada Part 7 Aplicacions de Defensa, amb tags actius $5
865-868 MHz (Euròpa)

902-928 MHz (Nòrd America) UHF

Benda ISM 1–12 m Moderada a nauta Part 6 EAN, Divèrses estandards $0.15 (tags passius)
2450-5800 MHz (microondas) Benda ISM 1–2 m Nauta Part 4 802.11 WLAN, d'estandards Bluetooth $25 (tags actius)
3.1–10 GHz (microondas) Ultra Benda larga Fins a 200 m Nauta Pas definit demanda de tags Actius o semiactius $5 (aimat)

Aplicacions[modificar | modificar la font]

  • Fig.2 Talha d'un Tag RFID al respècte d'un gran de ris
    Etiquetas d'identificacion remplaçant los còdis de barras suls produchs, cartas, bagatges.
  • Identificacion d'animals.
  • Inventari automatic, contraròtle de fabricacion, identificacion de merças
  • Sistèmas antiraubament.
  • Contraròtle d'accèsses e d'immobilitzacion de veïculs.
  • Identificar lo mandadis de letras o paquets.
  • Identificacion de bagatges aerians.
  • Localizacion de documents.
  • Contraròtle de personas dangierosas.
  • Contraròtle de mainats pichons, per exemple dins de pargzs d'atraccions.
  • Identificacion de personas en discotècas.

Estat de l'art[modificar | modificar la font]

La frequéncia que s'utiliza mai a l'ora d'ara es la UHF. Lo motiu es que permet un reng de lectura màger que LH e HF (fins a 12 mètres) mercés a sa nauta frequéncia e, de mai, permetent d'èsser utilizada en grandas cadenas de distribucion e dins fòrça mai aplicacions practicas. A l'ora d'ara, se realizan una seria de melhoraments tecnologics per eliminar las limitas que pòdon melhorar la traçabilitat dels produchs.[4] Qualques exemples de melhoraments son:

  • Dessenh de l'antena del tag: Un dessenh precís permet obténer una melhor cobertura. Dins lo cas d'etiquetas passivas, segon lo fabricant, lo reng vària entre 30 centimètres e 5 mètres. Dins lo cas de las activas se pòt aténher de distàncias fòrça màgers.
  • Tag in population vs Tag in isolation: Lo cas ideal se produsís quand un tag es legit per un sol lector. Aquò se nomena tag in isolation. Mas dins lo mond real, se pòt trobar de multiplas etiquetas e de multiples lectors. Aquò provòca una seria d'interferéncias dins la transmission. Dins lo cas de multiples tags los melhoraments consistisson a desvolopar de mecanismes d'anticolision. Dins lo cas de multiples lectors, s'implementa una multiplexacion per frequéncia (FDMA) ont cada lector utiliza un canal de frequéncia diferent.
  • L'objècte que conten lo tag es un autre factor de prene en compte. Dins lo cas dels metals, las etiquetas demòran mutas a cuasa del quita metal. La solucion consistís en far de la superfícia metallica un plan de massa per l'antena del tag, de bias que son reng de lectura aumente. Per la rèsta dels materials s'utiliza una envolopa que permet la separacion entre lo tag e l'objècte.
  • Dins l'espaci memòria s'incorpora de bits d'usatgièr (User memory) per poder gardar d'informacion.
  • Melhoraments de seguretat: introduccion de camps de contrasenhals reservats a la memòria. Amb la version 2 UHF, son incorporats las comandas LOCK (evita la modificacion del contengut) e KILL (desactiva lo tag de biais que demòra mut, per exemple, après que lo consumator a crompar lo produch).

Un autre aspècte que la tecnologia RFID preten melhorar es la sieuna integracion amb d'autras tecnologias existissentas coma los NFC o las rets mesh dls captors. Dins lo cas del NFC ("Near Field Communication") que comença a èsser utilizar dins las transaccions de pagament, s'utiliza la RFID en la benda HF. D'autra benda, l'integracion de RFID amb las rets mesh permet que cada nos siá identificat e pòsca interagir de bias dinamic entre eles.

Risques[modificar | modificar la font]

L'usatge del RFID compòrta tanben de risques. Unes exemples son:

  • Pèrda de l'intimitat e de la libertat.
  • Mesa a disposicion de mejans per contrarotlar nòstras donadas mai personalas.
  • Possibilitat de difusion non contrarotlada de donadas.
  • Manipulacion de las donadas personalas de biais illegal.

Nièras Espionas[modificar | modificar la font]

Logo de la campanha anti-RFID de grop alemand de prevesença FoeBuD.

Lo tèrme nièras espionas foguèt introduch per Katrine Albretch e Liz McIntyre de l'Associacion Contra lo Denombrament dels Consumators e l'Invasion de la vida privada (CASPIAN).

Katrine Albretch e Liz McIntyre, descrivon la RFID coma una tecnologia qu'utiliza de nièras munusculas informatizada, mai pichons qu'una gran de sable per seguir d'objèctes a longa distància. Aqueles dispositius minisculs son nomenadas coma Nièras Espionas que son utilizada per l'espionatge.

Lo libre descriu lo mond de la RFID coma aqueste planificat per las grandas entrepresas internacionalas coma Wal-Mart, Procter & Gamble e d'agéncias governamentalas coma lo Servici Postal dels Estats Units d'America.

Los opausants de la RFID cridan l'atencion sus las nièras d'implantar suls umans nomenats Verichip e ​​creats per Applied Digital Solutions, Inc. E dins son plan per l'usatge dins las transaccions bancàrias introdusent un sistèma monetari sens argent.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • RFID: la polícia totala. Etiquetas intelligentas e espionatge electronic. Lo Tangram editorial, Barcelona 2011. EAN: 9788493846534
  • RFID: TECNOLOGIA, APLICACIONES Y PERSPECTIVAS. LIBERA NETWORKS Editorial, Málaga 2010.

Referéncias[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

  1. «What is RFID?» (en anglès). www.technovelgy.com. [Consulta: 15 maig 2017].
  2. «What is RFID? - EPC-RFID» (en anglès). EPC-RFID, 15-05-2017.
  3. «How RFID Works» (en angllès). HowStuffWorks, 05-11-2007.
  4. «RFID: TECNOLOGIA, APLICACIONES Y PERSPECTIVAS». whitepaper series, 2010, pàg. 13.