Comburent

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Se nomena comburent la substància que participa a la combustion. Lo comburent oxida lo combustible e aquel redusís lo comburent. Donc lo comburent es l'agent oxidant (se redusís) alara que lo combustible es lo reductor (s'oxida). Un comburent tipic es l'aire o l'oxigèn qu'el conten, i a tanben d'autres compausants quimics que pòdon agir de comburents coma lo fluor (F2) o dins una mendre mesura lo clòr (Cl2). Aquel tèrme s'utiliza per estenduda a quin mejan que siá que fa possibla l'ignicion o combustion.

Oxigèn[modificar | modificar la font]

Lo comburent mai corrent es l'oxigèn, se tròba sovent dins l'aire amb una concentracion en volum de gaireben de 21%. Totes los comburents se trapan dins los compausats d'oxigèn disponibles, jos forma forma d'oxigèn molecular dioxigèn (O2), ozon (O3), d'oxids (KNO3) o d'acids oxigenats que largan l'oxigèn al moment de la combustion. Perque se produsca la combustion es necessària la preséncia d'una proporcion minima d'oxigèn, que per mai sovent va de 5% a 15%.

En situacions ont existís pas oxigèn atmosferic, o quand se vòl una combustion fòrta e fòrça energetica, se pòt utilizar l'oxigèn gasós o liquid, coma es lo cas de las fusadas utilizadas dins los transpòrts especials, o alara per diferents tipes de comburents compausats. Per exemple per la combustion de la polvera dins d'una cartocha, l'oxigèn es portat per lo sal d'un oxoacid, coma lo nitrat de potassi o lo clorat potassi. Dintrant en contacte amb d'autras provòca una reaccion fòrtament exotermica.

Principals comburents[modificar | modificar la font]

 Proprietats del comburent[modificar | modificar la font]

Per las combustions contarotladas e mai complètas possiblas es necessari de prene en compte difrentas variablas fasent partida de la combustion, donc cal definir de pern abans unes concèptes ligats al comburent, çò qu'es l'oxigèn de l'aire:

Aire teoric o necessari: es la quantitat d'aire que conten l'oxigèn teoric.

Oxigèn teoric: son las mòlas (procediment intermitent) o la velocitat del debit molar (procediment de contunh) d'oxigèn que cal per realizar la combustion completa del combustible dins lo reactor, supausant que tot lo carbòni del combustible s'oxida per formar de CO2 e H2O.

Excès d'aire: es la quantitat d'aire en excès en mai del teoric o necessari per una combustion completa. Per o calcular se pòt utilizar las seguentas expressions:

% D'excès d'aire = (O2 que dintra al procediment - O2 necessari / O2 necessari) x 100

% D'excès d'aire = (O2 d'excès / O2 de dintrada - O2 d'excès) x 100

Per calcular d'aire teoric e aire en excès cal comprene los seguents concèptes:


a) L'aire teoric necessari per brutlar una cèrta quantitat de combustible depend pas de la quantitat que se brutla vertadièrament. Lo combustible pòt reagir parcialament e se pòt brutlar parcialament per formar de CO e CO2 mas l'aire teoric es aquel que serà necssari per reagir amb tot lo combustible per formar sonque de CO2.

b) La valor del percentatge d'aire en excès depend pas de l'aire teoric e de la velocitat d'alimentacion en aire e pas de quant d'O2 es consomat dins lo reactor.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]