Carlos Calderón Fajardo

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Carlos Salazar-Calderón Fajardo (Juliaca, Peró, 19 de mai de 1946Lima, 29 d'abril de 2015) foguèt un sociològ, jornalista e escrivan peroan. En 1979 ganhèt lo Prèmi Unanue per son primièr roman: La colina de los árboles.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Carlos Salazar Calderón Fajardo nasquèt a Juliaca, vilòta peroana de la region de Puno, en 1946 dins una familha de classa mejana. Tre son jovent acompanhèt son paire, un mètge militar per mantes endreches e vilas de Peró, çò que desvolopèt sa curiositat, e l'endralhèt puèi cap a l'escritura. Dins son adolescéncia coneguèt d'autres autors coma José María Arguedas o Juan Gonzalo Rose. Tre qu'acabèt son educacion segondària, foguèt mandat en Àustria per la familha per i estudiar la filosofia e aprendre la lenga alemanda dins la capitala, Viena. Pasmens durant aquel temps, agantèt la tuberculòsi e aguèt de passar un bèl temps dins un sanatòri. Un dels mètges que se trachavan d'el l'inicièt alara a la literatura alemanda e Salazar s'avodèt puèi a la lectura de Franz Kafka, Thomas Mann e mai divèrses autres autors alemands.

Tornat dins son país entamenèt d'estudis de sociologia a l'Universitat Catolica de Lima.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • La colina de los árboles (1980)
  • El que pestañea muere y otros cuentos (1981)
  • La conquista de la maravilla (1983)
  • Historia de verdugos (2006)
  • La noche humana (2008)
  • El fantasma nostálgico (2013)
  • Doctor Sangre (2014)