Camp de Dachau

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cadabres descubèrts dins un trin dau complèx.
Fotografia de presoniers durant la liberacion dau camp.

Lo camp de Dachau èra un camp de concentracion alemand utilizat durant lo periòde nazi. Premier camp creat per Heinrich Himmler lo 21 de març de 1933, demorèt en servici fins a sa liberacion per lei tropas estatsunidencs lo 29 d'abriu de 1945. Èra principalament destinat a l'internament deis oposants politics e dei resistents mai aculhiguèt tanben de judieus, de presoniers de guèrra sovietics, dei omosexuaus e de Tziganes. Au mens 32 000 personas i foguèron tuadas.

Après la guèrra, lo camp foguèt utilizat per lotjar de refugiats alemands fins a 1948 puei coma basa militara per leis Estatsunidencs fins a 1960. Venguèt alora per la seguida un memoriau dei crimes nazis e n'es, uei, un dei simbòls principaus.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]