Camomilha romana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Chamaemelum nobile

La camomilha romana (Chamaemelum nobile (L.) All.) es una planta erbacèa vivaça de la familha des Asteracèas.

La planta ten una utilizacion culunària e medicinala (subretot en tisana), e cosmetica. Se la deu pas confondre amb doas autras plantas medicinalas li ressemblant e tanben se pòdon nomenar« camomilha »: la pichona camomilha Matricaria recutita e la granda camomilha Tanacetum parthenium.

Aquesta espècia es originària de las regions de la faciade atlantica de l'Euròpa (Portugal, Espanha, França, Reialme-Unit, Irlanda) e d'Africa del Nòrd (Marròc, Argeria). Es dons pas indigèna en Itàlia al contrari de çò que son qualitatiu de « romana » poiriá daissar pensar.

Etimologia[modificar | modificar la font]

Lo nom de genre Chamaemelum es lo nom latin donat e la pichona camomilha (Matricaria recutita) per Plini lo Vièlh (H.N. 22, 53); ven del grèc χαμαι khamai « per tèrra, nan » e μηλον mêlon « poma » qu'a una odor de poma dich Plini (H.N. 22, 53). L'epitèta especific nobile es una flexion del latin nobilis « celèbre, nòble ».

Sinonims[modificar | modificar la font]

Flors de camomilha romana.

Chamaemelum nobile es lo nom scientific retengut uèi per la planta. Pasmens es tanben coneguda per son sinonim Anthemis nobilis, atribuit per Linné en 1735 (Species Plantarum). Cinquanta ans mai tard, lo botanista pemontés, Carlo Allioni la torna classificar dins lo genre Chamaemelum.

Autres sinonims nomenclaturals: Ormenis nobilis (L.) Coss. & Germ., Chamomilla nobilis (L.) Godr.

Lo nom de « camomilha romana » pòt induire en error sus son origina, qu'aquesta « espècia subatlantica, existís pas dins la region [Forcauquier en Provença] ont mai lo climat conven pas a sa cultura » (Lieutaghi, 1986). Lo botanista italian Matthiole dins De plantis Epitome utilissima decriu la planta coma solament cultivada dins los jardins mas comuna en Alemanha.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Camomilha romana, amb florons en majoritat ligulats (c)

Chamaemelum nobile es una planta erbacèa vivaça (emicriptofita) de 10  30 cm de naut,, agradablament perfumada. Al nivèl del sòl sortisson de tijas peludas, ramificadas dins la partida superiora (a la diferéncia de la matricària camomilha Matricaria recutita qu'a pas qu'una tija unica). Sas tijas son primièr jagudas per se quilhar enseguida. Pòdon s'acabar per de capituls florals odorants, solitaris.

De color verd blanquinosa, sas fuèlhas sessilas, de 1 a 5 cm de long, son 2-3-pennatisecadas de segments linearis, gaireben filifòrmes.

Lo capitul radiat, de 1,8 à 2,5 cm de diamètre, es format a la periferia, de florons ligulats blancs (ligul de 7-10 mm de long), femes, se cobrissent uns l'autres enrodant un disc de florons tubulats jaunes (a vegada absent). Un cultivar conegut dempuèi lo sègle XVIII possedís de foprs « semidoblas » o « doblas » (flore-pleno) e de fuèlhas sentant la poma. Es une planta esterila amb una majoritat de florons ligulats blancs que se multiplica vegetativament.

L'involucre pòrta de bractèas largament blancas, escarosas. Lo receptacle es conic; pòrt de palhetas tant longas que los florons tubulats (alara qu'aqueste de Matricaria recutita n'es desprovesida).

La florason se debana de julhet a setembre.

Los fruchs sont d'aquènis jaunencs, pichons e costelats (de 3 estrias), de 1 a 1,5 mm de long.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

  • Caracteristicas generalas:
    • Tipe d'inflorescéncia: capitul simpl o corimbe de capituls
    • Reparticion dels sèxes: ermafrodita
    • Tipe de pollinizacion: entomogama, autogama
    • Periòde de florason: junh a setembre
  • Grana:
    • Tipe de fruch: aquèni
    • Mòde de disseminacion: anemocòr
  • Abitat e espandiment:
    • Abitat tipic: pradas medioeuropèas, mesoidricas, pasturadas, sustrepejadas, de plana a montanha
    • Airal d'espandiment: atlantic

Distribucion[modificar | modificar la font]

La camomilha romana es indigèna en Euròpa de l'Oèst (Portugal, Espanha, França, Reialme Unit, Irlanda) e en Africa del Nòrd (Marròc, Argeria). Foguèt introducha e se naturalizèt en Euròpa Centrala e de l'Èst, en Austràlia e Nòva Zelanda e dins unas regions de l'America del Nòrd.

Se trapa pertot en Euròpa occidentala dins los sòls secs e sablencs rics en silici fins a 1 000 m d'altitud. En França, se pòt per exemple la trobar dins l'oèst e mai particularament en Anjau, que realiza mai de 90 % de la produccion francesa. Buta dins las pelencs sablonoses, al bòrds dels paluns dins gaireben tota la França levat dins l'Èst ont res rara o absenta, dins lo Sud-Èst e lo litoral mediterranèu. Es una adventiva en Belgica, Republica Chèca, Alemanha, Soïssa e Eslovaquia.

Es fòça cultivada en Belgica, França (Anjau), Angletèrra, EUA e Argentina. Es culhida la segonda annada e ten gaireben pas de flors liguladas.

Cultura[modificar | modificar la font]

Zonas de rusticitat: 4-9

Exposicion : solelh a semiombra

Sòl: pH 6,6 a 7,5, sec a fresc, sablenc, sòl paure, intolerant al sal, matèria organica. Remarca: assagatge regular

Multiplicacion: division de la mata, semenadas

Diferéncia entre las tres camomilhas medicinalas[modificar | modificar la font]

La camomilha romana es una planta vivaça, mai pichona (<50 cm) que la granda camomilha (<70 cm), a la fuèlhas destriadas en segments fòrça prims:

Camomilhas medicinalas
Matricaria recutita
matricària camomilha
Chamaemelum nobile
camomilha romana
Tanacetum parthenium
granda camomilha
Matricaria recutita - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-091.jpg Chamaemelum nobile - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-012.jpg Tanacetum parthenium - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-036.jpg
planta annuala vivaça vivaça
tija una tija
quilhada
mai d'unas tijas
jagudas puèi quilhadas
plusieurs tiges
dressées
fuèlhas 2-3-pennisecada 2-3-pennisecada 2-pennada
a 3-5 lòbs largs
receptacle sens palhetas amb palhetas sens palhetas
aquèni 4-5 còstas 3 estrias 6-8 còstas
indigèna Euròpa,
Africa del Nòrd,
Asia temperada
Regions atlanticas Euròpa de l'Èst e del Sud,
Asia temperada
lactòna
sesquiterpenica
matricina
camazulèna (h.e.)
nobilina partenolid

Composicion quimica[modificar | modificar la font]

Òli essencial de camomilha romana

La camomilha romana conten de lactònas sesquiterpenicas que li donan una amertuma. Per aquò, es mai pròche de la granda camomilha (Tanacetum parthenium) que de la matriària camomilha (Matricaria recutita).

Mas aquestas lactonas sesquiterpenicas son pas las mèmas: nobilina, 3-epinobilina, e derivats vesins, (alara que lo partenolid es lo compausant majoritari de la granda camomilha).

L'òli essencial es constituit per mai de 85 % d'estèrs mono- e bifoncionals d'acids e d'alcools alifatics en C4, C5 ou C6, eissits del metabolisme de la leucina, de l'isoleucina o de la valina: angelats, tiglats, metilacrilats... Conten tanben de monoterpèns (α- e β-pinèn, β-mircèn, limonèn...) mas los azulèns son presents sonqu'a l'estat de traças.

Al total, mai de 140 constituents foguèron identificats dins l'òli.

L'òli de camomilha romana es un liquid jaune palenc, d'odor doça e fruchada.

Constituents quimics de Chamaemelun nobile

(segon Bruneton, Csupor)

Lactònas sesquiterpenicas nobilina, 3-epinobilina e sos derivats
Estèrs

> 85 %

angelats d'isobutil, isobutirat d'isoamil, tiglats, metilacrilats, crotonoats, butirats de l'isobutanòl, del 3-metilbutan-1-òl, del 2-merilbutan-1-òl...
Acids (traças) acid angelic, acid isobutanoïc
Monoterpèn α- e β-pinèn, β-mircèn, limonèn, γ-terpinèn, p-cimèn, camfèn, (-)-pinocarvòna, (-)-trans-pinocarveòl
Autres constituents espiroetèr: trans- e cis-en-in-dicicloetèr,

acids-fenòls, comarinas
flavonoïdas: apigenòl-7-O-glucosid, apigenòl-7-O-apiosid, glucosid del luteòl

Òli essencial[modificar | modificar la font]

Son òli essencial es producha per distillacion amb vapor d'aiga de las flors. Es un òli essencila preciós, car unes 100 kg de flors per produire entre 400 ml e 900 ml d'òli essencial.

Sas proprietats son nombrosas: regeneranta, espasmolitica, antiinflamatòria, sedativa, antipruriginosa.

Proprietats farmacologicas[modificar | modificar la font]

Accion antiinflamatòria[modificar | modificar la font]

Al contrari dels capituls de la matricària camomilha, aquestes de camomilha romana contenon pas que de feblas quantitats d'azulèns e pas de derivats sesquiterpenics de tipe bisabolòl. L'activitat antiinflamatòria se cerquèt donc del costat dels polisacarids isolats de l'extrach aquós e testats sus l'edèma induch de la pata del rat. Los polisacarids injectats per la via intraperitoneala redusent l'inflamacion de 36-37 %. L'accion antiinflamatòria de l'òli essencia foguèt monstrada pel rat

Activitat antioxidanta[modificar | modificar la font]

L'òli de camomilha romana a una bona activitat antioxidanta. Quand se la determina pel metòde del blanquiment del β-carotèn, s'observa una enebicion significativa de l'efièch de radicals idroxil (Podsedek et al., 2009).

Usatge culinar[modificar | modificar la font]

Los capituls pòdon èsser utilizats per aromatizar d'ensaladas e de dessèrts. se pòt tanben se'n servir per preparar una tisana.

Usatge medicinal[modificar | modificar la font]

Capituls secs de camomilha romana

Sos principis actius son sos constituents polifenolics (acid fenòls, flavonoïds, procianidòls, comarinas); òli essencial, sesquiterpèns de sabor amara. Fòrça estudis recents confondèron la camomilha romana e la camomilha alemande Matricaria recutita, alara pauc de causas foguèron provadas al subjècte de camomilha romana.

Las flors (capituls) de camomilha romana (Chamomillae romanae flos) son tradicionalament reputadas tonicas, estomaquicas, antispasmodicas e analgesica. Pasmens, en Alemanha, segon la monografia de la Commission E (BAnz Modèl:Numéro du 25.11.93), pas cap d'indicacion terapeutica pòdon pas èsser envisatjadas.

En França, la Nòta explicativa de l'Agéncia del medicament admet qu'es possible de revendicar, per la flor de camomilha romana, las indicacions terapeuticas seguentas:

  • per via orala
    • tradicionalament utilizat dins lo tractament simptomatic de trebles digestius (borbolhs epigastrics, lentor a la digestion, eructacions, flatuléncia, diarèa) ;
    • coma tractament adjuvant de la compausanta dolorosa de trrbles foncionals digestius.
  • en usatge local
    • tractament d'ajuda adocissent e antipruriginós de las afeccions dermatologicas (talhs, escarraunhadas, fendilhas, fissadas);
    • en cas d'irritation o de gaina oculara degut a una atmosfèra enfumada, un esfòrt visual long, banh de mar o de piscina;
    • coma antalgic dins las afeccions de la cavitat bucalas o del farinx (collutòri, pastilla) ;
    • en banh de boca per l'igièna bucala.

La camomilha s'utiliza en infusion (tisana, inalacion), jos forma de colliri o collutòri, d'òli essencial. S'utiliza tanben en banhs, envelopaments, dins un cossin (pel solaç de las partidas malautas), en pomada e en inalacion. La camomilha existís jos forma de granuls d'omeopatia.

Usatge cosmetic[modificar | modificar la font]

En sonhs de beutat, es sovent presenta dins las locions, las crèmas, los shampongs (subretot pels cabèls blonds). Es tanbe utilizada tradicionalament coma colorant natural dels cabèls per ofrir un tinta blonda.

Referéncias[modificar | modificar la font]

Liens externes[modificar | modificar la font]