Blattaria

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Blaberus giganteus

Las babaròtas constituisson l'òrdre dels blattoptèrs (Blattaria — tanben Blattodea —).

La babaròta es un insècte de l'òrdre dels blattoptèrs que qualques espècias vivon en comensals amb l'òme, principalament dins las cosinas ont se noirisson de rèstas, rebuts e provisions.

N'i a environ 4000 espècias repartidas altorn de la planeta, que varian en forma, color e talha. Apareguèron sus la Tèrra, fa aperaquí 400 milions d'annadas.

En França, existisson quatre espècias introduchas en Euròpa al cors dels sègles darrièrs:

Classificacion[modificar | modificar la font]

Òrdre: dictioptèrs Familha: blattidats


L'animal el meteis[modificar | modificar la font]

Morfologia[modificar | modificar la font]

La talha dels adultes pòt variar d'1 a 5 cm. Lor còrs a una forma ovala, aplatida dorsoventralament.

Lor coloracion pòt anar de jaunastre a negre. Lo cap pòrta d'antenas longas e finas formadas d'un grand nombre d'articles. Las pèças bucalas son de tipe trissador. Lo torax es recobèrt al davant pel pronotum. Las babaròtas pòrtan dos parelhs d'alas, mas en general, se desplaçan sustot en corrent sul substrat. A l'extremitat posteriora de l'abdomèn, se tròba dos apendixes sensorials : las cercas.

Alimentacion[modificar | modificar la font]

La matèria vegetala mòrta es un element fondamental de lor noiridura, quitament lo papièr. Pòdon çaquelà èsser omnivòras.

Totas denadas, en particular las substàncias sucradas e los feculents las interèssan. Daissan una odor desplasenta suls aliments qu'embrutisson. Lor agrada la sang fresca o dessecada, los excrements, los escopits. Las babaròtas son susceptiblas de se noirir als despens de teissuts, de papièrs, de cadavres de lors congenères. Pòdon doncas trobar de noiridura dins los immòbles d'abitacion, e dins los locals ont s'estòca o se manipula de denadas.

Reproduccion[modificar | modificar la font]

La femèla pond fins a 8 pòchas contenent caduna fins a 40 uòus. Los uòus son incubats entre 20 e 28 jorns. La femèla pond alara de 1 a 4 ootècas (o còcas), podent conténer fins a 35 ninfas. Las larvas venon adultas en un centenat de jorns.

Vida[modificar | modificar la font]

A las babaròtas lor agrada l'escuritat. S'amagan quand lo jorn (la lutz) apareis. Dins los apartaments, recèrcan los recantons escurs cauds e umids. Sortisson lo ser per se noirir. Doncas, quand d'individús apareisson fortuitament descobèrts, en preséncia del jorn, lor nombre es grand, l'infestacion es avançada! A totes los estadis son omnivòrs e las larvas tant voraças coma los adultes. I a pas d'estadi larvar dins la babaròta perque es emimetabòla.

Particularitats[modificar | modificar la font]

Las babaròtas vivon dins los apartaments; son d'insèctes gregaris. Produson una feromòna d'agregacion. S'agís d'una substància odoranta incitant los individús d'una meteissa espècia a se recampar. De recèsses ont lors excrements son abondants apareisson. A aqueste endrech, los insèctes son en securitat. L'abondància dels excrements e de la feromòna indica a las babaròtas que lor amagatal es pas encara estat descobèrt per lors enemics (los abitants del lòtjament). Experimentalament s'obsèrva que las babaròtas se desvolopan mens lèu quand son isoladas. De mai, se noirisson plan mai en preséncia d'aquesta feromòna.

Las babaròtas vivon en grops pichons de tipe familial. Aquestes grops se compausan d'individús de meteissa edat e probablament nascuts de la meteissa maire. Dins las abitacions, aquestes grops s'acampan per formar de comunautats grandas de centenats o quitament de milièrs d'individús. Çaquelà, lo concèpte de ierarquia o d'especializacion dels prètzfaches es inexistent. Cada individú es autonòm.

Santat[modificar | modificar la font]

Medicaments[modificar | modificar la font]

Las babaròtas èran utilizadas dins la Grècia e la China anticas, coma medicaments.

Agents patogèns retrobats dins las babaròtas[modificar | modificar la font]

Grop Agents patogèns
Virus epatiti

poliomieliti

Bactèris

Escherichia coli, Mycobacterium leprae, Klebsiella pneumoniae, Proteus vulgaris, Pseudomonas aeruginosa, Salmonella spp. (dont S. typhi e S. typhimurium), Serratia marcescens, Shigella spp., Staphylococcus aureus, Streptococcus faecalis, Yersinia pestis

Campairòls

Aspergillus fumigatus

Protozoaris

Entamoeba histolytica

Elmintes

Enterobius vermicularis, Trichuris trichiura, Ascaris lumbricoides, Ancylostoma duodenale, Necator americanus

d'aprèp N.R.H. Burgess (1984)

Lucha contra las babaròtas[modificar | modificar la font]

Las babaròtas an una capacitat d'adaptacion fortassa, e s'acostuman de generacion en generacion als divèrses poisons prepausats per l'òme per sos repaisses. Cèrtas tendas utilizan l'odor de la femèla per atraire los mascles.

Modificacion de l'abitat[modificar | modificar la font]

Per contra-rotlar sul tèrme long la proliferacion de las babaròtas, cal redusir al maximum las fonts de noiridura, d'aiga e de recès necessaris a lor subrevida. Los locataris d'un immòble devon collaborar al programa de contra-ròtle per assegurar son succès. En efièch, los tractaments massisses amb d'insecticidas pòdon far migrar la màger part de las populacions vèrs los lòtjaments vesins.

Dins las bibliotècas (en defòra de las abitacions)[modificar | modificar la font]

Los produches fito-sanitaris regulators de creissença (RCI) e los insecticidas remanents pòdon èstre aliats. Lo RCI aplicat als luòcs infestats per las babaròtas, transforma lo darrièr estadi ninfal en un adulte qu'a las alas tòrtas e qu'es esteril. Lo metoprèn (Dianex) e l'idroprèn (Gencor) son correntament utilizats uèi.

Los atraches quimics son utils.

La màger part de las babaròtas son atrachas eficaçament per : l'atrach al propoxur (atrach Baygon a 2 % per babaròtas) e la pasta d'acid boric (MRF 2.000 Blue Diamond).

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]