Bernardino Drovetti

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Bernardino Drovetti

Bernerdino Michele Maria Drovetti (Barbania, Piemont, lo 4 de genèr de 1776-1752) avocat, aventurèr e egiptològ italian, diplomata francés e òmi politic egipcian qui acompanhè l’armada de napoleon durant Campanha d’Egipte e, un còp vadut consul de França en Egipte que he tot çò qui podó entà aquesir artefactes arqueologics per har pravar la soa collecions egiptologica qui, fin finala, acabè partatjada mei que mei enter las colleccions deus musèus egiptologics deu Lovre, de Berlin e de Turin.

Temps de Mainatge[modificar | modificar la font]

Bernardino Drovetti qu'èra lo segond hilh de Anna Vittoria Vacca e d'un avocat Giorgio Francesco Drovetti. Qu'avèva un gran hrair, Giuseppe, avocat tanben, un frairòt, luigi, curat, e ua sòr. Qu'arrecebó ua educacion de las bonas en lo Collegio delle Provincie abans d'estudiar lo dret a l'Universitat de Turin.

L'aventura napoleonenca[modificar | modificar la font]

Com Piemontés, Drovetti qu'obtiengó la nacionalitat francesa. Que's juntè dab l'armada francesa durant la Campanha d'Italia en bèth vàder ajudant deu Marescau Murat. En 1801 qu'èra ministre de la Guerra au Piemont e jutge a Turin dinc a 1803. Napoleon que'u mandé de cap a Egipte com Viceconso devath los òrdis deu Matthieu De Lesseps. Arron, que i demorè sol Conso quan de Lesseps tornè entà França. Com representant e dehensor deus interès economics francés, Drovetti qu'ensagè, e que s'escadó, a aquesir la hidança deu Pacha Mehemet Alí. Com tanhent deu Pacha, a despart de la soa grana influéncia diplomatica virada de cap a obtiénguer favors peus francés e suber los anglés, que participé activament e d'un biais apreciat dens los ahars de politica interna egipciana (educacion, economia, industria, santat). Que proheitè tanben d'aquesta posicion entà horucar Egipte per har l'aquesida d'artefactes egipcians de tot escantilh. Que mandè los sons òmis cercar per eth, en tot virar se las entà travar los plans d'autes europèus entà aquesir çò que volèva e, sustot, en emplegats meians considerats com eresias per l'arqueologia moderna (croishida de las estatuas entà las poder carrejar, utilizacion d'explosius, eca). Chic a chic lo consolat de França a Alexàndria, dab la colleccion personau de Drovetti, que vadèva musèu e qu'èra a còps vesitat com tau.

Las colleccions[modificar | modificar la font]

La soa purmèra colleccion que ho jutjada tròp cara (400 000 liuras) peu rei Loís XVIII (a maugrat de l'intervencion de Joan Francés Champolion qui avó totun lo parat de l'estudiar). Aquesida peu Duc de Savòia, que vadó la colleccion deu Musèu de Turin. Enter las soas pèças, de segur, que conta lo Canon Reiau de Turin. Fin finala, Champolion que sabó virar se las entà qui lo rei Charles X e crompesse la dusau colleccion, uei au Lovre. Ua tresau garba que ho aquesida, en 1827, peu Rei de Prússia Fredrich Wilhelm IV sus recomandacion de l'egiptològ aleman Karl Richard Lepsius entà fenir, en 1836 au Musèu de Berlin. Com exemple deu poder d'infléncia de Drovetti, un còp que l'egiptològ britanic e volèva har l'aquesida d'ua estela (coneguda com lo Decret de Canòpe, arrevirada come la Pèira de Roseta) Drovetti que travè l'operacion diplomatica britanica en tot convéncer Mehemet Alí de l'auherir au rei de França per que cadesse enter las mans de Champolion.

All Gizah Pyramids.jpg Portal Egiptopèdia
Accedissètz dirèctament als articles de Wikipèdia concernent l'Egipte antica :

Istòria | Geografia | Organizacion politica | Faraon | Art | Mitologia | Dius | Vida vidanta | Bibliografia | Egiptològs | Lexic