Vejatz lo contengut

Benasc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Benás)
Infotaula d'entitat administrativaBenasc
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialBenasque/Benás[1][2]
Administracion
EstatEspanha
Comunautat autonòmaAragon
ProvínciaProvíncia d'Òsca Modifica el valor a Wikidata
CapitalaBenasc Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialaespanhòl
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas42° 36′ 17″ N, 0° 31′ 24″ E
Superfícia233,195637 km²[3] Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana1 138 m[4] Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala2 306[5] Modifica el valor a Wikidata ab. (2023 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat9,89 ab./km²
Gentilicibenasqués
benasquesa Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
Còdi postal22440 Modifica el valor a Wikidata

Sit webbenasque.es Modifica el valor a Wikidata

Benasc, oficialement Benasque/Benás[1] (en aragonés e benasqués: Benás; en espanhòl: Benasque[6]), es un municipi de la comarca de Ribargorça en Aragon. Es la principala vila de la val omonima.

Los lingüistas s'interessant a l'etimologia d'aquel toponim penjan en favor d'una origina, que s'acaba pel sufix -asco probablament non-indoeuropèa. Se poiriá citar egalament una lista de localitats s'acabant per las desinéncias -asco -asca, situadas dins los territòris de las populacions vasconas e liguras, coma Behaskane (Basses Pirenèus), Venasca (Vauclusa), Venascha (Coni), Benasco (Gènoa), Benaschi (Pàdoa).[7]

En efècte, Ballarín (1974: 159) afirma que los cercaires modèrns, avent localizat de nombroses establiments dins la region ocupada per aquel pòble [los Ilergets], tiben a identificar la forma ibèrica Vescelia amb l'actual toponim Benasque». Los primièrs documents fan pròva de la preséncia del -o final. Mantuna ipotèsi etimologica entorneja aquel toponim controvertit, qu'enumerarem aicí Ballarín (1972: p.104-105) abòrda la question de l'origina de Benasque e suggerís que, per d'unes, poiriá èsser d'origina basca, derivat de be, significant «al pè de», e asque, significant «limit o frontièra» (Cenac Moncaut).

La forma modèrna sembla es lo fruit d'una apocòpa normala en occitan, sul modèl del catalan.[8] En mai, de raprochaments fonetics pòdon èsser realizar sus l'evolucion similara del sufix galloroman -acu(m) derivat -ācon (< celtica comun -āko-) significant «luòc de, proprietat de», caracterizat per l'amuissiment de la -m finala e la casuda progressiva de la u atòna. Pasmens, las documentacions istoricas atèstan tre lo sègle x jos las formas latinas Benasco, Benascutum e ulteriorament Benasch.

Benasco, 947, 1015-1019, 1097-1104, 1279; Benaschum, 1006 o 1010; 1015?; Uenascu, 1015-1019, 1018; Benascu, 1015-1019?, 1018, 1019-1020, 1025, 1020-1043; Uenaschu, 1015-1019?; Benascho, 1015-1019?, 1193, 1194, 1200; Benascum, 1015-1019?, 1020-1035; Venascum, 1025; Uenascum, 1020-1035; Benascon, 1045; Benastg, 1172; Benasche, 1185; Benasch, 1213, 1225, 1381, 1385, 1397, 1575; Benasc, 1218; val de benasch, 1578, 1579; Benasque en 1580. [9]

La vila es traversada pel riu Éssera. Constituissi un munipic destacada dins la comarca de Ribagorça e es lo mai de septentrional de la Val de Benasc.

Lo tèrme municipal compren los nuclis de Cerler (Sarllé), lo vilatge mai naut de la val[10] e Ancils (Ansils), situat a 1.123 mètres d'altitud.[10]

Benasc a un climat de nauta montanha, amb d'estius cauds pendent la jornada e fresc la nuèit, e dels ivèrns freges, amb de temperaturas glacialas e de nèu sovent. Sa temperatura mejana annala es de 9 gras (a 1 138 mètres), una zòna generalament freja.

Lo benasqués es l'idiòma tradicional de la Val, a la confluéncia de l'aragonés, del catalan e de l'occitan gascon.

Articles connèxes

[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 1,0 et 1,1 Govèrn d'Aragon; Comission de Toponimia Aragonesa. ««Benasque/Benás»Según la Ley 12/2002, de 28 de mayo, de creación de la Comarca de la Ribagorza» (en espanhòl).
  2. «Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019» (en espanhòl). Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha, 8 de febrièr de 2019.
  3. URL de la referéncia: https://datos.gob.es/es/catalogo/a02002834-nomenclator-ano-20147.
  4. Afirmat dins: Gran Enciclopedia Aragonesa. Identificant Gran Enciclopedia Aragonesa: 2142. Data de consulta: 16 d'octobre de 2016. Lenga: espanhòl. Data de publicacion: 1977.
  5. Afirmat dins: Registre municipal d'Espanha de 2023. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2023.
  6. Institut Geografic d'Aragon. «Lista de Municipios en la provincia de Huesa» (en espanhòl). Nomenclátor Geográfico de Aragón. [Consulta: 18 de decembre de 2023]
  7. Coromines, Joan. «Benasc». vol. II. En: Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 425, 426. ISBN 84-7256-331-6.
  8. Coromines, Joan. «Onomasticon Cataloniae» (en catalan) p. 425, 426.
  9. Martín de Las Pueblas Rodríguez, Jesús. «Sobre la toponimia de la Val de Benasque» (en espanhòl) p. 143, 144, 145. Instituto de Estudios Altoaragoneses.
  10. 10,0 et 10,1 «Cerler», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.