Vejatz lo contengut

Batalha de Khalkhin Gol

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La Batalha de Khalkhin Gol es lo combat pus important dau conflicte frontalier qu'opausèt l'Union Sovietica e l'Empèri de Japon de 1938 a 1939 en Siberia. Se debanèt dau 1èr de julhet au 30 d'aost de 1939 e opausèt de fòrças relativament importantas amb mai de 60 000 òmes mobilizats dins lei dos camps. De mejans modèrnes (aviacion, blindats, artilhariá, etc.) foguèron tanben largament utilizats durant lei combats.

La batalha s'acabèt per una importanta victòria de l'Armada Roja que destruguèt la màger part dei fòrças japonesas. Aquò permetèt de reglar lei problemas frontaliers a l'avantatge dei Sovietics. Decidèt tanben lo govèrn de Tòquio de concentrar sa politica expansionista en direccion de l'Asia dau Sud-Èst e de l'ocean Pacific. Lei Sovietics poguèron donc menar la Guèrra Germanosovietica de 1941 a 1945 sensa se preocupar d'una guèrra còntra Japon fins a la capitulacion dau IIIen Reich. En despiech de son importància limitada, la batalha de Khalkhin Gol fa ansin partida dei combats pus decisius de la Segonda Guèrra Mondiala.

Causas e situacion generala

[modificar | Modificar lo còdi]

Una guèrra non declara entre l'URSS e Japon

[modificar | Modificar lo còdi]

Eiretier de l'expansionisme iniciat per Russia e Japon en Extrèm Orient a la fin dau sègle XIX, lo conflicte frontalier de 1939 entre lei dos país comencèt amb d'escaramochas menoras dins la província mongòla de Dornod durant l'estiu de 1938. Lei caps de l'armada de Kwantug son lei responsables principaus de l'agravament dei tensions. D'efiech, en 1938-1939, lo govèrn nipon èra devesit entre dos projèctes concurrents. Per l'emperaire Hirohito e una partida importanta de l'armada imperiala, l'ocean Pacific èra l'aisse d'expansion de privilegiar. Pasmens, aquela vision èra pas partejada per totei lei generaus e lei forças japonesas desplegadas en Manchoria, fòrça autonòmas, poguèron organizar d'atacas còntra l'URSS. L'idèa generala èra de testar l'armada sovietica e, idealament, de li infligir una leiçon per desvolopar mai l'influéncia japonesa en Mongolia e en Siberia.

Per lei Sovietics, l'objectiu iniciau èra de protegir sa frontiera orientala. Inquiet de l'expansionisme japonés dins la region, Estalin aviá plaçat de tropas dins la region tre 1931. Puei, prepausèt de negociar lo reglament dei problemas, mai recebèt ges de respònsa. Aquelei preparacions inquietèron lei Japonés e de personalitats coma lo generau Sadao Araki, ministre de la guèrra en 1931-1934, suggeriguèt mai d'un còp de menar una guèrra preventiva còntra l'URSS.

L'incident de la Mongolia Exteriora

[modificar | Modificar lo còdi]

Mau definit, lo traçat dei frontieras de Mongolia èra un bòn pretèxte per entraïnar un conflicte limitat entre Sovietics e Japonés. D'efiech, lei Japonés podián intervenir per defendre leis interès de Manchukuo, un Estat fantòche fondat en Manchoria per desguisar l'annexion de la region per Tòquio. De mai, Mongolia èra un quasi protectorat sovietic. Ansin, èra possible per lei dos camps de menar de combats sensa intrar oficialament en guèrra. L'afebliment de l'Armada Roja per lei purgas de 1937-1938 foguèt vist coma l'ocasion d'aprofichar per l'armada de Kwantung. Lo mespretz deis oficiers japonés per lei soudats rus, fondat sus la victòria japonesa de 1905, foguèt tanben un motor de l'entraïnament deis ostilitats.

Lo 1èr de julhet de 1938, lei Japonés conquistèron per suspresa un pòste frontiera mongòl dins la region dau lac Khasan. Pasmens, lei Sovietics organizèron una còntra-ofensiva vigorosa sostenguda per d'artilhariá e de blindats. Après 12 jorns de combats, lei dos camps negocièron un retorn au statu quo ante bellum. Dins aquò, lei Japonés decidèron d'intensificar lo conflicte en mobilizant de forças pus importantas. En fàcia, lei Sovietics preparèron lor defensa en renforçant discretament lor 57en còrs d'armada. Au contrari deis estimacions japonesas, aquela unitat, dirigida per lo futur manescau Georgii Zhukov, èra ben organizada e dispausava d'un còrs d'oficiers competents.

Lei movements preliminaris

[modificar | Modificar lo còdi]

A partir dau 11 de mai de 1939, lei Japonés comencèron d'atacar lei patrolhas de la cavalariá mongòla dins la region de Khalkhin Gol. Un batalhon japonés foguèt mandat per leis expulsar, mai trobèron de blindats e de canons per leis arrestar. Après de combats violents entre lo 28 e lo 30 de mai, deguèron se retirar. Pasmens, un còp de mai, l'armada de Kwantug decidèt de renforçar son ataca. Per aquò, mobilizèron 60 000 òmes e creèron una 6a armada per enquadrar leis unitats mobilizadas. En parallèl, lei Sovietics establiguèron una segonda linha de defensa. Au totau, capitèron de mandar 80 000 òmes, 500 carris, 600 avions, 500 pèças d'artilhariá e 4 000 camions. Persuadits d'obtenir una victòria aisada, lei Japonés detectèron pas l'importància d'aquelei forças e lor superioritat numerica. Ansin, l'ataca japonesa èra solament sostenguda per un centenau de blindats, 400 avions, 280 canons e 2 000 camions. De mai, aguèron de problemas de logistica ben pus importants que l'Armada Roja per avitalhar sei forças.

D'un biais generau, la batalha foguèt largament dominada per Georgii Zhukov e lei Sovietics. D'efiech, emborniat per son mespretz, lo generau Komatsubara e seis oficiers sota-estimèron de contunh son adversari. Persuadits de combatre un adversari feble e lèst per s'afondrar, ataquèron au centre e assaièron d'obtenir la victòria gràcias a la superioritat de sei « fòrças moralas ». Dins lo camp dei defensors, Zhukov calibrèt sa respònsa per atraire un maximom de fòrças japonesas tot en conservant de posicions defensivas sufisentas per gardar son equilibri. En parallèl, preparèt una còntra-ofensiva destinada a enceuclar e destrurre lei Japonés.

L'ataca japonesa

[modificar | Modificar lo còdi]
Soudats japonés passant lo riu Khalkhin Gol durant la batalha.

Dau 1èr au 25 de julhet, lei combats son dominats per leis atacas japonesas. Inicialament, l'armada imperiala avancèt dins la zòna contestant en atacant leis alas dau dispositiu sovietic e en passant, au centre, lo riu Khalkhin Gol (ò Halha en occitan). Rapidament, leis assauts se concentrèron sus la còla 733, una posicion auta situada a la confluéncia dei rius Halha e Holsten. Ben fortificada, permetiá de dominar una partida importanta dau territòri contestat. La premiera fasa deis atacas durèt fins au 12 e foguèt marcat per un desplegament creissent de l'infantariá e dei blindats japonés. Capitèron d'avançar, mai subiguèron de pèrdas importantas. En particular, lo 3, una còntra-ofensiva sovietica destruguèt la mitat dei carris japonés.

Entre lo 12 e lo 23, una pausa foguèt donc ordonada per Komatsubara per permetre l'installacion d'un maximom de pèças d'artilhariá. Aquò li permetèt de tornar atacar lo 23 e de redurre mai la preséncia sovietica dins la zòna contestada. Pasmens, l'armada imperiala se turtèt a de tirs de còntra-batariá eficaç e fòrça assauts japonés foguèron blocats per lei canons sovietics. Lo 25, aguent perdut de mejans importants, lei Japonés deguèron passar a la defensiva.

La còntra-ofensiva sovietica

[modificar | Modificar lo còdi]
Carris sovietics passant lo riu Khalkhin Gol.

La còntra-ofensiva sovietica foguèt organizada en tres fasas. Entre lo 25 de julhet e lo 12 d'aost, Zhukov simulèt una activitat intensa au centre amb lo mandadís d'un nombre important de messatges radiò. Depintavan una armada sovietica en dificultat en causa de l'amplor de sei pèrdas e de problemas d'avitalhament. Puei, entre lo 10 e lo 12, d'atacas d'infantariá foguèron dirigits còntra lo centre japonés. Lo caractèr desesperat d'aqueleis assauts confortèt Komatsubara dins sei pensadas. Pasmens, en realitat, l'ataca dau 10-12 d'aost aviá per objectiu de fixar l'atencion e lei fòrças japonesas au centre dau teatre d'operacions.

L'ataca vertadiera comencèt lo 20. Foguèt dirigida còntra lei doas alas e se turtèt a una resisténcia acarnada. Pasmens, lo 25, una partida importanta dei fòrças japonesas èran enceucladas dins quatre pòchis. Lo 26, lei Sovietics arrestèron una còntra-ofensiva menada per leis unitats demoradas a l'exterior. Puei, fins au 30, utilizèron son artilhariá per anientar lei tropas enceucladas. Lo rèsta de la 6a armada japonesa capitèt de se retirar e d'establir una linha de defensa. Reconoguèron la pèrda d'aperaquí 20 000, mai de documents descubèrts pus tard laissan pensar a de pèrdas totalas de l'òrdre de 45 000 òmes (tuats, dispareguts, bleçats e presoniers). Dins lo camp sovietic, lei pèrdas son estimadas a 10 000 mòrts e 15 000 bleçats.

Consequéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
Soudats japonés capturats.

Après sa retirada, Komatsubara èra pas descoratjat. Demandèt de renfòrç suplementaris per tornar atacar. Pasmens, aqueu còp, lo comandament centrau japonés s'i opausèt. D'efiech, èra susprés e turtat per l'amplor de la desfacha. De mai, aquela revirada aviá permés ai partisans d'una expansion en Asia dau Sud-Èst e dins l'ocean Pacific de s'impausar definitivament. Una alta-au-fuòc foguèt donc concluda lo 16 de setembre e la question frontaliera foguèt reglada amb la signatura d'un acòrdi validant la vision mongòla dau limit entre Mongolia e Manchukuo.

Aqueu combat frontalier aguèt una gròssa importància sus lo debanament ulterior de la Segonda Guèrra Mondiala. Inquiets de la feblessa de l'armada de Kwantug dins una region malaisada de defendre, lei Japonés refusèron d'intrar en guèrra còntra l'Union Sovietica en despiech dei demandas d'Hitler. En 1941, aquò permetèt a l'Armada Roja de mandar la màger part dei divisions siberianas dins la region de Moscòu per participar a la defensa de la capitala còntra leis ofensivas de la Wehrmacht. I aguèron un ròtle decisiu tant dins lei combats defensius que durant la perseguida dei formacions alemandas en retirada. Per lei Sovietics, lei combats de Khalkhin Gol mostrèron tanben la valor de Georgii Zhukov que venguèt pus tard un dei generaus pus importants de la Segonda Guèrra Mondiala.

Liames intèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (en) Alvin D. Coox, Nomonhan : Japan Against Russia, 1939, Stanford University Press, 1985.
  • (fr) Jean Lopez e Lasha Otkhmezuri, Joukov : L'homme qui a vaincu Hitler, Éditions Perrin, 2013.
  • (fr) Alain Lothian, « Khalkhin Gol 1939 un désastre japonais », Connaissances de l'histoire, n° 49,‎ octòbre de 1982.
  • (fr) Anne Lumet, Le pacte : Les relations russo-japonaises, Publibook, 2004.
  • (fr) Jacques Sapir, La Mandchourie oubliée : Grandeur et démesure de l'art de la guerre soviétique, Éditions du Rocher, coll. « Art de la guerre », 1996.
  • (fr) Michel Yakovleff, Tactique théorique, París, Economica, 2016.

Nòtas e référencias

[modificar | Modificar lo còdi]