Barca levantina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
La barca catalana Albada a tèrra 
Barca levantina (Sañes Reguart - 1796)

Lo tèrme barca levantina es lo genric per l'ensembles de la barcas de vela de diferentas regions, amb caracteristicas pròprias, e de trachs generals. Gausisson d'un grand prestigi per sas qualitats de mar, sa siloèta e velocitat e se conéis fins a las aigas americanas.

Lo nom de barca s’associava tradicionalament a una mena d’embarcacions mediterranèa de talha e de capacita variablas armejada d'un arbre unic e una vela latina, embarcacions que podián tanben se desplaçar a rem. Dins la Illlas Balearas, Valéncia e Catalonha la denominacion èra simplament barca. Los estrangièrs al territòri d’origina l'abjectivan: barca malhorquina, barca menorquina, barca valenciana, barca catalana.

Es una nau de pèsca tradicionala que s'utilisa per tota la còsta occidentala de Mediterranèa. Al sègle XIX, pels pescadors de San Francisco (o en general per totes los balenièrs) èra la classa de vaissèl amb un tipe d'aparelh ("catalan rig" o "catalan sail").[1][2]

Descripcion[modificar | modificar la font]

La longor d’una barca levantina va entre 4 m e 12 m, amb la capacitat variant en proporcion. Lo modèl tipic poiriá èsser de 6 mètres amb un equipatge de 4 personas –amb lo patron- naviga fòrça ben quitament vela e a rem.

Pòrtan una granda vela latina amb una superfícia que pòt aténher a la 90 m². L'empont de proa de l'embarcacion es dotat d'una corbadura importanta per poder deslotjar rapidament l'aiga que s'i pòsca dintrar. Lo popa es punchuda. Aquelas caracteristicas permeton de far fàcia a la doças brisas mediterranèas mas tanben als vents violentes coma la tramontana, caracteristica la còsta de Catalonha. En mai de la vela màger una barcas podavan issar una polacra; las mai grandas, una ploacre e un mast de mejana.

Istòria[modificar | modificar la font]

Las barcas son fòrça ancianas. I aviá de barcas (catalanas) dins la flòta l’estol de Jaume I per la reconquèsta de Malhòrca.[3]

Segon Joan Coromines se a referéncia a de barcas (catalanas) en 1271 (doana de Barcelona).

Las barcas catalanas èran nombrosas al començament del sègle XX, epòca que s'utilizavan per pescar al filet la sarda e l'anchòia. La Catalana donèt son nom a un quartièr de Marselha.

Particularitats navigacion amb una vela latina.[modificar | modificar la font]

La manòbra de la vela latina es pro complicada e pòt èsser perilhosa en cas de vent fòrt. Segon Joseph de Veitia Linage dons l’òbra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): “Tartanas...De velas latinas, mareage de levantiscos...los españoles Pas entienden aquel mareage”, fasent referéncia a la manòbra de las velas latinas. Lo senhor Veitia èra “Juez Oficial de la Reala Audiencia de l'Ostal de Contratación de las Indias”.[4][5][6]

Materiales de construccion tradicionals[modificar | modificar la font]

En mai de determinar la soliditat d’una embarcacion tradicionala, los materials de construccion determinan en partida d'autres aspèctes del dessenh e del comportament del vaissèl.

Fustas[modificar | modificar la font]

Quilha o carena de fau o de sorbièr. Quadres d'euse o d’olivièr. Adobatge de mèlze o de pins resinosos sens noses. Rems de fau.<meta /> Arbre de pin del país. Antena d'avets nordics.

Fèrre[modificar | modificar la font]

Per clavetar, lo fèrre cal èsser pas tròp doç, ni tròp acerat. Aquel de las fargas catalanas èra fòrça adequat. Las pèças essencialas èran las frachissas de l'empenta, fema e mascla.

Las carrèlas e d'autras partidas podiava èsser de bronze.

Calfatament[modificar | modificar la font]

Amb estopa de cambe e tusta.

Pintura de la còca[modificar | modificar la font]

La còca (nau) de las barcas actualas se pench de blanc e unas colors vivas dins la partidas liuras e dins las partidas banhadas dominan las colors verdas o blavas.

Segon lo testimòni de Vicente Blasco Ibáñez<meta /> e Joaquín Sorolla las barcas valencianas de son epòca se penchavan de negre per la partida banhada e de blanca al visible.

Vela[modificar | modificar la font]

De teissut mixte amb fial de cadena de cambe e trama de coton o simplament de coton. Las velas èran corurada amb de troces correspondent a la largor del teissut (unes 40cm). La forma èra triangulara amb doas o tres bendas de rises. Lo biais de talhar, cordurar e far las velas foguèt reculhit dins de tractats especializats.[7][8]

Cordatges.[modificar | modificar la font]

Pendent longtemps las còrdas èran de cambe. Endacòm mai s'utilizava d'autras fibras ( sisal, al Mexic; abaca, a las Filipinas ). Las còrdas èran la responsabilitat dels mèstres cordièrs.[9][10]

Posicion de l’arbre[modificar | modificar la font]

Los llaguts arboravan lo mast a la mitat de la còca, dins lo banc central, a diferéncia d’autra naus amb vela latina. Lo mast, de la meteissa longor qu'aquela de la barca, èra sensiblament clinat cap al davant (cap a proa).

Difusion geografica e de particularitats localas.[modificar | modificar la font]

Catalonha[modificar | modificar la font]

Llagut Amb vela latina en mediterranèa

En confirmant la denominacion, Catalonha foguèt l’origina de las barcas catalanas, e levantinas en general. I aviá de barcas amb vela latina en mediterranèu citadas dempuèi lo sègle I AbC, fòrça abans de l’arribada dels arabs. Un autre exemple tipic es lo mosaic de Kelenderis (de fin del sègle V), que mòstra una nau amb una vela gaireben triangulara e amb una benda de rises en formant un angle amb l’antena. E tanben èran sus las còstas catalanas dempuèi de temps fòrça ancians.

Illas Balearas[modificar | modificar la font]

Las barcas catalanas arribèron oficialament dins las Illas amb en Jaume I. Adaptèron los modèls originals als sieus besonhs. Las barcas balearas èran mens planas que las catalanas al fons. Las catalanas devián pausar sus la plaja sus la quilha alara que las malhorquinas e menorquinas podián s'acostat a un cai. dins las barcas balearas lo masrl s’arborava un pauc mai cap a la proa qu'en las barcas catalanas.

Valéncia[modificar | modificar la font]

Vela latina a la Albufera de Valéncia. Musèu Valencian d'Etnologia.

Al Valencian cal destriar entre dos tipes de barcas: las de mar dubèrta (fòrça semblables a las malhorquinas e catalanas) e aquelas de l'Albufera (mai planas e de pauc calat).[11]

Alguer e l'espanyoleta[modificar | modificar la font]

Una còpia de las menorquinas, navegavan fòrça ben e èran mai rapidas que cap d'autras. Aital nasquèt l’espayoleta (los malhorquins e catalans ses disián espanyols a l’Alguer).

Catalonha Nòrd. Las “barcas catalanas” de França[modificar | modificar la font]

Segon testimòni de Gourret (1894) i aviá fòrça barcas catalanas que pescavan per las còstas de Provença.[12] Escriguèt qu'aquelas barcas que pescavan al palangre desplaçavan 3 tonas, èran largas, calavan pauc e avián mièja tampa; arboravan un sol mast clinat cap a la proa; anavan fòrça ben a la vela e tanben al rem. Podián resistir de de mars gròssas e anavan luènh de las còstas. L'equipatge èra de sièis òmes.[13]

Segon Mr.Gourret los catalans s’establiguèron a Marselha lo 1721 e lo 1787 i aviá a Marselha 80 barcas catalanas que pescavan al palangre amb 480 marins. De fach la colonia catalana èra tan importanta per donar son nom al quartièr dels Catalans.

Un Rosselhonés foguèt l’iniciador de la recuperacion de las barcas catalanas.

Galícia[modificar | modificar la font]

A fins del sègle XVIII i aguèt una emigracion masissa de pescadors catalans cap a las còstas galhègas: entre 15000 e 17000. Ailà, amb sas barcas dominavan la pesca locala e las industrias consèrvas.[14][15]

De tipes de nai de Galícia imitavan los armegs latins de las barcas catalanas. Los falutxos de Mugardos per exemple, que seguissián lo modèl catalan original.[16]

Cuba e Carib[modificar | modificar la font]

A Cuba e Carib la vela latina i arribèt fòrça lèu. L’expedicion de Nicolàs de Cardona documenta, graficament e per escrit, la preséncia de tartanas, naus de vela latina fòrça semblablas als llaguts.[17] A l'epòca de liure comèrci amb America las barcas catalanas e los falutxos catalans comercials aguèron un ròtle essencial. La velocitat de las barcas catalanas permetiá son usatge coma vaissèls corrièr.[18]

Nòva Orleans (Luisiana, EUA)[modificar | modificar la font]

”Falucca” De pesca de San Francisco.

San Francisco (Califòrnia, EUA)[modificar | modificar la font]

Las nomenadas "feluccas" pausadas Fisherman's Wharf de San Francisco, lo 1891,èran en fach de barcas amb vela latina.[19]

Gibartar[modificar | modificar la font]

Illas Canàrias[modificar | modificar la font]

"Bote de Vela Canaria".

De regatas de “Vela latina canaria” se debanan regularament dempuèi fa fòrça ans sens que se'n sap l’origina precisa d’aquelas nimai de las embarcacions (“botes canarios”).[20]

Liguria[modificar | modificar la font]

La preséncia de barcas catalanas sus la còsta de Liguria es fòrça anciana. Al respècte del nautisme, la relacion dels llaguts catalans amb los “leudi” ligurs es acceptat pel expèrts.[21][22]

Croàcia[modificar | modificar la font]

FalkušA

Sus l’isla de Komiza (en l’actuala Croàcia) i aviá un tipe caracteristic de barca de pesca: la “gajeta falkusa” (o simplament “falkusa”).[23][24] Fòrça semblable al “llagut de doas velas” de las còstas de Valéncia, Balearas e Catalonha.[25]

Present e futur de las barcas amb vela latina[modificar | modificar la font]

Llaüt_Santa_Espina navigaira

L’usatge professional de las barcas de vela s'acabèt amb l’arribada del motor. ben abans de la guèrra civila espanhòla la pesca e las activitats de léser a vela se practicavan fòrça pauc.

En Catalonha i aviá de passionats qu'ensejavan de tornar amb la navegacion de vela latina, amb barcas de fusta restaurada. Per exemple amn l’editor Carles Barral.

Un autre exemple de retorn es la de la barca catalana Santa Espina, crompada e reparada pel senhor Clovis Alouges, President de l’Associacion Voile Latine de Cotlliure. Aquel llagut participèt a la Primièra Jornada de la Vela Latina e en la Primièra Amassada de Vela Latina. Aquela sòrta d'amassadas contunhan annalament.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Roger R. Olmsted; Nancy Olmsted; Allen G. Pastron San Francisco waterfront: report on historical cultural resources for the North Shore and Channel Outfalls Consolidation Projects.
  2. La Nature: Revue des sciences et de leurs applications aux arts et à l'industrie, 1897. 
  3. Dominique Valérian.
  4. Joseph de Veitia Linage.
  5. José Manuel Domínguez Vicente; Real Compañía de Impresores y Libreros del Reino (Madrid) Ilustración y continuación a la Curia filípica: trátase del comercio maritimo y tócanse muchas qüestiones del derecho publico... : tomo tercero. en la imprenta de don Gerónimo Ortega e hijos de Ibarra, 1790, p. 68–. 
  6. Sergio Bellabarba; Edoardo Guerreri Vele italiane della costa occidentale.
  7. Robert KIPPING.
  8. United States.
  9. Juan Oliveres ((Barcelona)).
  10. Marco Aurelio Vila.
  11. VV.
  12. Gourret, Paul; t Les pêcheries et les poissons de la Méditerranée (Provence).
  13. Gourret, Paul; t Les pêcheries et les poissons de la Méditerranée (Provence).
  14. José Domenéch Mira.
  15. José Domenéch Mira.
  16. Mariano de la Paz Graells y de la Agüera.
  17. Alvaro del Portillo.
  18. Sociedad Económica de Amigos del País (Cuba); Cuba.
  19. "La vela llatina a San Francisco
  20. ulpgc.es
  21. Octávio Lixa Filgueiras.
  22. Edoardo Bo. Il leudo rivano.
  23. Yossi Dotan.
  24. Marilyn Cvitanic.
  25. Bernetic, Vlado.