Article 155 de la Constitucion espanhòla de 1978

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'article 155 de la Constitucion espanhòla de 1978 —al Títol VIII (De l'organizacion Territoriala de l'Estat), Capítol tresen (De las Comunautats Autonòmas)— es un article que dota l'Estat Espanhòl d'un mecanisme constrenhent per obligar las comunautats autonòmas qu'acompliscan pas las obligacions impausadas per la Constitucion o d'autras leis, o qu'atemptan gravament a l'interès general d'Espanha, a l'execucion  forçada d'aquestas obligacions o a la proteccion del dich interès general.[1]

Lo precèpte s'inspira de la nomenada constencha federala (Bundeszwang), previst din l'article 37 de la Lei fondamentala per la Republica Federala d'Alemanha, coneguda coma Lei Fondamentala de Bonn (Constitucion alemanda). L'inspiracion pareis evidenta dins la quita redaccion de l'article 155, que correspond gaireben literal al precèpte constitucional alemand.[2]

Los redactors de la Constitucion, dins divèrsas declaracions realizadas dempuèi son aprobacion, negan que l'article 155 comprenguèsse la Magna Carta pensant a las situacions donadas en Catalonha o al Bascoat, mas de vertat foguèt un article ja polemic pendent son ellaboracion. Lo quite article, que d'en primièr auriá degut èsser lo 144, puèi lo 147 o lo 149, recebèt fòrça criticas de cada costat de l'espèctre politic.[3]

Article[modificar | modificar la font]

L'article 155 es redigit atal:[4]

Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas[5]

S'inspira de forma literala de l'article 37 de la Lei Fondamentala de Bonn (l'actuala Constitucion d'Alemanha), conegut coma la constrencha feberala (Bundeszwang), que ditz lo seguent:[6]

Si un Land complís pas los devers federals que la Lei Fonamentala o una autra lei federal li impausan, lo Govèrn Federal, amb l'aprovacion del Bundesrat, poirà adoptar las mesuras necessàrias per obligar lo Land al compliment d'aquestes devers mejan la constrencha federala. Amb l'execucion de las mesuras federalas constrenchas, lo Govèrn Federal o son representant a lo drech d'impausar d'instruccions a totes los Länder e a les autoritats d'aquestes.

Procedura e repercussion[modificar | modificar la font]

L'aplicacion de l'article 155 es pas immediata. Lo procediment es inclusit dins l'article 189 del Reglament del Senat espanhòl e la procedura pòt prene unes jorns o quitament de setmanas.[7] D'en primièr, es necessari que lo Govèrn faga un injonccion al president de la comunautat autonòma en question que la complisca, dins un delai determinat, unas mesuras especificas, motivadas o fondadas en drech, en detalhant en que consistís la violaciont que s'ascusa.[8]

Se la comunitat autonòma accepta pas las mesuras prepausadas, lo Govèrn cal enviar al president del Senat una proposicion amb las mesuras concrètas que se prepausan, que sián debatudas dins la Comission Generala de Comunitats Autonòmas. A son torn, lo Senat cal demandar al president de l'Autonomia las allegacions que considèra oportunas, e la proposicion finala se deu aprovar a la majoritat absoluda del plen.[9]

L'article 155 implica pas la suspension d'un autonomia de biais explicit, mas permet al Govèrn de donar directament d'instruccions a las autoritats d'aquela, la suspension d'acòrdis o resolucions de sos organs, l'aplicacion de mesuras economicas de blocatge o requisicion, o la suspension d'acòrdis entre l'Estat e l'autonomia.

Unes expèrts asseguran qu'existisson d'autras alternativas abans de recórrer a l'article 155, coma l'aplicacion de la Lei de Seguretat Nacionala[10] o la declaracion de l'estats d'alarma, d'excepcion o de sètge, contenguts dins l'article 116 de la Constitucion.[11][12][13]

Diferéncias amb l'article 116[modificar | modificar la font]

L'article 155 de la constitucion espanhòla, tala e coma foguèt desvolopat pel legislador, se diferéncia de l'article 116 per la supression dels dreches fondamentals. L'article 116, es aqueste que regula los estats d'alarma, d'excepcion e sètge. Aqueles tres estats, totjorn jos autorizacion o ratificacion del Congres dels Deputats, s'aplican a de situacions d'extrèma gravetat consequéncias de catastròfas naturalas, caumas que tòcan a nivèl sanitari, de seguretat, eca. e/o a problèmas d'òrdre public. Quand s'aplica, que siá de forma limitada o generala, existís una restriccion de dreches fondamentals e l'armada espanhòla pòt assumir l'autoritat. dins l'Estat espanhòl, l'article 116 foguèt utilizat pas qu'un còp, quand lo govèrn socialista de José Luis Rodríguez Zapatero activèt l'estat d'alarma per militarizar los contralaires aerians espanhòls qu'enran en cauma e que s'èra saturat l'espaci aerian espanhòl.[14][15]

Per contra l'aplicacion de l'article 155, supausa pas la restriccion de dreches fondamentals mas que las mesuras devon menar a far tornar a la legalitat la quita comunautat autonòma.[16]

Aplicacion[modificar | modificar la font]

Se l'article 155 s'es pas aplicat jamai a causa de son caractèr excepcional e extrèma, l'injonccion al president d'una comunitat autonòma, prealable a l'aplicacion de l'article 155, s'es realizat per doas escasenças:

Canàrias en 1989[modificar | modificar la font]

En febrièr de 1989, lo govèrn de Felipe González mandèt una injonccion al president de Canàrias, Lorenzo Olarte, per aver pas aplicar lo descret aranzelari als produchs venet de Comunitat Europèa, causa qu'implicava un retalh del regim economic e fiscal de l'archipèl. Lo Govèrn canarian respondèt a l'injonccion e, doncas, foguèt pas necessari d'aplicar l'article.[17][18]

Catalonha en 2017[modificar | modificar la font]

En Octòbre de 2017, lo govèrn de Mariano Rajoy faguèt una injonccion al president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont, que faga clar se sa declaracion politica al Parlament de Catalonha après lo referendum del 1 d'octòbre èra una declaracion d'independéncia. Lo Govèrn catalan refusèt de respondre a l'injonccion del Govèrn espanhòl. Dissabte 21 d'octòbre de 2017 Mariano Rajoy faguèt una declaracion institucionala après un conselh de ministres extraordinari, ont s'anoncièt una imminenta aplicacion de l'article. Dins son intervencion diguèt que son govèrn destituiriá lo President de la Generalitat, lo vicepresident Oriol Junqueras e totes los conselhièrs. Segon Rajoy, a comptar de l'aplicacion del 155 la Generalitat agiriá "jols òrdres dirèctes dels organs o autoritats creats o designats pel Govèrn. Atal aplicariá tanben la nautas cargas de la generalitat e prendrà lo contraròtle de las entrepresas publicas catalanas. D'un autre costat, las foncions del Parlament de Catalonha demorarián redusidas e seràn censurat quin debat politic que siá rebèl al 155. Lo còrs de Mossos d'esquadra passará jos dependéncia d'una autoritat estatala, totes los impòstes serán controtlats pel govèrn central, se castigará los foncionaris que complisson pas las indicacions dels nòus gestionaris e se prendrá lo contraròtle dels mejans de la corporacion catalana de mejans Audiovisuals.[19]

Lo 23 d'octòbre, lo Senat espanhòl creèt una comission procedurala per l'aplicacion de l'article. Es formada de 27 membres: 15 del Partido Popular, 6 del PSOE, 2 de Unidos Podemos, 1 del PNV, 1 d'ERC, 1 del PDeCAT e 1 del Grop Mixte (UPN). Se destaquèt la manca de representacion del PSC e de Ciutadans.[20][21]

Autres en 2017[modificar | modificar la font]

Lo meteis octòbre del 2017 diferents pòrtavoses del Partit Popular mencionèron que caldriá benlèu aplicar lo meteis article a d'autras comunautats autonòmas de l'Estat. De delegats del govèrn espanhòl en Castelha demandèron l'aplicacion del meteis en Castelha-la-Mancha Aquelas declaracions faguèron que lo president de la comunautat, Emiliano García Page, demandèt.[22] Pauc après, Ana Beltrán, Presidenta del PP en Navarra, demandèt que s'aplique a  laNavarra que, segon Bertrán, "La conducha del Govèrn en Catalonha se pòt extrapolar en Navarra: ambedos govèns pretendon qu'una minoritat aclapa una majoritat no nacionalista".[23] Alfonso Alonso, ex-ministre de santat e President del PP al Bascoat, demanda una possibla aplicacion del 155 a Euskadi.[24]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Arroyo, Antonio «Tribuna | Herramientas de la Constitución» (en es). EL PAÍS, 11-11-2015.
  2. «Sinopsis artículo 155 - Constitución Española» (en es). [Consulta: 21 octubre 2017].
  3. «¿Qué dice exactamente el artículo 155 de la Constitución?» (en es). La Voz de Galicia, 03-11-2015 [Consulta: 21 octubre 2017].
  4. «Título VIII. De la Organización Territorial del Estado - Constitución Española» (en es). [Consulta: 21 octubre 2017].
  5. Se una Comunautat Autonòma compliriá pas las obligacions que la Constitucion o otras leis l'ignorant, o agiriá de biais qu'atengue gravament a l'interés general d'Espanha, Lo Govèrn, après injonccion del President de la Comunautat Autonòma e, dins que s'i responda pas, amb l'aprobacion de la majoritat absoluda del Senat, podrà adoptar los mejans necesaris per obligar aquela qu'acomplisca de biais forçat las dichas obligacions o per la proteccion del dich interés general. Per l'execucion dels mejans prevists dins lo sistèma precedent, lo Govèrn poirà donar d'instruccions a totas las autoritats de las Comunautas Autonòmas
  6. Ley Fundamental de la República Federal de Alemania.
  7. Ramírez, Daniel «¿Qué es el artículo 155? ¿Acabará con el Gobierno de Puigdemont?». El Español, 04-10-2017.
  8. A. CARPIO, JOSÉ «Qué dice realmente el artículo 155 de la Constitución (y no es suspender la autonomía)». rtve, 02-10-2017.
  9. España, Senado de. «DetallesReglamentoSenado» (en es). [Consulta: 21 octubre 2017].
  10. FLORES, DANIEL «La Ley de Seguridad Nacional, una opción intermedia y más ágil contra la declaración de independencia». rtve, 06-10-2017.
  11. «¿Existen alternativas al 155?» (en es). ELMUNDO.
  12. González, Miguel «El Gobierno estudia combinar el artículo 155 con medidas extraordinarias» (en es). EL PAÍS, 09-10-2017.
  13. «Articulo 116: ¿Qué es y cómo se aplica en la Constitución?». La Vanguardia.
  14. «El artículo 116 que estudia el Gobierno contra la independencia: suspensión de derechos fundamentales» (en es-es). eldiario.es [Consulta: 23 octubre 2017]. }}
  15. ÁLVAREZ, A. MARS, Á. ROMERO, P. «El Gobierno declara el estado de alarma y moviliza a los controladores» (en es-es). EL PAÍS, 04-12-2010 [Consulta: 23 octubre 2017].
  16. Pérez, Fernando J. «El artículo 116: los estados de alarma, excepción y sitio» (en es). EL PAÍS, 10-10-2017.
  17. País, Ediciones El «El Gobierno canario retrasa la aplicación del desarme arancelario para la CE» (en es). EL PAÍS, 29-03-1989.
  18. «El farol que casi le cuesta a Canarias el artículo 155» (en es-es). abc.
  19. Díez, Rafa de Miguel, Anabel «Rajoy toma el control de la Generalitat» (en es). EL PAÍS, 22-10-2017.
  20. País, El «¿Quién es quién en la comisión del Senado que decidirá sobre el 155?» (en es). , 23-10-2017 [Consulta: 23 octubre 2017].
  21. Colomé, Iñigo Domínguez, Jordi Pérez «Ciudadanos y Montilla se caen de la comisión del Senado para el 155» (en es). , 23-10-2017 [Consulta: 23 octubre 2017].
  22. «El delegado del Gobierno en Castilla-La Mancha pide aplicar el 155... en Castilla-La Mancha» (en es-es). El Huffington Post, 20-10-2017.
  23. «El PP también amenaza con el artículo 155 en Navarra y ya van tres». La Vanguardia.
  24. «El PP advierte de que Euskadi tiene los “ingredientes” para ser como Catalunya». La Vanguardia.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

«Título VIII. De la Organización Territoriala del Estado». Constitución Española.