Arnaut Esquerrièr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Mòrt vèrs 1470, notari, tresaurièr del Comtat de Fois.

Sa vida[modificar | modificar la font]

Sabèm pas res del seu lòc o de la seva data de naissença. Sa lenga fa pensar qu'èra del Comtat de Fois, benlèu de la val d'Arièja. En 1445, es notari e tresaurièr del comtat. Es per aquela causa que lo Comte l'apèla per li defendre sos dreits. En 1443, de fait, lo rei de França Carles VII a contestat a Gaston IV (lo qual veniá de l'ajudar a bandir los Angleses de Gasconha) lo títol de «comte de Fois per la gràcia de Dieu». Esquerrièr es alavetz encargat per lo Comte d'ordenar los archius comtals que son a la seva gàrdia al castèl de Fois per que Miquèl del Vernís, autre foncionari comtal qu'aviá ja ordenat los archius pels comtes d'abans, pòsca escriure un memòri mostrant que los comtes de Fois an aquel títol dempuèi l'origina. Del Vernís escriurà lo seu memòri mas Gaston IV renonciarà tot sol al títol fàcia a l'entèstament del rei. A partir de 1446, Esquerrièr e del Vernís son cargats de percórrer tot lo Comtat per ne far la «reformacion domaniala» (recensament dels dreits e cresanças que ten lo Comte sus las divèrsas comunitats, gents e institucions). En 1454, qu'es totjorn tresaurièr del Comtat ja que balha amb aquel títol 400 escuts per la construccion de l'arcada granda del pont d'Arièja a Fois. Puèi qu'es privat un temps de la seva notaria e de la seva carga de tresaurièr que torna prendre abans 1459. Qu'es d'aquel temps qu'escriu la seva Cronica. Morís probable après l'annada que finís la seva Cronica (1461) e abans la mòrt del seu senhor, lo comte Gaston IV de Fois-Bearn.

Son òbra[modificar | modificar la font]

La Cronica d'Arnaut Esquerrièr conta l'istòria dels Comtes de Fois (amb un relat de las originas del Comtat dempuèi lo martiri de Sant Volsian). Acabada e dedicada al Comte lo 11 de mai 1456, es perseguida aprèp per anar dusca a 1461. Foguèt escrita dins un occitan classic, lengadocian pirenenc sens fòrça gasconismes. Del meteis temps que la Cronica de del Vernís (escrita en 1444), es mai seriosa e istoriadors coma Olhagaray l'utilizaràn plan pels seus trabalhs.

Citacions[modificar | modificar la font]

«Mossen Gaston, appelat Febus, fil de Mossen Gaston et de Madona Alianor de Comenge, foc marit de Madona Agnes de Navarra, et foc feyt comte l'an mil tres cens quaranta quatre, al septe de juin. En sa jovenessa partic del castel de Foix ab sa poissansa et s'en anec al secors del Mestre de Prussia, en la batalha contra los Sarrasis. Foc son gobernador Mossen Corbeyran de Foix, seignor de Rabat; et gasanhada la batalha per lo Mestre de Prussia, lo comte Febus s'en tornec per Fransa et trobec que la duquessa de Normandia, Dalphina de Viana, era assietada per los Jacamars de Paris, a Milhaut en Bria. Lo comte Febus ab sa espasa los escofic et tornec lo rey Johan et la regina en sa seda a Paris. Et apres alcus jorns per l'ovra del Mal Esprit, que no cessa de mal fer per la enveja et convoitisa del mon, lo rey demandec al comte Febus que li feis homatge per lo pays de Bearn; loqual no li volguec far, car se te de franc aloy. Per so fec arrestar lo comte Febus, touts sos milhors et nobles de sa companhia a Paris, al petit Chastelet. Et apres lo rey aguec novelas que lo prince de Gala era arrivat a Bordeu. Lo rey permettec que Febus foc alargit; et tant que tirar poguec, ab sa companhia s'en tirec al Comtat de Foix, et d'aqui en Bearn»

Anecdòtas[modificar | modificar la font]

Al cap de la dedicatòria de la seva Cronica al comte Gaston IV, Esquerrièr se pòt pas abstenir de li parlar de sos afars personals: «Mossenhor, lo offici que d'autra begada me abetz donat, sabetz que baque; sia vostra bona merce deu me restituir». Pareis que lo Comte siá content que li tornarà balhar la carga de tresaurièr e notari comtal.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

La Cronica d'Esquerrièr foguèt publicada e anotada pels archivistas Félix Pasquier e Henri Courteault en 1895 amb lo títol "Chroniques romanes des Comtes de Foix" (i a tanben la cronica de Miègevila, imitator d'Esquerrièr).