Api

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Apium graveolens

L'api (Apium graveolens L.), es una planta erbacèa bisannala de la familha de las Apiacèas, cultivadaée coma planta d'òrt per sas fuèlhas e sa raíç tuberizada consomadas coma legums.

A l'estat fer, buta al bòrd dels rius e dins de zonas umidas.


Nomenclatura[modificar | modificar la font]

I a quatre grandas varietats dins aquesta espècia, que tres son mai sovent cultivadas:

  • Apium graveolens var. graveolens: api paludenc
  • Apium graveolens var. dulce: api en ram
  • Apium graveolens var. rapaceum, api raba;
  • Apium graveolens var. secalinum : api de copar o chinés.

Varietats cultivadas[modificar | modificar la font]

Ara près de 120 varietats d'api de rams e de 59 varietats d'api raba son inscrichas a catalòg europ-u de las espècias e varietats.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Api raba.
Api de copar.
Talh d'un ram d'api.
Api tal qu'es presentat mai sovent suls mercats.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

  • Organs reproductors
    • Color dominanta de las flors: blanc
    • Periòde de florason: agost-octobre
    • Inflorescéncia: ombèla d'ombelluls
    • Sexualitat: ermafrodita
    • Pollinizacion : entomogama, autogama
  • Grana
    • Fruch: akèn
    • Espandiment: idrocòr
  • Abitat e espandiment
    • Abitat tipe: pradas europèas, igrofilas longament aigadas
    • Airal d'espandiment: cosmopolita

donadas segon: Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Alimentària[modificar | modificar la font]

L'api (raba e fuèlha) es utilizada en cosina a l'encòp coma condiment e coma legum. Es allergèn per unas personas.

L'api es fòrça pauc caloric (entre 12 e 20 quilocalorias per 100 gramas, es a dire 50 a 100 quilojoules). Selon unes autors, sa digestion consoma mai de calorias que l'aliment ne pòrta[1].

Sas fuèlhas jovas, finament ciseladas, pòdon servir a perfumar diferentas preparacions, coma las sopas e salças. Lor gost, mai fòrt qu'aquesta del jolverd, remembra la api salvatge.

Los rams de l'api de ram se consoman cuècha mai sovent en salça o gratinat (legum similar als rams de bledas). Tanben se pòdon consomar crudas, copadas finament, dons d'ensaladas.

La raíç de l'api raba, de gost un pauc piquanc, se consoma cruda, raspada en remolada, o cuèch, per exemple gratinat, en sopa, en purèa o sautada.

Las granas son utilizadas per perfumar lo peisson e lo caulet-flòri, e pòdon, infusadas dins de l'aigardent, donar una liquor.

Los ram e pelalha son a vegada apondut bouquet garni.

La sal mesclada amb l'extrach dels fruchs o de granas d'api, secadas e trissadas, es un condiment que pòt èsser utilizat coma sal a taula, parfumar los legums frescs, las sopas e subretot lo chuc de tomata de  coctèls.

Medicinala[modificar | modificar la font]

Las proprietats alimentàrias de l'api son plan conegudas, mas ten tanben de vertuts medicinalas: las fuèlhas e las raices son depurativas, diureticas, carminativas, estomacalas, tonificantas. La planta es tanben censada èsser afrodisiaca.

Un aspècte rarament evocat es sa proprietat fotosensibilizanta subretot pels rais UV. Las fuèlhas d'api contenont de furanocoumarinas fototoxicas (psoralèn e sas formas metoxiladas xantotoxina e bergaptèna). Un contacte long amb la planta seguit d'una exposicion al solelh pòt provocar d'accidents cutanèus. Las dermatitas agudas son subretot observadas pels agricultors o los emplegats de las industrias de transformacion. Los riscs de fototoxicitat après ingestion son mai limitats. Es pasmens a vegada dangierós de s'expausar al solelh après aver manjat d'api. Lo risc es  de gravas brutladuras. La dangierositat es foncion de la dòsi consomada e de l'indici UV del moment[2].

L'api es ric en nitrats que se transforman en nitrits mercé a de bacterias de la boca. Segon un estudi en 2010, aquestes nitrits son implicats dins la vasodilatacion e la fluidificacion de la sang, çò que melhora lo flus de sang dins de zonas du cervèl que, amb le temps, son mens perfusadas. Una dòsi quotidiana d'api pòt possiblament prevenir la deméncia e la bassa cognitiva e melhorant aqueste flus sanguin cerebral[3]. Los efièch sus la santat dels nitrats e nitrits pòdon tanben èsser negatius.

Simbolica e aspèctes culturals[modificar | modificar la font]

  • L'androstenòna (5α-androst-16-en-3-òna) foguèt la premièra feromòna de mammifèr a èsser identificada mas aqueste esteroïde es tanben present dins lo citoplasma de l'api.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Robert Matthews: Q & A
  2. Modèl:Bruneton
  3. Presley et coll., « Acute effect of a high nitrate diet on brain perfusion in older adults », Nitric Oxide,‎ (DOI 10.1016/j.niox.2010.10.002)

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]