Anticiclòn

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Anticiclone)

Imatge satellit d'un anticiclòn.

Un anticiclòn (var. anticiclon, anticiclone, anticiclòne[1]) es, en meteorologia, una zòna sarrada de pression atmosferica pus auta que lei regions vesinas. Es ansin sovent associada amb una meteo estable car lei pressions autas favorizan la dispersion dei nívols e l'abséncia de precipitacions. De mai, coma lei massas d'aire se desplaçan puslèu vèrs lei zònas de bassa pression, lei vents son sovent febles au centre deis anticiclòns. Coma per lei depressions, existís d'anticiclòns quasi permanents que tènon un ròtle centrau dins la meteorologia mondiala en causa de son influéncia sus la circulacion atmosferica.

Definicion[modificar | Modificar lo còdi]

D'un biais generau, existís dos tipes d'anticiclòns :

  • leis anticiclòns termics se forman quand una massa d'aire subís un refrejament important. Aquò entraïna sa contraccion e aumenta donc la densitat de particulas. Aqueu tipe d'anticiclòn s'obsèrva principalament dins lei regions polaras onte lo refrejament pòu menar a de temperaturas fòrça bassas. Se la pression pòu i agantar de valors importantas, l'espessor d'un tal anticiclòn es sovent febla.
  • leis anticiclòns dinamics on entraïnadas per la circulacion atmosferica ela meteissa. D'efiech, dins certanei cas, aquela circulacion mèna a la contraccion de massas d'aire e, donc, a la formacion d'una zòna de pression auta. Au contrari de l'anticiclòn termic, l'aumentacion de pression s'estend sovent dins lei jaç superiors de l'atmosfèra.

D'anticiclòns pòdon èsser engendrats per lei dos fenomèns. Dins aqueu cas, son dichs anticiclòns termodinamics.

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, Dicod'Òc, cèrca « anticyclone », consultat lo 18 de decembre de 2022, [1].