Analèctas de Confuci

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Analèctas de Confuci

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Retrach de {{{nom}}}
D'après
Genre
Movement
Seria
Fabricant
Conceptor
Propulsion
Licéncia
Títol original
Subtítol original
Lenga originala
Lenga
Presentator
Distribucion per
Nòta de la critica
Notada per
Autor
Actor/a
Illustrator
Editor
Numèro d'edicion
País d'origina
Maison d'edicion
Luòc de publicacion
Interprèt musical
Compositor
Libretista
Productor
Label musical
Discografia
Director
Scenarist
Director de fotografia
Societat de produccion
Filmaffinity
Album de la banda sonòra
Format de ràdio
Lengatge de programacion
Autor Confuci
Prefaci
Director
Genre aforismes e dialògs
Version originala
Títol 論語, simplificat 论语
pinyin Lúnyǔ
Lenga chinés
Editor
Luòc de parucion
Data de parucion Sègle III AbC
ISBN original
Data de la 1èra representacion
Meteire en scèna
Luòc de la 1èra representacion
Version occitana
Traductor
Luòc de parucion
Editor
Colleccion
Data de parucion
Tipe de mèdia
Dessenhaire
Cobertura per
Nombre de paginas
ISBN
Data de la 1èra representacion
Meteire en scèna
Luòc de la 1èra representacion
Seria

Lo Lun yu o las Analèctas o Convèrsas de Confuci (en chinés tradicional 論語, en chinés simplificat 论语, en pinyin Lúnyǔ), es una òbra d'aforismes e de dialògs amassats pels discípols del pensaire chinés Confuci, la primièra version data probablament del Sègle III AbC, es a dire, un parelh de sègles après la mòrt del mèstre (479 aC). I son inclusits los principis de basa del confucianisme que son la decéncia, rectitud, leialtat e pietat filiala.

Es un dels libres màger de l'umanitat qu'aguèt una influéncia larga e de contunh. A causa que constituís un dels libres fondamentals del confucianisme, aquela òbra foguèt una referéncia essenciala per las generacions se seguissent dins lo mond chinés e sa zona d'influéncia en l'Asia oriental. Es una òbra brèva e eterogèna, mirgalhada d'enganas e de desvaris, benlèu a causa d'errors e a las dificultats de traduccion e d'interpretacion.[1][2] Sembla malaisit d'establir amb certitud la data exacta de la composicion dels vint libres de la version actuala, que venon d'epòcas e de fonts divèrsas.[3]

Concèptes claus de las Analèctas[modificar | modificar la font]

Representa lo camin de la benevoléncia e lo cultura mentala que l'individú ren de seguir coma una formacion de contunh, s'adaptant a "l'òrdre natural de las causas". Lo Dao representa per l'individú una font de libertat e saviesa mai granda.

  • Shu

Representa la simpatiá e lo "jutjament dels sentiments de l'autre a travèrs dels sieus pròpris" e constituís lo "sistèma de mesura" per agir envèrs l'autre.

  • Ren

Representa lo "sens de l'uman", constituís l'òme coma entitat morala dins las relacions umanas, conten l'altruisme e en ligat als principis de zhong e shu ("equitat envèrs los autres" e "altruisme") e se practica sul camin del ren e qu'a vegada conten lo yi (justícia). Lo ren encarna atal l'ensems de las vertuts e dessenha "la vertut perfiècha".

  • Yi

Representa lo "sens de justícia e lo dever", la transformacion de l'interes personal de l'individú en general, qu'agís per aqueste "imperatiu categoric" del caractèr moral, "fasent çò que cal e per se meteis". Los devers de l'individú son per se meteisses antagonics al li (benefici pròpri) e, doncas, dins son esséncia tendon al ren (benevoléncia), a "amar los autres".

  • Li

Representa "l'etiquèta", las bonas formas aquestas qu'asseguran l'armonia (yue) dins las relacions socialas e se manten indissociablament del ren. L'individú pren consciéncia d'el meteis (disciplina son ego) e de sa relacion amb los autres, destria l'uman del barbar, mejans lo comportament ritual. L'associacion entre yi (comprés coma l'apòrt de cadun a l'umanitat) e li conpausan "l'acte significatiu".

  • Junzi

Representan los òmes de politica e de la coneissença coma idèa "de l'òme perfièch". Lo junzi confucian amassa las tres valors fondamentalas: aprene de contunh, sens de l'uman e esperit ritual que ne fasèm una autoritat morala. Lo junzi realiza çò qu'es necessari sens cercar la recompensa, independentament del succès o del fracàs. Es la coneissença del ming.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

  • Confuci: Analectes de Confuci. Traduccion e edicion d'A. Prevosti Monclús. Fragmenta Editorial. 2007. ISBN 978-84-935695-8-7
  • Le bonheur selon Confuci. Yu Dan. Belfond 2006. ISBN 978-2-7144-4541-4

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Presentació de la traducció catalana «Sagrats i Clàssics | Catàleg | Inici». [Consulta: 29 juliol 2012].
  2. Suárez, Anne-Hélène. Confucio. Lun Yu. Reflexiones y enseñanzas (en castellà). Barcelona: Kairós, 1997, p. 193. ISBN 84-7245-366-9. 
  3. Anne, Cheng. Entretiens de Confucius (en francès). Paris: Editions du Seuil, 1981, p. 153. ISBN 978-2-02-005775-2.