Analèctas de Confuci
| Analèctas de Confuci | |
|---|---|
| Rongo_Analects_02.jpg | |
| Autor | Confuci |
| Genre | aforismes e dialògs |
| Version originala | |
| Títol | 論語, simplificat 论语 pinyin Lúnyǔ |
| Lenga | chinés |
| Parucion | (Sègle III AbC) |
Lo Lun yu o las Analèctas o Convèrsas de Confuci (en chinés tradicional 論語, en chinés simplificat 论语, en pinyin Lúnyǔ), es una òbra d'aforismes e de dialògs amassats pels discípols del pensaire chinés Confuci, la primièra version data probablament del Sègle III AbC, es a dire, un parelh de sègles après la mòrt del mèstre (479 aC). I son inclusits los principis de basa del confucianisme que son la decéncia, rectitud, leialtat e pietat filiala.
Es un dels libres màger de l'umanitat qu'aguèt una influéncia larga e de contunh. A causa que constituís un dels libres fondamentals del confucianisme, aquela òbra foguèt una referéncia essenciala per las generacions se seguissent dins lo mond chinés e sa zona d'influéncia en l'Asia oriental. Es una òbra brèva e eterogèna, mirgalhada d'enganas e de desvaris, benlèu a causa d'errors e a las dificultats de traduccion e d'interpretacion.[1][2] Sembla malaisit d'establir amb certitud la data exacta de la composicion dels vint libres de la version actuala, que venon d'epòcas e de fonts divèrsas.[3]
Concèptes claus de las Analèctas
[modificar | modificar lo còdi]Representa lo camin de la benevoléncia e lo cultura mentala que l'individú ren de seguir coma una formacion de contunh, s'adaptant a "l'òrdre natural de las causas". Lo Dao representa per l'individú una font de libertat e saviesa mai granda.
- Shu
Representa la simpatiá e lo "jutjament dels sentiments de l'autre a travèrs dels sieus pròpris" e constituís lo "sistèma de mesura" per agir envèrs l'autre.
- Ren
Representa lo "sens de l'uman", constituís l'òme coma entitat morala dins las relacions umanas, conten l'altruisme e en ligat als principis de zhong e shu ("equitat envèrs los autres" e "altruisme") e se practica sul camin del ren e qu'a vegada conten lo yi (justícia). Lo ren encarna atal l'ensems de las vertuts e dessenha "la vertut perfiècha".
- Yi
Representa lo "sens de justícia e lo dever", la transformacion de l'interes personal de l'individú en general, qu'agís per aqueste "imperatiu categoric" del caractèr moral, "fasent çò que cal e per se meteis". Los devers de l'individú son per se meteisses antagonics al li (benefici pròpri) e, doncas, dins son esséncia tendon al ren (benevoléncia), a "amar los autres".
- Li
Representa "l'etiquèta", las bonas formas aquestas qu'asseguran l'armonia (yue) dins las relacions socialas e se manten indissociablament del ren. L'individú pren consciéncia d'el meteis (disciplina son ego) e de sa relacion amb los autres, destria l'uman del barbar, mejans lo comportament ritual. L'associacion entre yi (comprés coma l'apòrt de cadun a l'umanitat) e li conpausan "l'acte significatiu".
- Junzi
Representan los òmes de politica e de la coneissença coma idèa "de l'òme perfièch". Lo junzi confucian amassa las tres valors fondamentalas: aprene de contunh, sens de l'uman e esperit ritual que ne fasèm una autoritat morala. Lo junzi realiza çò qu'es necessari sens cercar la recompensa, independentament del succès o del fracàs. Es la coneissença del ming.
Bibliografia
[modificar | modificar lo còdi]- Confuci: Analectes de Confuci. Traduccion e edicion d'A. Prevosti Monclús. Fragmenta Editorial. 2007. ISBN 978-84-935695-8-7
- Le bonheur selon Confuci. Yu Dan. Belfond 2006. ISBN 978-2-7144-4541-4
Nòtas
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Presentació de la traducció catalana «Sagrats i Clàssics | Catàleg | Inici». [Consulta: 29 juliol 2012].
- ↑ Suárez, Anne-Hélène. Confucio. Lun Yu. Reflexiones y enseñanzas (en castellà). Barcelona: Kairós, 1997, p. 193. ISBN 84-7245-366-9.
- ↑ Anne, Cheng. Entretiens de Confucius (en francès). Paris: Editions du Seuil, 1981, p. 153. ISBN 978-2-02-005775-2.