Amanita ovoidea
|
Amanita ovoidea
| |
|---|---|
| |
| Classificacion sistematica | |
| Règne | Fungi |
| Division | Basidiomycota |
| Classa | Homobasidiomycetes |
| Sosclassa | Agaricomycetidae |
| Òrdre | Agaricales |
| Familha | Amanitaceae |
| Espècia | Amanita ovoidea |
Amanita ovoidea (noms vernaculars : amanita ovoïda, oronge blanca) es un campairòl de la familha deis Amanitaceae e dau genre Amanita.
Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]
Es un campairòl blanc de talha granda. Lo capèu es espés e a un diamètre de 15 a 30 cm (fins a 40 cm dins de cas extrèms). A un aspècte sovent floquejant en causa de la preséncia de rèstas de la vòlva. En leis especimens joves, sa superficia superiora es lusenta. Lei lamelas son sarradas e blancas. Pòdon prendre una color ròse clar en se fasent vièlhas. Lo pe es espés, d'una autor de 15 a 20 cm. A un anèu, fragil e cremós, que disparéis aisament se lei condicions meteorologicas son desfavorablas. Coma per leis autreis amanitas, leis espòras de l'amanita ovoïda son blancas.
Ecologia[modificar | Modificar lo còdi]
L'amanita ovoïda es associada amb lei pins e, mens frequentament, amb lei fuelhós dei regions cauquieras. Es fòrça frequenta dins lei regions mediterranèas de l'estiu a l'autona.
Comestibilitat[modificar | Modificar lo còdi]
L'amanita ovoïda es un comestible mediòcre. Per aquela rason, sa culhida es desconselhada en causa dau risc de confusion amb d'amanitas blancas mortalas.
Confusion[modificar | Modificar lo còdi]
De riscs de confusion existisson amb d'autreis amanitas blancas. L'espècia pus pròcha es Amanita proxima, una espècia mortala qu'a egalament un aspècte floquejant e cremós. Pasmens, de confusions son possiblas amb d'amanitas coma Amanita verna e Amanita virosa que son pus pichonas.
Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]
Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]
- (fr) Jean-Marie Polèse e Christian Deconchat, Champignons. L'encyclopédie, Editions Artemis, 2002, p. 436.
- (fr) Gérard Houdou, Champignons de nos régions, Editions de Borée, 2005, p. 147.