Rhamnus alaternus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Aladèrn)
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Fruchs

L'Aladèrn (Rhamnus alaternus L.) es un arbrilhon del genre Rhamnus e de la familha de las Rhamnacèas, caracteristica de las garrigas mediterranèas.

Descripcion[modificar | modificar la font]

L'aldèrn es un arbrilhon de 1 a 5 mètres de naut, de fulham persistent[1]. Es capable de viure un centenat d'annadas. Es un arbre dioïc.

Ten de rams altèrnes, non espinoses (a la diferéncia de Rhamnus cathartica). Las fuèlhas son altèrnas, coriçcias, persistentas, lusentas, sovent dentadas. Son ovalas o lanceoladas, a bòrd cartilaginós.

Sas minusculas flors jaunencas, unisexuadas, apareissent als meses de març e abril, a vegada avant. Son gropadas en pichon grapas lateralas. Lo calici ten 5 lòbes rebatuts dins las flors masclas, e quilhadas dins las flors femes. A pas de petals.

Los fruchs son de drupas d'en primièr rojas, puèi negras quand maduras, amb 2 o 3 selhons.

Lo Rhamnus alaternus 'argenteovariegata' es un cultivar ornemental variat eissit de Rhamnus alaternus.

Se destria doas sosespècias:

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire

Distribucion[modificar | modificar la font]

L'aladèrn es una planta eliofila que en França, Portugal, Espanha, ex-Iogoslavia, Albania, Grècia, Itàlia, Turquia, Israèl, Libia, Tunisia, Argeria, Marròc e Ucraïna. A çò nòstre, es comun a l'entorn mediterranèu, puja fins en Isèra cap al nòrd e l'Òlt e la Dordonha cap a l'oèst. S'encontra pels èrms, sègas, talvèras, garrigas. Es naturalizat en Austràlia e Nòva Zelàndia. Es utilizat dins los programas de reforestacion[2].

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Modèl:Fff3
  2. Gulias, « Critical Stages in the Recruitment Process of Rhamnus Alaternus L. », Annals of Botany, vol. 93, no 6,‎ , p. 723-731 (ISSN 0305-7364 e 1095-8290, DOI 10.1093/aob/mch100, legir en linha)