Vejatz lo contengut

Aino (lenga)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula de lengaAino
アイヌ・イタㇰ Ainu-itak
Parlat enJapon
LocutorsLocutors natius: 2 (2008)[1]
Locutors passius: 304 (2011)
Classificacion lingüistica
Lengas ainos
  • Aino (lenga)
Estatut oficial
Oficial de(cap)
Estatut de conservacion
Menaçat

CRCritically endangered (En dangièr critic)
SESeverely endangered (En dangièr sevèr)
DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu)
VUVulnerable (Vulnerable)
Segur

NENot Endangered (Non en dangièr)
ICHEL Red Book: Critically Endangered

Classada coma lenga en dangièr critic (CR) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond

Còdis lingüistics
ISO 639-2ain Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3ain Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueain Modifica el valor a Wikidata
Glottologainu1252 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere45-B Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listain Modifica el valor a Wikidata
UNESCO475 Modifica el valor a Wikidata
IETFain Modifica el valor a Wikidata
Endangered1212 Modifica el valor a Wikidata

L’aino (autonim: Ainu-itak [ai̯nu itak̚]) es una lenga de Japon e de Russia quasi atudada, parlada actualament per 15 personas en 2011 e que comptariá tanben 304 locutors passius amb de competéncias lingüisticas mai o mens limitada.[2] Se parlava dins lo Nòrd de Japon (Honshu, Hokkkaido) e en Russia, dins las illas de Carafuto (Sakhalin) e Corilas (qu’i moriguèt a la debuta del s. XX).[3]

L’aino es complètament diferent d'autras lengas del Nòrd-Èst d’Asia coma las lengas altaïcas, lo corean e lo japonés. Coma aquelas lengas, l’ainu es SOV e aglutinant, mas al contrari d’elas es polissintetic, incorporant, e marcant lo cap (head-marking). La màger part de las caracteristicas claus en aino son ligadas a la marca de cap, qu’es largament atestada dins las lengas a la broa de l’ocean Pacific, valent a dire las zonas costièras a l'entorn de l’ocean inclusent lo nòrd d'Austràlia, la còsta nòrd de Nòva Guinèa, Oceania, l’Asia orientala costièra, la còsta occidentala de l’America del Nòrd, Mexic e America Centrala, e la còsta occidentala de l’America del Sud.[3] Las caracteristicas de marcatge del cap e de la dependéncia son diacronicament consideradas coma las mai conservatriças. Lo fach que lo japonés e d'autras lengas vesinas de l’Asia del Nòrd-Èst sián de marcatge dependent parla contra lor parentèla amb l’aino e fa de l’ainu un subrevivent asiatic del Nòrd-Èst de las espandidas pòst-neoliticas de familhas de lengas del tipe asiatic interior: tongós, turc, mongòl, japonés e corean, amb las familhas nivkh, chocchi-camchatcan, e esquimo-aleot.[3]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. «Ethnologue (25a ed.)», 30-08-2024. ethnologue.com.
  2. Okazaki, T & Teeter, J. (2011). Ainu as a Heritage Language of Japan: History, Current State and Future of Ainu Language Policy and Education. Heritage Language Journal. 8 (2)
  3. 3,0 3,1 et 3,2 Anna Bugaeva (ed.). The Handbook of the Ainu Language. Boston e Berlin: Mouton De Gruyter, 2022. ISBN 978-1-5015-1088-5.

Vejatz tanben

[modificar | Modificar lo còdi]