Erç Viu
Erç Viu | |
---|---|
L'Erç Viu a Belestar. | |
Caracteristicas | |
Longor | 134 km |
Bacin | 1 350 km2 |
Bacin collector | Garona |
Debit mejan | 15,7 m3⋅s-1 (Maseras) |
Regim | nival (en amont) pluvial (al jonhent dArièja) |
Riu | |
Font | Pirenèus Font de Drazet |
· Localizacion | Pradas |
· Altitud | 1 500 m |
· Coordenadas | 42° 45′ 29″ N, 1° 51′ 11″ E |
Confluéncia | Arièja |
· Localizacion | Senta Gabèla |
· Coordenadas | 43° 18′ 22″ N, 1° 33′ 06″ E |
Geografia | |
Païses traversats | França |
Regions traversadas | Occiània |
L'Erç Viu es una aiga lengadociana, afluent màger d'Arièja que rejonh a Senta Gabèla..
Geografia
[modificar | Modificar lo còdi]Toponimia
[modificar | Modificar lo còdi]Las fòrmas ancianas son Super fluvium Yrce Alba en 959 (Gall. christ., XIII, Instr., c. 226) , Irce en 968 (H. L., V, pr. 116, 3°), Irce Alba en 969 (Gall. christ., XIII, Instr., c. 227), Flumen de Ercio en 1002 (H. L., V, pr. 162), Ercium en 1010 (Gall. christ., VI, Instr., c. 21), Eres en 1034 (H.L., V, pr. 201), Hircium en 1035 Gall. christ, XIII, Instr., c. 239), Fluvium Hert en 1110 (ibid., c. 14), Super ripam Erz en 1119 (H. L., V, pr. 468, 1°), Flumen Yrcii en 1173 (Arch. nat., J 303), Ercis en 1193 (Doat, 83, f. 222), Hercium en 1195 (ibid., f. 224), Flumen Ircium quod vocatur Alba en 1198 (Gall. christ., XIII, Instr., c. 233), Flumen Yrtii en 1308 (Vidal, p. 69), Lers al sègle XVIII (mapa de Cassini) [1].
Nòtas
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 177, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f269.item.texteImage