Tennis

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo tennis es un espòrt de raqueta qu'opausa dos jogaires dins lo cas d'un simple o quatre jogaires que forman doas equipas de dos jogaires dins lo cas d'un doble. L'objectiu dau jòc es de picar la bala per empachar l'advèrsari de la remandar corrèctament. Fa partida deis espòrts de raqueta pus popular de la planeta.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Leis originias dau tennis[modificar | Modificar lo còdi]

Representacion d'un terren de jòc de pauma a París.

L'ancessor dau tennis será un varianta provençala dau jòc de paume dicha tenes. Aqueu nom, que va pauc a pauc donar lo tèrme tennis dins lei país de lenga anglesa, vèn de l'avertiment orau prononciat au començament dau jòc. La mesa en jòc i èra realizada a quinze pas per lo premier còp puei trenta e quaranta pas. Aqueu biais especiau d'engatjar la partida es l'origina dau descompte dei ponchs dins lo tennis modèrn. Vengut fòrça popular dins lo reiaume de França sota lo nom de tenez, aqueu jòc apareguèt en Anglatèrra après la batalha d'Azincourt (1415) quand certanei presoniers francés coma lo duc d'Orléans i joguèron regularament.

En França, lo jòc de pauma èra tant popular que leis autoritats de la vila de París assaièron sensa succès de limitar sa practica au dimenge. Au sègle XVI, lo rèi Francés Ièr autorizèt la professionalizacion dei jogaires e, en 1596, l'Italian Francesco d’Ierni estimèt lo nombre de terrens dins la capitala a 250. Es tanben dins lo corrent d'aqueu sègle que son recensats lei premierei mencions de l'utilizacion d'una raqueta.

La fixacion dei règlas[modificar | Modificar lo còdi]

Lo tennis modèrn nasquèt en Anglatèrra entre 1858 e 1870 siá mai de quatre sègles après l'introduccion dau jòc de pauma dins lo país. D'efèct, en 1858, lo major Harry Gem dessenhèt subre la tepa de sa demorança lo premier terren semblant un terren de tennis modèrn. Vèrs 1863, lo major Walter Clopton Wingfield practiquèt una forma de jòc de pauma pròcha dau tennis a Londres. Sièis annadas après, Harry Gem e son amic espanhòu Augurio Perera experimentèron una version novèla dau jòc dicha pelota puei lawn rackets. La descubèrta dau cauchó que permetèt de produrre de balas bombant sus lo germ foguèt l'etapa decisiva e lo premier club foguèt fondat a Leamington per Gem, Perera, Frederic Haynes e Arthur Tomkin. Lo tennis èra alora dich Lawn Tennis (tennis subre tepa) e lo jòc de pauma Real Tennis.

L'aparicion dau tennis modèrne[modificar | Modificar lo còdi]

Après la fixacion dei reglas e la fondacion dei premiers clubs, lo premier torneg oficiau se debanèt en aost de 1876 dins la proprietat de William Appleton dins lo Massachusetts. Dau 9 au 16 d'aost de 1877, foguèt lo torn dau torneg de Wimbledon que seis organisators venguèron pendent un decenni l'autoritat suprèma en matèria de reglas dau tennis. D'autrei tornegs apareguèron rapidàment coma aqueu organizat au Marylebone Cricket Club e lei premiers campionats amators d'Escòcia (1878) puei d'Irlàndia (1879). Enterin, lo jòc s'espandiguèt dins d'autrei país coma França onte un club foguèt fondat tre 1878 a Dinard en Bretanha e Austràlia.

Lòngtemps amators, lei tornegs principaus acomencèron de s'estructurar au començament dau sègle XX. En 1900, foguèt creada la copa Davis, torneg internacionau per equipa, que va venir la competicion majora d'aqueu periòde e donar una importància novèla au Campionats Nacionaus organizats per lei quatre premiers venceires de la competicion (Reiaume Unit, Austràlia, Estats Units e França) que van formar lo Grand Chelèm modèrn[1]. Excluchs d'aquelei competicions, lei jogaires professionaus demorèron rars e formèron de ligas independantas. Aqueu modèle intrèt en crisi a partir deis annadas 1950 e 1960. A partir de 1968, l'inscripcion de professionaus foguèt autorizada per certaneis organizators marcant lo començament dau tennis modèrn.

L'èra Open[modificar | Modificar lo còdi]

L'annada 1968 e l'abandon progressiu de l'amatorisme per la màger part dei tornegs marca la naissança dau tennis modèrn. Fins a 1972, lei jogaires van s'organizar per defendre seis interés. En 1972, foguèt donc creat un sindicat dich Association of Tennis Professionals (ATP) que son ambicion èra d'organizar lo calendièr dei competicions en collaboracion ambé lei Federacions. En aost de 1972, lo circuit ATP Tour foguèt creat e lo premier classament dei jogaires professionaus foguèron publicat lo 23 d'aost de 1973. Lo circuit conoguèt una evolucion similara ambé la creacion de la Women's Tennis Association (WTA) en 1973.

La professionalizacion dau tennis va entraïnar d'evolucions majoras dins la practica d'aquel espòrt. D'en premier, lei tecnicas de preparacion e d'entraïnament dei jogaires evolucionèron. Per exemple, Martina Navrátilová que comencèt sa carriera en 1973 utilizèt de tecnicas de preparacions fisicas e psicologicas novèlas. A l'ora d'ara, aquelei metòdes son completats per l'utilizacion dau trabalh video e informatic per estudiar lo jòc advèrs o lo biais de melhorar son jòc pròpri. D'autra part, la practica mondiala dau tennis, alora generalament reservada ais elèits economicas e socialas, se desvolopèt dins totei lei classas dei societats desvolopadas. Ansin, la Federacion Francesa de Tennis veguèt son nombre de licenciats aumentar de 167 110 en 1970 a 1 134 571 en 2010.

Règlas[modificar | Modificar lo còdi]

Equipament[modificar | Modificar lo còdi]

La raqueta[modificar | Modificar lo còdi]

Raqueta de tennis modèrna.

La raqueta foguèt inventada au començament dau sègle XVI per practicar lo jòc de pauma. Es facha de tres partidas principalas que son :

  • lo cordatge que permet de mandar la bala e d'i donar un efiech.
  • lo quadre que permet de mantenir lo cordatge en plaça.
  • lo manche que permet au jogaire de tenir la raqueta.

Lei quadres e lei manchas foguèron inicialament fachs de fusta. En 1963, foguèt inventada la raqueta d'acièr que permetiá de còps pus poderós e mestrejats. Puei, l'acièr foguèt a son torn remplaçat per de materiaus composits pus leugiers e resistents. De desenaus de raquetas diferentas existisson a l'ora d'ara en foncion dau tipe de jòc practicat.

De son caire, lei cordatges son fachs de budèu de buòus o de materiaus composits. Lei premiers foguèron inventats en 1875 e son totjorn superiors ai materiaus composits. Pasmens, aquelei darriers son entre quatre e uech còps mens cars. Ansin, lei cordatges de budèu son principalament utilizats per una minoritariá de jogaires confirmats. La superficia e la tension dau cordatge dependon dau tipe de jòc. D'un biais generau, una superficia febla e una tension auta favorizan la precision mentre qu'una superficia auta e una tension febla favorizan la poissança.

Lei balas[modificar | Modificar lo còdi]

Balas de tennis.

Lei balas son d'esfèra de cauchó emplidas d'èr. Son cubèrtas de feutre. Tènon un diamètre situat entre 6,350 e 6,668 cm e una massa situada entre 56,7 e 58,5 g[2]. Largadas d'una autor de 254 cm subre una basa de betum, tènon una autor de rebomba situada entre 134,62 e 147,32 cm[2]. A l'origina, lei balas èran de color blanca. Dins leis annadas 1970, ambé la professionalizacion e lo besonh de s'assegurar un public nombrós, lei balas venguèron jaunas per melhorar la visibilitat magerament au nivèu dei linhas. Pasmens, la color blanca es totjorn autorizada a l'ora d'ara.

La tenguda[modificar | Modificar lo còdi]

Au començament dau sègle XX, lo tennis evolucionèt pus rapidament que la mòde dei vestits e lei jogaires venián alora ambé sei gravatas o sei flanèlas. Dins lo corrent dau sègle, lei tenguras de tennis evolucionèron pauc a pauc per venir mai leugieras e confortablas : shorts, camisas, polo e meme raubas o per lei fremas. Rapidàment, certanei jogaires e jogairitz rivalizèron per s'afichar ambé de vestits mai e mai elegants. Per exemple, dins leis annadas 1920, la Francesa Suzanne Lenglen venguèt una icòna de la mòde e foguèt la premiera celebritat femenina internacionala dau tennis. Ambé l'arribada de la publicitat, de reglas foguèron creadas per la talha dei lògos. La color dei tengudas foguèt lòngtemps blanca e lo torneg de Wimbledon contunièt d'impausar l'utilizacion de tengudas blancas. Pasmens, la màger part deis autrei tornegs autorizan l'utilizacion de vestits acolorits que son venguts majoritàrias entre lei jogaires professionaus dempuei leis annadas 1990

Terren[modificar | Modificar lo còdi]

Lei dimensions[modificar | Modificar lo còdi]

Lo cort de tennis es la zona de jòc. Sei dimensions son fòrça precisas car lei mesuras originalas èran defenidas segon lo sistèma d'unitats tradicionalas britanic. La longor es de 23,77 m siá 26 yards per una largor de 8,23 m siá 9 yards. Lei corredors lateraus son utilizats solament per lo doble e an una espessor de 1,37 m. Existís cinc linhas principalas que dèvon obligatòriament èsser dessenhadas de pintura blanca per melhorar lor visibilitat :

  • lei linhas de fons que se situan a cada bot.
  • lei linhas de servici, que definission de limits dau carrat de servici, son plaças a 6,40 m (7 yards) dau fielat.
  • la mediatritz dau fielat perpendiculara ai linhas de servici que definís tanben lo carrat de servici.
  • lei linhas de costat utilizadas en simple.
  • lei linhas de costat utilizadas en doble.

Existission tanben de dimensions obligatòriament per leis espacis entre la fin de la zona de jòc e la fin dau cort per permetre ai jogaires de se desplaçar corrèctament. Per exemple, la Federacion francesa impausa un espaci de 5,50 entre la linha de fons e la fin dau terren e 3,05 m per lei linhas de costat.

Dimension d'un terren de tennis.
Dimension d'un terren de tennis.

Lo fielat[modificar | Modificar lo còdi]

Coma per lei dimensions dau terren, lei caracteristicas dau fielat son estrictament definidas. Sa autor ais extremitats dèu agantar 1,07 m e sa autor centrala 0,914 m. Sa color dèu èsser sorna e sa cima es marcada per una benda blanca que son objectiu es de melhorar la visibilitat dau fielat. Es tengut per doas bigas de seccion carrada d'una largor maximala de 10 cm.

Tocar lo fielat ambé lo còrs o la raqueta es defendut per lei jogaires e entraïna la pèrda dau ponch en cors.

Lei superficias de jòc[modificar | Modificar lo còdi]

Lei superficias de jòc, e sei caracteristicas, son relativament variadas. Se distinguís quatre tipes principaus que son :

  • lei superficias duras ((Rebound Ace, Decoturf, betum o quick) que representan la màger dei terrens. Son de superficia de jòc rapida que la qualitat dau rebomba es fòrça variabla. Necessitan una entretenença febla mai son fòrça exigenta au nivèu fisic.
  • la tèrra batuda qu'es compausada per una mèscla de calcari e de brica trissada. Es una superficia de jòc lenta que favorizan lei cambis lòngs entre lei jogaires. Pasmens, leis articulacions dei jogaires son mens sollicitadas.
  • la tepa qu'es venguda una superficia fòrça rara en causa dei dificultats e dau còst important de son entretenença. Es una superficia fòrça rapida ambé de rebombas fòrça bas favorizant leis estils de jòc ofensius.
  • lei superficias sinteticas (Gerflor, Taraflex, Greenset...) utilizadas per lei terrens en sala. Son de superficias fòrça rapidas que sei caracteristicas son pròchas dei superficias duras. Pasmens, en causa d'un còst d'entretenença aut, son relativament raras.

Deis annadas 1880 ais annadas 1950, lo postam èra una superficia relativament frequenta que sei caracteristicas èran un rebomba bas e un estil de jòc fòrça rapid.

Debanament de la partida[modificar | Modificar lo còdi]

Nombre de manchas[modificar | Modificar lo còdi]

Tablèu mostrant lo descòmpte de la partida.

Una partida de tennis pòu se jogar au melhor dei tres manchas o au melhor dei cinc manchas. Dins lo premier, lo jogaire o l'equipa dèu ganhar doas manchas per averar la partida e tres dins lo segond. Aqueu darrier tipe es vengut relativament rar e es principalament present dins lei rescòntres masculinas de simple dei tornegs dau Grand Chelem, de Copa Davis e per lei finalas deis autrei tornegs. En doble, existís solament per lo torneg masculin de Wimbledon.

La mancha[modificar | Modificar lo còdi]

Existís dos sistèmas principaus per lo descòmpte dei ponchs d'una mancha :

  • lo sistèma dich « a l'avantatge » : lo gasanh d'una mancha necessita de ganhar sièis jòcs e d'aver au mens dos jòcs d'avança sus son advèrsari. S'es necessari, la mancha se continua fins a obtenir aquela avança de dos jòcs.
  • lo sistèma dich de « jòc decisiu » : lo gasanh d'una mancha necessita totjorn de ganhar sièis jòcs e d'aver au mens dos jòcs d'avança sus son advèrsari. Pasmens, se lo resultat agantat sièis-sièis, se debana un jòc decisiu per definir lo venceire de la mancha.

Lo premier sistèma es generalament utilizat per la darriera mancha d'una partida mentre que lo segond es utilizat per totei leis autrei manchas.

Lo jòc[modificar | Modificar lo còdi]

Existís dos tipes de jòc que son lo jòc normau e lo jòc decisiu.

Jòc normau[modificar | Modificar lo còdi]
Posicion de doas jogairitz avans un servici.

Lo descòmpte dei ponchs d'un jòc normau es realizat dau biais seguent :

  • Ges de ponchs : 0.
  • Premier ponch : 15.
  • Segond ponch : 30.
  • Tresen ponch : 40.
  • Quatren ponch : gasanh dau jòc.

Pasmens, se lei dos jogaires agantan 40, son alora en situacion d'« egalitat ». Lo venceire dau ponch seguent obtèn alora un « Avantatge ». Puei, se ganha tanben lo ponch seguent, obtèn lo gasanh dau jòc. Dins lo cas contrari, lei jogaires son tornarmai en situacion d'egalitat.

Dins lo corrent d'un jòc normau, lo servici es totjorn realizat per lo meme jogaires alternativament dempuei la mitat drecha dau terren e dempuei la mitat senèstra. La bala dèu alora agantar dirèctament lo carrat de servici advèrs situat en diagonala. Per exemple, un servici realizat dempuei la mitat senèstra dau jogaire au servici dèu arribar dins lo carrat de servici senèstre de l'advèrsari. Per realizar un servici, lo jogaire dèu mandar la bala en l'èr e la picar ambé sa raqueta avans que la bala arribe au sòu.

Jòc decisiu[modificar | Modificar lo còdi]

Dins lo corrent dau jòc decisiu, lei ponchs son comptats 0, 1, 2, 3... etc. Lo gasanh dau jòc necessita d'obtenir sept ponchs amb au mens dos ponchs d'avança subre son advèrsari. Au nivèu dau servici, cada jogaire dèu servir dos còps de reng.

Lei còps legaus[modificar | Modificar lo còdi]

Per èstre considerada coma legau, un còp dèu mandar la bala rebombar dins la partida advèrsa dau terren. Se la rebomba se debana en fòra, la bala es dicha « fauta » e l'advèrsari avera lo ponch. Una bala mandada dins lo fielat entraïna tanben la pèrda dau ponch. D'un biais generau, per ganhar lo ponch, es necessari de mandar la bala dins un endrech onte l'advèrsari será pas capable de la remandar corrèctament. Una bala que tomba subre una linha es considerat dins lo cort que la linha marca lo limit. Es tanben possible de remandar la bala a son advèrsari avans la rebomba.

Popularitat dins lo monde e competicion[modificar | Modificar lo còdi]

Practica[modificar | Modificar lo còdi]

Lo tennis es principalament practicat en Euròpa, en America e Oceania. Se desvolopa a l'ora d'ara en Asia mai lo continent african demora en defòra d'aqueu movement en causa de la manca d'infrastructuras. Fa partida deis espòrts pus mediatizats de la planeta.

Competicion[modificar | Modificar lo còdi]

La competicion professionala de tennis un espòrt fòrça mediatizat qu'es dirigit e organizat per l'ATP per leis òmes e la WTA per lei fremas. Es tanben un espòrt que foguèt olimpic de 1896 a 1924 e que l'es tornarmai dempuei 1988. Lei tornegs principaus son aquelei dau Grand Chelèm (Melbourne, Roland Garros, Wimbledon, US Open) e la Copa Davis. Pasmens, lo calendièr professionau tèn uneis autrei tornegs professionaus que son gropats en foncion de lor importància (Masters, ATP 250 e 500...).

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. La nocion de Grand Chelèm es apareguda dins leis annadas 1930 mai lo nom foguèt definitivament adoptat dins leis annadas 1950.
  2. 2,0 et 2,1 (fr) [1] Caracteristicas d'una bala de tennis.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :