Tamarro

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo tamarro es una bèstia imaginària fòrça espandida dins las legendas e fablas de la mitologia en Occitània e Catalonha (Pirenèus, Aubrac, Roèrgue...) Lo seu equivalent francés es lo dahu. Uèi lo jorn la legenda evoluiguèt en fèsta. Dins aqueles païses es abitual de galejar los toristas en lor explicar que lo tamarro es una bèstia que cal caçar de nuèch e en grop. Per aquò far, los joves s'amassan amb lo novèl caçaire (o caçaires) que sortís amb lo grop de nuèch per caçar lo tamarro sens, logicament, l'aver jamai vist . La bèstia es totjorn descrita a las victimas de la galejada coma un animal d'aspècte fòrça estranh (per exemple se diu que lo tamarro viu pels pendisses de las montanhas e que per aquesta rason ten las doas patas del costat drech pus cortas que las del costat esquèrre). Après qualques corregudas pels camps e bòsques amb de bastons, amb doas pèiras que se fan picar coma reclam e amb de sacs per prene l'animal (sovent amb d'estancadas estrategicas per beure un còp de vin e per planificar l'estrategia de caça), la caça normalament s'acaba amb un banh d'aiga del novèl caçaire quand la rèsta del grop complotaire lo fa passar jos un arbre ont l'espèran amb un ferrat d'aiga. Pòt tanben s'acabar amb d'autras badinadas. I a fòrça variantas de la caça del tamarro, mas totas s'acaban amb la riseta generala del grop qu'a passat la nuèch en fasent córrer la victima amont e aval.