TGV

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo TGV (en francés, abreviacion de Train à Grande Vitesse) es un Tren de Granda Velocitat d'origina francesa que circula a de velocitats superioras a 320 km/h. Es expleitat per la SNCF e dessenhat e construit per la division de transpòrts de la societat Alstom.

Lo tèrme de TGV s'utiliza per designar totas las compausantas del sistèma que permet d'ofrir un servici de tren de granda velocitat. Aqueles elements constituisson un ensems de trens concebuts especialament per aquela fin (Los trens especials TGV) e un malhum de vias especialas, las LGV, o Linha de Granda Velocitat que permeton als trens d'aténher las prestacions optimalas.

Lo malhum de trens TGV es dobèrt exclusivament al servici dels viatjaires, levat los tres trens postals, los TGV-La Poste, que son expleitats per La Pòsta dins un servici especial de corrièr urgent entre París e Lion.

Al començament la sigla TGV voliá dire Velocitat Fòrça Granda (Très Grande Vitesse), per nomenar lo primièr prototipe de turbotren, lo TGV 001. L'objectiu era de marcar una novèla etapa, despassant los 200 km/h sul malhum convencional (1967).

Actualament TGV es una marca enregistrada per la SNCF. Lo Logotipe, d'aspecte metallic, evòca la fluiditat, la poténcia e la velocitat del tren. Encara, dins una interpretacion diferenta, lo dessenh inversat d'un caragòl evòca l'eslogan: TGV, prenètz le temps d'anar aviat.

Cronologia del TGV[modificar | modificar la font]

La mapa del TGV
en
-blau e roge: linhas de granda velocitat
-en negre: linhas classicas per ont circulan lo TGV
-puntejat: linhas en projècte
TGV en gara de Marselha
  • 1938: naissença de la SNCF.
  • 1954: se realizèron d'ensags de velocitat amb lo material rodant. Captian una la velocitat de 243 km/h amb traccion electrica.
  • 28 de març de 1955: doas locomotivas electricas (la CC 7107 e la BB 9004) fixèron lo nòu recòrd de velocitat a 331 km/h.
  • 1967: s'organizèt lo primer servici regular a 200 km/h sus la linha Tolosa-París.
  • Decembre de 1966: naissença del projècte C03, amb l'objectiu de ligar París e Lion amb un servici de turbotrens a una velocitat de 250 km/h.
  • 4 d'abril de 1972: primièr ensag amb lo TGV-001, un prototipe propulsat per una turbina aeronautica de gas.
  • 1973: la consequéncia de la crisi petrolièra de 1973 la SNCF decidiguèt de desvolopar la traccion electrica per lo futur TGV.
  • Febrièr de 1976: la SNCF faguèt una primièra comanda de 90 trens TGV-Sud-Èst a ALSTOM, per mantenir un servici a una velocitat comerciala de 280 km/h.
  • 26 de febrièr de 1981: lo TGV depassèt la velocitat de 380 km/h, ganhant lo recòrd de velocitat sus linha ferrada.
  • 22 de setembre de 1981: François Mitterrand inaugurèt los 417 km de la linha TGV entre París e Lion.
  • 18 de mai de 1990: ina unitat del TGV-Atlantique circula a 515 km/h, fixant un nòu recòrd mondial de velocitat que demorèt pendent 17 ans.
  • 28 de novembre de 2003: avián circulat 1000 milions de viatjaires per arribar a 2000 milions de passatgièrs en 2010.
  • 14 de febrièr de 2007: una composicion especiala (la V-150) del TGV-Duplex, de dos estages, atenguèt 553 km/h sus la linha París-Estrasborg, pendent los ensags qu'avián per objectiu d'aténher 570 km/h e atal ganhar un nòu recòrd oficial de velocitat.
  • 3 d'abril de 2007: la V-150 atenguèt 574 km/h sus una partida de la linha París-Estrasborg, despassant de 59 km/h lo recòrd oficial de velocitat existissent, establit en 1990 per un autre tren francés.[1] [2]