Rif

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Situacion geografica del Rif

Lo Rif (en arabi, الريف; en tamazight Arif, Arif) es una region montanhosa del nòrd de Marròc, sus la còsta de la Mar Mediterranèa, entre las vilas de Tetoan e Nador. Èra una de las cinc divisions administrativas del Protectorat Espanhòl a Marròc, amb per capitala Vila Sanjurjo.

Es una region tradicionalament isolada e desfavorizada. Los abitants son berbèrs, e la lenga mairala de la mai granda partida de la populacion es lo rifenc o tarifit, e mai que la majoritat parle tanben l’arabi (oficial), lo francés e lo castelhan coma principalas lengas estrangièras.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Montanhas del Rif prèp de Alhucemas.

Las montanhas del Rif son impressionantas prèp de la Mediterranèa fins a Tetoan e contrastant amb los puèges e colors doces, a l'entorn de Tanger lo païsatge ven abrupte. Los dos sucs mai nauts son lo Jebel Tidirhine (2 456 m) e lo Jebel Bouhalla (2 170 m).

A l'èst, las cimas de calcari son cobèrtas d'arbres e dins la seccion centrala del Rif, las alzinaa butan pas que de boscs de cèdres e plantacions de quif a Ketama. Aquí se tòba lo Tiguidin, una montanha que la cima pòt se cobrir de nèu. Après, las montanhas son mai rojas e lo terren es nud o cobèrt d'èrm a l'entorn d’Alhucemas. Dempuèi aquí fins a Uchda (situada al sud d'una fertila plana costièra, en la frontièra amb Argeria) lo terren es plen de rivatèls e de rius secs, los "oèd". Las plajas de la còsta del Rif, al pé de las montanhas, son de las melhora de Marròc, e constituisson un atrach toristic amb dels melhors restaurants de peis de Marròc. Las montanhas del Rif albergan una susespècia pròpia d’Abelha de mèl nomenada Apis mellifera major, amb que los marrocans practican l’apicultura.

Influéncia espanhòla[modificar | modificar la font]

Lo Rif es una zona d'influéncia espanhòla dempuèi de sègles, perque fòça musulmans escapat d’Espanha pendent lo reialme dels Reis Catolics s'installèron aquí e dempuèi de 1912 fins a 1956 èra una partida del Protectorat Espanhòl de Marròc. Atal se pòt observar l'estil andalós en fòrça dels seus edificis, se parla castelhan e i a d'influéncias gastronomicas com la moleta o la paella. Pasmens, las tribús del Rif se sotmetèron pas longtemps als espanhòls. La rebellion del Rif, dirigida per Abd el-Krim en 1921 que provoquèt la batalha d'Annual e que ganhèt fin finala Espanha amb l'ajuda de França (jol comandament del futur president de l'Estat Francés, lo general Petain), constituissent lo primièr acte de revindicacions nacionalistas de Marròc. Donèt luòc a una efemèra independéncia del territòri, la Republica del Rif.

Mas, lo Rif foguèt exclusit de la vida politica del Marròc independent, e en 1958 se produguèt una rebellion contra las tropas de l'armada que s'acabèt amb prèp 8000 victimas rifencas.

Rifencs[modificar | modificar la font]

Los "rifencs" son las tribús del Rif central a l'entorn de Ketama. Los J´bala, tribús de parla arabi mai que berbèr, vivián al tèrme occidental del Rif, prèp de Tetoan. Pasmens, la denominacion de rifenca se refererís als abitants de tota la zona muntanhosa del nòrd de Marròc. Los europèus quan visitan el Rif, son surpreses per l'aspècte físic dels abitants. Degut al fach qu'una fòrça presentan un aspècte nòrdic. Amb individús de pèl clara, uèlhs blaus, grises o verds...e de pèl saura o rossa, las meteissas caracteristicas de regions europèas coma Extremadura, Bascoat o Sicília.


Quif en el Rif[modificar | modificar la font]

La cultura, venta, usatge e transpòrt d'Ashish, o quif coma nomenan los vilatgencs la planta (Cannabis sativa), es illegal al Marròc. Pasmens se fuma dubèrtament dins tot lo Marròc e las plantacions dins los camps a l'entorn de Ketama son clarament visibles dempuèi la carretèra. L’Alcoran, que clarament enebís l'alcoòl, es ambigú al subjècte del quif. Lo vin es tabò perque banda, mas lo quif seriá pas enebit pel Profèta precisament perque banda pas, es inibitor

Economia[modificar | modificar la font]

En acòrdi amb los esfòrces internacionals, lo Govèrn marrocan elimina progressivament la cultura del quif. En realitat lo Govèrn no presta gaire atencion a la zona e atal aquela industria consèrva una importància economica vitala. Malgrat las plantacions illegalas de quif, la contrabanda amb Ceuta e Melilla, la creacion d'una nòva usina d'acièr en Nador e lo desvolupament d'una industria turistica, aquela zona demòra economicament flaca.

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]