Alcoran

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article

Proprietat P107 (tipe principal (GND)) de botar dens WIKIDATA

Donadas
v · d · m
Alcoran
Identificacions d'autoritats
VIAF [1]
GND [2]
ISNI [3]
LCCN [4]
ULAN
BNF [5]
SUDOC [6]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Qur%27an?uselang=oc Alcoran Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Alcoran.
L'Alcoran

L'Alcoran (en arabi : القرآن ; al Qur'ān, « lectura ») es lo libre sacrat de l'islam. Sa tradicion lo presenta coma la primièra òbra redigida en lenga aràbia clara[1], afirmacion al principi de la nocion d'« inimitabilitat » de l'Alcoran[2].

L'Alcoran regropa las paraulas de Dieu que serián estadas reveladas al profèta e messatgièr de l'islam Maomet (en arabi, Muḥammad) per l'arcàngel Gabrièl. Aquela revelacion s'espandís sus un periòde de vint-e-tres ans. L'Alcoran es de còps qu'i a nomenat simplament al-kitâb (« lo libre ») o adh-dhikr (« lo recòrd »). Los adits profetics e l'Alcoran constituisson ambedoas partidas de la revelacion a Maomet. Los musulmans lo considèran coma una manifestacion d'un atribut divin, lo kalam, que representa la capacitat d'Allà (lo nom de Dieu en arabi) a transmetre als seus profètas qualques informacions relativas al ben e al mal, a la vida e a la mòrt, al paradís e a l'infèrn, e tanben las leis fixant los limits entre çò licit e çò illicit. En aquel biais, es, pels musulmans, l'expression non creada d'aquel atribut d'Allà adreiçat a l'intencion de tota l'umanitat, es a dire detentor d'una vocacion universala, del meteis biais que Jèsus es considerat coma lo Lògos (lo Vèrbe, la Paraula de Dieu) dins los Evangèlis.

Referéncias [modificar]

  1. o lenga aràbia « pura » (lisân `arabî mubîn) ; soratas 16, 103 et 26, 195
  2. pasmens l'escritura aràbia se seriá desvolopada dempuèi lo començament del sègle VII dins lo nòrd d'Arabia e de tèxtes amb caractèr religiós circulavan ja en Siria dins lo Hedjaz ; cf. (fr)Geneviève Gobillot, Dictionnaire du Coran, chap. Arabe, langue et peuple ed. Robert Laffont, 2007

Liames extèrnes [modificar]