Quirguiz

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo quirguiz (кыргыз тили, кыргызча, kyrgyz tili, kyrgyzça, قىرعىزچا, قىرعىز تىلى) es una lenga turquesa parlada en Quirguizstan. Es ligat en particular al cazac. Es la lenga oficiala de Quirguizstan amb lo rus.

Situacion demografica de la lenga[modificar | modificar la font]

Quirguizstan: dominacion demografica del quirguiz[modificar | modificar la font]

En 1999, èra la lenga mairala de mai de 65,2% de la populacion[1] en Quirguizstan e una lenga segonda per 4,8% (especialamant los ozbècs) siá 70,0%.

Lo rus demòra ben practicat demest los quirguizes (49,2% lo parlan).

La lenga quirguiza fòra Quirguizstan[modificar | modificar la font]

Es tanben una lenga minoritària parlada dins qualques païses, en Russia, China, Cazacstan, Ozbequistan, etc., per 500 000 personas al pus mai.

Lo quirguiz e las autras lengas de Quirguizstan[modificar | modificar la font]

Lo rus[modificar | modificar la font]

Lo rus èra la lenga mairala de 14,7% en 1999 e la lenga segonda[2] de 31,8% siá 46,5%.

Lo rus gaudís d'un prestigi que fa sofracha al quirguiz e, en 1999, èra encara una lenga largament coneguda dins lo país. Es tanben la segonda lenga oficiala.

En 1999, 49,2% dels quirquizes parlavan rus. Per comparason, sonque 2,3% dels russes parlavan quirguiz.

L'ozbèc[modificar | modificar la font]

L'ozbèc es una lenga importanta, localament majoritària dins lo sud e la lenga de la minoritat[3] mai nombrosa del país (14,33%).

En 1999, èra la lenga mairala de 14% de la populacion e la lenga segonda per 3,5%, siá un total de 17,5%. Es la lenga majoritària de la region d'Osh (55% d'ozbècs) e la primièra lenga mairala (31,9%) de la region de Jalal-Abad. 98,4[4]% dels ozbècs avián l'ozbèc coma lenga mairala e 18,9% dels ozbècs parlavan quirguiz (36,4% parlavan tanben rus).

Per comparason, 3,4% dels quizguizes e 0,4% dels russes de Quirguizstan podián parlar ozbèc.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. http://www.demoscope.ru/weekly/2005/0197/analit04.php
  2. Recensament de 1999
  3. Recensament de 2009
  4. Donadas de 1999