Cazac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Қазақ тили, qazaq tili, قازاق تىلى
Q1339898 e  Lengas turquesasQ1339898
Nuvola apps gaim.png
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas Lengas altaïcas
Dialècte
ISO 639-1 kk
ISO 639-2 kaz
ISO 639-3 kaz
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet
còde de lenga IETF
còde de lenga Wikimedia kk
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Parlat en Cazacstan, Russia, China, Quirguizstan, Ozbequistan, Turcmenistan.
Regions Asia, Euròpa
Parlat per 8,3 milions de personas
Familha lingüistica Lengas altaïcas
 grop turqués
Grop Lengas altaïcas
Estatut oficial
Nuvola apps gaim.png
Lenga oficiala de Cazacstan
ISO 639-1 kk (en)
ISO 639-2 kaz (en)
ISO 639-3 kaz (en)
ISO 639-6 kaz (en)
Parent ctwc (en)
Mòstra Барлық адамдар тумысынан азат және қадір-қасиеті мен кұқықтары тең болып дүниеге келеді. Адамдарға ақыл-парасат, ар-ождан берілген, сондықтан олар бір-бірімен туыстық, бауырмалдық қарым-қатынас жасаулары тиіс. (Declaracion Universala dels dreches de l'òme)

Lo cazac (cazac: Қазақ тили, qazaq tili, قازاق تىلى) es una lenga del grop turqués, parlada essencialament en Cazacstan e dins de païses vesins.

Se pòt escriure amb l'alfabet cirillic (en i apondent 9 letras: Ә, Ғ, Қ, Ң, Ө, Ұ, Ү, Һ, İ), amb l'alfabet latin modificat, o amb l'alfabet arabi tanben modificat.

Correspondéncia de las grafias[modificar | modificar la font]

Cirillic Latin Arabi Letra aràbia Fonetica
А а A a ا Alif /ɑ/
Ә ә Ä ä ٵ Hamza + Alif /æ/
Б б B b ب Ba /b/
В в V v ۆ Wau amb V /v/
Г г G g گ Gaf /ɡ/
Ғ ғ Ğ ğ ع Ghayin /ʁ/
Д д D d د Dal /d/
Е е E e ه Ha /e/
Ё ё Yo yo يو Yo /jo/
Ж ж J j ج Jim /ʒ/
З з Z z ز Za /z/
И и Ï ï ٸ Ya /ɯj/, /ɪj/
Й й Y y ي Ya /j/
К к K k ك Kaf /k/
Қ қ Q q ق Qaf /q/
Л л L l ل Lam /l/
М м M m م Mim /m/
Н н N n ن Non /n/
Ң ң Ñ ñ ڭ Kaf amb 3 punts /ŋ/
О о O o و Wau /o/
Ө ө Ö ö ٶ Hamza + Wau /ø/
П п P p پ Pa /p/
Р р R r ر Ra /r/
С с S s س Sin /s/
Т т T t ت Ta /t/
У у W w ۋ Wau amb 3 punts /w/, /ʊw/, /ʉw/
Ұ ұ U u وُ Waw amb damma /ʊ/
Ү ү Ü ü ٶُ Hamza + Waw amb damma /ʉ/
Ф ф F f ف Fa /f/
Х х X x ح Kha sens punt /x, χ/
Һ һ H h ھ Initial Ha /h/
Ц ц C c تس T + S /ʦ/
Ч ч Ç ç چ Cheem /ʧ/
Ш ш Ş ş ش Sheen /ʃ/
Щ щ Şş şş شش Sh + Sh /ʃtʃ/, /ʃː/
Ъ ъ ʺ -- -- --
Ы ы I ı ى Ya sens punt /ɯ/
І і İ i ٴى Hamza + Ya sens punt /ɪ/
Ь ь ʹ -- -- --
Э э Ee (Éé) ه Ha /e/
Ю ю Yu yu يۋ Y + U /jʉw/, /jʊw/
Я я Ya ya يا Y + A /jɑ/