Pteranodon ingens

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Pteranodon ingens ( volador gegant ) èra un Pterosaure que visquec enter eth miei e eth finau deth cretacèu. Apertenguec ara familha des Pteranodontidae e plan d'ossi fogueren trapats en er estat nòrd-american de Kansas. Era longada des sues ales ere de 7 metres aperaqui.

Es prumèrs ossi fossils de pterosaure de Nòrd-America van éster descrits per Othniel Charles Marsh en 1871. Es ans 1870 e 1871 va descurbir quaques fossils en Smoky Hill River a Kansas. Enter aguesti un gran nhòc de material de pterosaure, includida era clusca. En comparason damb es ornithocherids anglesi, aguest pterosaure gegant non auie dents més auie ua cresta plan longa en eth final dera clusca, causa que heia qu'aguesti reptils semblèssen plan tondrals.

Pr'amor d'açò Marsh pensec necessari ja en 1876 de destriar es pterosaures americans deth cretacèu des sóns cosins anglesi. Creec eth nom Pteranodon (volador shens dents) pera eths e placec aguesti bèsties ena familha des Pteranodontidae ( per se ) damb un sub-orde tanben propi, es Pteranodontia. Includèt un aute genus aciua, Nictosaurus (reptil nud) qu'auie estat trapat amassa damb ossi de Pteranodon en ua peirièra de gis de Kansas.

Cap deres clusques revades o descrites per Marsh siguec relacionada damb ossi dera resta dera esqueleta, damb era excepcion des vertebres deth cuòl. Ath delà d'açò, en Marsh distinguèt enter diuersi especies de pteranodon, qu'eren diuersi es uns des autes pera morfologia des sues clusques, especiaument ena forma dera cresta.

Per exemple, Pteranodon Ingens auie ua clusca d'1,79 m de longada, era meitat dera qual era cresta, auçant-se plan cap eth darrèr. Auie ua longada estimada d'ales d'aperaqui 7 metres. En contrast damb es pterosaures damb cuòls plan longs com Quetzalcoatlus, pteranodon auie un cuòl relativament cuert damb ues poderoses vertebres cervicaus ben cuertes. Era sua long, afilada dentadura auie pas de dents e eth horat deth uèlh ei relativament petit e plaçat plan en naut dera clusca. Tostemps i a ua cresta en darriér deth cap més pas ena baisha dentadura. Toti es ossi son plan leugèrs e pneumatics. Açò vole díder qu'eren clocs e qu'avián petites canalières d'aire. Ei possible que permetéssen era penetracion d'aguest en sacs d'aire ont eren connectats damb es paumons coma en es audèths moderni. Es vertebres avián tanben dobertures laterals plan granes e eren bastides plan leugeres.

Eth pes deth Pteranodon foguèt calculat en 16.6 KG. Damb aguest pes era bèstia era cabedís d'arténher ua velocitat de 50 Km/h.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • The illustrated Directory of Dinosaurs and other prehistoric creatures, Greenwich Editions, 2005Pteranodon BW.jpg