Periple de la mar Eritrèa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Periple de la Mar roja
o
Periple de la Mar eritrèa
Autordesconegut
Genrerecit d'exploracion maritima
Version originala
Títol(el) Περίπλους τῆς Ἐρυθρᾶς θαλάσσης
(la) Periplus maris Erythraei
Lengagrèc
Editorvalor desconeguda Modifica el valor a Wikidata
Mapa del sègle XVI utilizant los toponimes citats dins lo Periple de la mar Ertrèa. La mapa es redigida en latin.
Reconstitucion de las rotas maritimas segon Lo Periple de la mar Eritrèa, (començament de sègle I)
Reconstitucion de las rotas maritimas segon Lo Periple de la mar Eritrèa, (començament de sègle I)
Peninsula arabia e a l'entorn, segon le Periplus Maris Erythraei.

Lo Periple de la Mar roja o Periple de la Mar eritrèa (en grèc politonic: Περίπλους τῆς Ἐρυθρᾶς θαλάσσης, en latin: Periplus maris Erythraei) es un « periple » (raconte d'exploracion maritima) redigit en grèc descrivent la navegacion e las escasenças comercialas dempuèi los pòrts romanoegipcians coma Berenice long de la còsta de la mar Roja, alara nomenada mar Eritrèa (« roja » en grèc ancian), e d'autres lo long de l'Africa orientala e de l'Índia. Aquela rota maritima èra utilizada pel comèrci de l'evòri, de las espècias, de la canèla, de l'encens, de l'alibofièr, del lapislazuli, dels topazis e turquesas, de la seda, de l'indigòt, dels esclaus, mas tanben contribuiguèt a espandir lo cristianisme en Índia, la nocion de zèro en Mediterranèa e tanben de granas diverses graines (abricotièr, aubergina, cerièra...)

Origina e edicions[modificar | Modificar lo còdi]

Lo tèxte ara utilizat ven d'un manuscrit bizantin del sègle X apartenent al fons de la bibliotèca universitària de Heidelberg[1] e d'una copiá d'aquel datant del sègle XIV o XV apartenent al British Museum[2]. Lo Periple a coneguèt sa primièra edicion modèrna par Sigismund Gelenius en 1553.

Mai sovent es datat de la primièra mitat del sègle I o del sègle III[3] . Pasmens se l'autor siá desconegut, sa lectura indica que seriá una descripcion de primièra man d'un familhar d'aquela zona geografica e una font gaireben unica d'informacions al subjècte del mond antic dins las regions que bòrdan l'ocean Indian. En efièch, pasmens se la mar Eritrèa siá lo nom grèc antic de la mar Roja, lo tèxte inclusís la descripcion de l'ocean Indian e del golf Persic, partent de l'illa de Dioscorid (uèi Socotra)[4].

Descripcion de l'òbra[modificar | Modificar lo còdi]

L'òbra se compausa de seisenta e sièis capitòls, gaireben totes constituisson un long paragraf.

La primièra partida, capítol un a detz e uèit, descriu las rotas maritimas seguent l'axe Nòrd-Sud dempuèi l'Egipte lo long de la còsta d'Africa fins a çò que correspond benlèu a l'actuala Tanzania.

Lo rèste del tèxte seguís un axe Oèst Èst, dempuèi l'Egipte, fasent lo torn de la peninsula Aràbia e del golf Persic fins a la còsta de Malabar.

Lo cort capítol cinquanta e quatre, per exemple, dich dins sa totalitat:

« Tindís aparten al reialme de Cerobotra; es un vilatge plan visible dempuèi la mar. Muziris, del meteis reialme, abonda en naus enviadas aicí amb de cargaments dempuèi l'Arabia e pels Grècs; la vila es situada sus un flum, alunhat de Tindís de cinc cents estadis pel flum e mar, e tornant pujar lo flum de vint estadis dempuèi la riba. Nelcinda es alunhada de Muziris pel flum e la mar d'unes cinc cents estadis, e aparten a un autre reialme, aquel dels Pandia. Aquel luòc es tanben situat sus un flum, a gaireben cent e vint estadis de la mar. »

Per qualificar la qualitat d'aquelas informacions, Reinaud, p. 6, dich: « Quina diferéncia entre Ptolemèu, que, amb tota sa sapiéncia, èra un òme de cabinet, e l'autor del Periple, que parla segon çò qu'a vist! »

Interpretacion de l'òbra[modificar | Modificar lo còdi]

Dins fòrça escasenças, la descripcion es pro precisa per poder identificar las plaças actualas correspondents, alara que per d'autres, los ipotèsis son fòrça nombrosas.

La vila de « Porto » es possiblament l'actuala Adèn al Iemèn.

Lo luòc nomenat « Rhapta » es mencionat coma essent lo mercat mai alunhat lo long de la còsta africana « d'Azania » ; de cercaires reconeguèron al mens cinc luòcs correspondent a la descripcion, dins una zona anant del sud de Tanga fins al flum Rufiji.

La descripcion de la còsta indiana menciona lo Gange pla clarament, puèi lo periple pèrd fòrça en precision quand descriu la China, cita coma una « granda vila interiora », « Thina qu'es una font de seda bruta ».

Una autra caracteristica del Periple es que de mots decrivon las mèrças apareissent dins pas cap autre tèxte de la literatura antica, obligant a far de conjecturas sus lor significacion.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. CPG 398 : 40v-54v
  2. B.M. Add 19391 9r-12r
  3. Voir Reinaud, Le Périple de la mer Érythrée, Paris 1864 (sur Archive, p. 8) : « je place la rédaction définitive du Périple de la mer Érythrée en l'année 246 ou 247 de notre ère, sous les règnes de l'empereur Philippe et de son fils.» Même opinion à l'art. Ethiopie de l'Encyclopædia Universalis.
  4. Reinaud, op. cité : « Par la dénomination de mer Érythrée, les anciens désignaient la mer de l'Inde, y compris le golfe Persique et la mer Rouge. Quant au mot périple, c'est une expression grecque qui équivaut pour nous à circumnavigation. Nous pourrions la traduire aussi par description maritime et livre de bord. »

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Manuscrits
Edicions e traduccions dl grèc
  • The Periplus Maris Erythraei, éd. et trad. angl. par Lionel Casson, Princeton (NJ), 1989 ISBN 0-691-04060-5Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. (trad. partielle en ligne).
  • The Periplus of the Erythraean Sea ; with some extracts from Agatharkhides "On the Erythraean Sea" [De mari Erythraeo], éd. et trad. angl. par George Wynn Brereton Huntingford, Londres, 1980 ISBN 0-904180-05-0Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. (Works issued by the Hakluyt society. Second series, 151).
  • The periplus of the Erythræan sea : travel and trade in the Indian Ocean, trad. angl. par Wilfred Schoff, New York, 1912 (en ligne ; num., bis) ; repr. 1995 ISBN 8121506999Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Anonymi [Arriani, ut Fertur] Periplus Maris Erythraei, dans Geographi Graeci minores, vol. 1, éd. grecque et trad. latine par Karl Müller, Paris, 1855, p. 257-305 (en ligne).
  • Anonyme, Le périple de la mer Érythrée texte grec, traduction et notes en ligne
Autres documents
  • Felix Chami, The Early Iron Age on Mafia island and its relationship with the mainland, dans Azania : Journal of the British Insitute of History and Archaeology in East Africa, 34, Londres, 1999, p. 1-10.
  • Gérard Fussman, Le Périple et l'histoire politique de l'Inde, dans Journal Asiatique, 279 (1-2), Paris, 1991, p. 31-38.
  • Christian Robin, L'Arabie du Sud et la date du Périple de la mer Érythrée (nouvelles données), dans Journal Asiatique, 279, Paris, 1991, p. 1-30.
  • Jehan Desanges, Les relations de l'Empire romain avec l'Afrique nilotique et érythréenne, d'Auguste à Probus, dans ANRW, II. 10.I, Berlin, 1988, p. 3-43 ISBN 0899252281Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. (extraits).
  • James Innes Miller, The spice trade of the Roman Empire: 29 B.C. to A.D. 641, Oxford, 1969 ; repr. 1998 ISBN 0-19-814264-1Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Raymond Mauny, Le périple de la mer Érythrée et le problème du commerce romain en Afrique au sud du Limes, dans Journal de la Société des Africanistes, 38-1, Paris, 1968, p. 19-34 (ISSN 1957-7850) (en ligne).
  • Albrecht Dihle, Umstrittene Daten : Untersuchungen zum Auftreten der Griechen am Roten Meer, Cologne et Opladen, 1965 (Wissenschaftliche Abhandlungen der Arbeitsgemeinschaft für Forschung des Landes Nordrhein-Westfalen, 32) .
  • Jöns Ivan Hjalmar Frisk, Le Périple de la Mer Érythrée, Göteborg, 1927 (Goteborgs högskolas ärsskrift, 33).
  • Joseph Toussaint Reinaud, Mémoire sur le Périple de la mer Érythrée et sur la navigation des mers orientales au milieu du troisième siècle de l'ère chrétienne, d'après les témoignages grecs, latins, arabes, persans, indiens et chinois, Imprimerie impériale, Paris, 1864 Texte

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnrs[modificar | Modificar lo còdi]